L'aliança entre Valls i Rivera salta pels aires deixant a Ciutadans tocat a Catalunya

El divorci entre Manuel Valls i Albert Rivera s'ha acabat consumant. Què significa això per al futur de Ciutadans a Catalunya? Té pensat el flamant regidor barceloní anar per lliure i fundar una nova formació política? Com conviuran a partir d'ara els edils de Ciutadans amb els independents que es van presentar conjuntament a la llista de Valls per a les municipals?

Massa preguntes que seran millor respostes quan es posi la polseguera provocada per aquesta ruptura d'una relació política que amb prou feines ha durat vuit mesos. L'acostament de Ciutadans a Vox, encara que realitzat a contracor i exhibint una hostilitat manifesta per part de la direcció 'taronja', i el suport "sense condicions" de Valls a una investidura de Colau han precipitat la separació entre els dos líders.

Malgrat que no totes les veus consideren que aquesta situació sigui irremeiable, la direcció de Cs ha fet un pas difícil de revertir en partir en dos el grup municipal a Barcelona. Així ho ha decidit aquest dilluns l'Executiva Permanent de Cs i s'ha ocupat de comunicar Inés Arrimadas: "Haurem grup propi, amb tres regidors, per tenir una veu pròpia".

Més: Carrizosa carrega contra Valls: "No va tenir en absolut en compte al partit"

Durant l'últim cicle electoral, Ciutadans va centrar la seva estratègia electoral en fer-se amb el lideratge del bloc de la dreta. Aquesta aposta mai va ser del grat de Manuel Valls, però tot i que els retrets van ser constants durant els últims mesos, mai va arribar la sang al riu a l'espera que s'obrissin les urnes i es veiés si la jugada de Rivera resultava vencedora.

No obstant això, el 26-M va atorgar a Ciutadans un segon lloc en el bloc opositor a Pedro Sánchez. El 'sorpasso' per la dreta no s'havia produït. I Valls va moure fitxa en oferir-sense contrapartides a Ada Colau com a mal menor per frenar l'arribada d'Ernest Maragall a l'alcaldia de la capital catalana. Va ser llavors quan Cs la hi va retornar a l'exprimer ministre, marcant perfil propi davant el "populisme" representat per l'alcaldessa.

Per aquest motiu ahir Arrimadas insistís en què la diferència entre Maragall i Colau era "molt poca", com a mostra, segons la seva opinió, que l'alcaldessa hagi tornat a col·locar un llaç groc a la façana del consistori .

CIUTADANS, TOCAT

Encara és aviat per saber qui serà l'actor més damnificat en aquest divorci. Ciutadans es queda amb dos regidors menys dels obtinguts el 2015, mentre que Valls també veurà reduïda la seva representació al consistori municipal, que ja de per si va ser més modesta del que s'esperava.

Per això Carlos Carrizosa, un dels homes forts de Ciutadans a Catalunya, s'ha afanyat a assenyalar que els dos grups seguiran col·laborant tot i el distanciament per la investidura de Colau. "Compartim valors, compartim programa i estem disposats a col·laborar", ha manifestat el portaveu parlamentari.

Sens dubte, a la formació 'taronja' no li convé perdre més pes polític a la comunitat. Després del salt a l'arena nacional d'Arrimadas, el partit ha quedat desarborat i sense un líder clar a Catalunya que pugui recautxutar una organització que no ha aconseguit revalidar a les urnes el suport que va rebre en les últimes eleccions autonòmiques de 2017.

VALLS PENSA EN UN NOU PARTIT

El suggeriment corre pels cercles polítics des del dia després del 26-M: Valls està pensant en fundar un nou partit. Catalunyapress s'ha posat en contacte amb un dels regidors que van votar sí a la investidura de Colau trencant amb el criteri de Ciutadans, encara que no ha volgut fer declaracions a l'espera que es discuteixin les possibilitats que tanca el nou panorama.

Però si s'atén a la llista configurada per Valls per fer el salt a l'alcaldia, es poden treure algunes claus dels seus plans. El candidat va incorporar a la papereta a noms de Lliures, la formació liberal i catalanista encara no independentista el rostre visible és Antoni Fernández Teixidó.

L'exprimer ministre francès mai ha amagat la seva filiació política pel catalanisme clàssic, que veu com una força de progrés que pot casar amb un compromís nacional espanyol. Aquest espai dels "orfes" de Convergència (i d'Unió) que porta anys sobrevolant l'ambient polític català i que ha pres terra en organitzacions com la mateixa Lliures o Units per Avançar, coalitzada avui amb el PSC.

Està per veure quines són les intencions de Valls, que haurà de prendre contacte amb la política municipal del dia a dia i traçar aliances fermes més enllà de Ciutadans. Només el temps dirà si la ruptura d'aquest "bromance" deixa empremta o permet a Rivera i Valls seguir camins paral·lels i qui sap si, en un futur, convergents.