El Suprem confirma el processament per rebel·lió i desobediència de Comín i Serret

 

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació i ha confirmat l'ordre de processament dictat en maig de 2018 per l'instructor de la causa del procés independentista, Pablo Llarena, contra els exconsellers del Govern d'Carles Puigdemont declarats en rebel·lia Toni Comín i Meritxell Serret.

La confirmació del processament que encara estava pendent es realitza en el cas de Comín per delictes de rebel·lió i de malversació de cabals públics; i en el de Serret per aquest segon delicte més un altre de desobediència.

En l'acte donat a conèixer aquest divendres el tribunal afirma que en la causa hi ha indicis rellevants que els màxims dirigents del procés independentista "van planificar, organitzar i implementar l'execució del Referèndum, amb coneixement dels elevats riscos d'actes de violència que comportava, al que ha de sumar-se que no només no el van suspendre quan se'ls va recordar els seus probables conseqüències, sinó que el dia dels fets estaven en l'espai territorial català on s'estava celebrant, és a dir, en el que es podia considerar l'escenari de la fase d'execució de la conducta il·lícita i inconstitucional que havien projectat i organitzat".

VA ESTAR A LES SEVES MANS ATURAR EL 1-O

Afegeix que "si es trobava a les seves mans deixar sense efecte la situació de greu risc que generava la seva celebració i eren coneixedors de tots els factors que inevitablement ho determinaven, resulta difícil concloure que no havien de respondre d'uns fets que podien evitar simplement suspenent la convocatòria , tal com aconsellaven els comandaments de la policia de la Comunitat".

La Sala reafirma així les conclusions de l'instructor assenyalant que el domini de la situació de risc pels processats "donat que fins al final estava a les seves mans evitar-la i que a més eren els que l'havien generat amb l'organització i materialització de la seva convocatòria, no sembla fàcilment excloïble ". "Fora que -afegeix- alterant l'ordre jurídic més raonable i legal, entenguem que la celebració del Referèndum era legítima i l'oposició policial il·legítima".

CONCEPTE DE REBEL·LIÓ DIFERENT AL CLÀSSIC

En relació amb el delicte de rebel·lió, la Sala considera que és un concepte de rebel·lió diferent al clàssic en tant que es produeix des d'una comunitat autònoma ja consolidada que busca desconnectar de l'Estat i "que té una estructura institucional molt sòlida i assentada, i que per desagregar-la institucional i políticament l'Estat comptava amb un full de ruta en què només va tenir davant realment la força pública estatal el dia de la celebració del Referèndum".

L'acte, el ponent ha estat el magistrat Alberto Jorge Barreiro, el tribunal rebutja l'argument de la defensa relatiu al fet que és inviable mantenir el processament pel delicte de rebel·lió després del pronunciament del tribunal de Schleswig-Holstein (Alemanya).

En aquest sentit, respon que el rebuig de les tesis del tribunal alemany "no és una qüestió de mer voluntarisme recalcitrant, sinó que es basa en raons jurídiques de pes que ens impedeixen situar la qualificació jurídica dels fets en un esglaó substancialment inferior al del tan nombrat cas de la manifestació pública de protesta realitzada en un aeroport alemany".

Pel que fa a la comparació que va fer la justícia alemanya sobre els fets ocorreguts l'1-O amb l'ocupació de la pista de l'Aeroport de Frankfurt, els magistrats assenyalen que fins i tot es dóna la curiositat que en aquest cas els tribunals alemanys "van dictar una sentència condemnatòria per un delicte contra l'ordre públic, mentre que en el que ara es contempla, segons la sentència alemanya portada a col·lació ni tan sols es podria subsumir la conducta en un delicte contra l'ordre públic".

LLEUGERESA DEL TRIBUNAL ALEMANY

Per això, considera que el tribunal alemany "examina amb certa lleugeresa i superficialitat el complex element normatiu de la violència i al·lega que es van habilitar a tota la Comunitat de Catalunya 2.559 col·legis electorals, i que el dia del Referèndum només van resultar lesionats 58 policies d'un total de 6.000".

Afegeix la sentència alemanya que "no es van produir grans disturbis al carrer ni saquejos desencadenats per la consulta". No obstant això, -precisa el Tribunal Suprem- "obvia que van sortir a votar gairebé dos milions de persones en les diferents zones del territori autonòmic, una massa de ciutadans que havia estat convocada pels responsables del 'procés' contradient les resolucions del Tribunal Constitucional, la normativa estatal en vigor i els requeriments del Govern espanyol".

La Sala conclou que el que cal plantejar llavors és "quants policies serien necessaris per obligar a complir les normes i les resolucions judicials que s'estaven infringint. Davant l'actuació d'una massa de persones que ha estat convocada a executar una conducta inqüestionablement il·legal i inconstitucional, i que necessàriament anaven a entrar en confrontació amb els agents que representaven la llei i l'Estat de dret i que tenien encomanat impedir la seva vulneració, és important preguntar-se per la força pública que seria precisa perquè la llei es complís en el territori autonòmic".

"Això ens donaria una idea aproximada del nivell de força legítima de l'Estat que es requeria implementar per neutralitzar i controlar la conducta il·lícita planificada, dirigida i organitzada presumptament pels dirigents del 'procés", assenyala la Sala.