El tràmit parlamentari de la "Llei Aragonès" fa saltar totes les alarmes

 

Peu de foto: Pere Aragonès atenent els mitjans.

Aquesta setmana el Govern de la Generalitat ha presentat davant del Parlament el "Projecte de Llei de contractes de serveis per a les persones", més conegut com a "Llei Aragonès", per donar començament a la seva tramitació parlamentària i han saltat totes les alarmes.

Des de fa setmanes, diferents sectors socials, sindicals i polítics alerten dels efectes nefastos que suposarà l'aprovació d'aquesta Llei fent una crida pública a l'organització contra la mateixa perquè creuen que és una ampliació de la privatització en la sanitat, l'educació i els serveis de dependència a Catalunya.

Aquest projecte del govern de Quim Torra, impulsat per ERC, a través del seu vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, té com a objectiu la regularització dels serveis bàsics socials i d'atenció a les persones i es pretén que estigui aprovat al setembre de aquest any.

ARAGONÈS NEGA QUE AMPLIEN ELS SERVEIS QUE PODEN "PRIVATITZAR"

La Generalitat preveu a través de la "Llei Aragonès" introduir regulacions addicionals en la contractació a tercers en prop de 150 serveis que afecten la sanitat, l'educació i l'atenció a la dependència. És a dir externalitzar, grans sectors, dels serveis públics actuals.

Els orígens de la Llei es remunten al 2016, i una directiva de la UE, quan Raül Romeva era conseller de Transparència i ara encara la fase d'al·legacions parlamentàries. Val a dir que aquesta proposta de llei, entre altres coses, no fixa en cap dels seus articles un límit a l'externalització plantejada.

I és que segons denuncien els agents socials després del discurs "social" del propi Pere Aragonès al Parlament creuen que "s'amaga un veritable pla neoliberal de privatització a gran escala dels serveis públics en aquests tres àmbits. Després del suposat "control" , el que es pretén és establir les bases per a la privatització d'una infinitat de serveis que actualment són de gestió 100% pública".

Entre ells es troben els vinculats a l'educació preescolar, educació especial, tutoria o menjador escolar; en el sector de la sanitat pediatria, ginecologia, cirurgia o personal mèdic més d'incloure la possible externalització (privatització) dels serveis socials que atenen la gent gran, la infància i els joves o els relacionats amb la discapacitat i les cures.

Els contractes de concessió de serveis de l'Administració es basen des de 2011 en l'oferta econòmica més avantatjosa perquè es buscava maximitzar l'estalvi en les licitacions públiques. I el Govern de Quim Torra ha intentat desmarcar-se de la directriu a través de la "Llei Aragonès" trobant-se en el camí amb una fèrria oposició social.

Des del Departament d'Economia defensen que la filosofia de la normativa en la tramitació és la de fixar que en serveis socials el 60% de qualsevol contracte sigui la qualitat de la prestació del servei final i el 40% el preu, una via que segons la Conselleria, protegiria que les empreses del Tercer Sector poguessin retenir la prestació de contractes.

Peu de foto: Pacients en passadissos en un hospital.

Però entre l'opinió pública comença a calar el missatge que l'ERC, en realitat el que pretén és obrir la porta a la privatització de serveis bàsics en un moment en què el vicepresident d'Economia es postula com un dels homes forts del partit republicà entre rumors d'un possible avançament electoral a Catalunya.

Pere Aragonès ha justificat, per això, davant els mitjans de comunicació que en l'annex de l'avantprojecte apareguin serveis que actualment no estan externalitzats "perquè si en un futur es contracten i no estan inclosos en la llei, regirà el preu i no la qualitat a l'hora de l'adjudicació i el que es pretén amb aquesta nova llei és evitar que qui tingui més capacitat financera per oferir un preu més barat aconsegueixi els contractes públics".

El vicepresident de la Generalitat ha assegurat a més que l'objectiu últim de la llei és la de garantir que el preu no sigui el principal criteri per a l'adjudicació la contractació de serveis i que "malgrat" més la qualitat del servei que es presta, incorporant clàusules que facilitin el control per part de l'administració i els usuaris.

A més ha afirmat que en afegir-se clàusules de RSC (Responsabilitat Social Corporativa) a la nova norma milloraran les condicions laborals dels treballadors subrogats més enllà del conveni col·lectiu, es prohibirà l'adjudicació a empreses que operin en paradisos fiscals i millorarà la responsabilitat ambiental.

LA CUP LIDERA L'OPOSICIÓ A LA LLEI IMPULSADA PER ERC

A la "Llei Aragonès" li han donat el seu suport en un primer moment el conjunt de l'arc polític del Parlament de Catalunya a excepció de la CUP que ha fet una crida per al que ells consideren és una greu ofensiva privatitzadora.

Peu de foto: Maria Sirvent, diputada de la CUP al Parlament.

Els cupaires creuen que aquesta Llei és un projecte que aprofundirà en la privatització i externalització de serveis d'atenció i en paraules de la seva diputada, "es tracta d'un projecte que conforma un atac cap als serveis públics, ja que provocarà la privatització de serveis que no ho estaven i la consolidació de privatitzacions ja existents que han provocat una greu degradació en la qualitat".

La CUP ha realitzat un estudi en profunditat de la "Llei Aragonès" arribant a la conclusió que "és encara més mercantilista que la vigent Llei de Contractes del Sector Públic".

ELS COMUNS CANVIEN D'OPINIÓ I DEMANEN LA PARALITZACIÓ DE LA LLEI

Fins ara des de Catalunya en Comú Podem no havien posat traves a la "Llei Aragonès", seguint la política del govern municipal de Barcelona que durant els últims quatre anys amb Ada Colau, com a alcaldessa, no només no s'ha oposat a la remunicipalització dels serveis socials, tal com mantenia en el seu programa electoral de 2015, sinó que a més va renovar la contracta a l'empresa ACCENT SOCIAL, propietat de Florentino Pérez, i que suposat sobre la pràctica l'externalització dels serveis d'ajuda a domicili (SAD).

Però aquest divendres els comuns al Parlament a través del seu portaveu, Jéssica Albiach han optat per canviar de registre i denunciar públicament que la "Llei Aragonès obre la porta a la mercantilització dels serveis públics" i han demanat la redacció d'una nova normativa prèvia que reguli els convenis i l'acció concertada.

Peu de foto: Jessica Albiach en una intervenció al Faristol del Parlament.

Els comuns, ni curts ni mandrosos, han exigit la paralització de la tramitació de la Llei. En aquest sentit el seu portaveu al Parlament ha destacat que en la llei proposada pel Govern es recullen més de 150 serveis públics d'educació, salut i de dependència que, segons Albiach, "poden quedar a mercè de les empreses segons sigui la voluntat del govern de torn".

La diputada Marta Ribas, creu que la "La Llei Aragonès està mal feta" i s'ha de canviar de dalt a baix perquè hauria de blindar la gestió directa dels serveis públics i aclarir primer què serveis es volen externalitzar a Catalunya".

LA MAREA BLANCA TATXA "HIPÒCRITA" LA POSTURA DE PERE ARAGONÈS

En un comunicat fet públic, Marea Blanca, creu que l'aplicació de la "Llei Aragonès és una decisió política que ha de prendre cada govern o administració, en una direcció o un altre, sobre si gestiona per si mateix, o bé subcontracta, o externalitza un servei. Menteixen doncs aquells que ens repeteixen el mantra que és la UE qui "obliga" a externalitzar i contractar a tercers".

Per això entenen que "defugir la responsabilitat política amb aquestes afirmacions cap amunt pot semblar molt fàcil, a més de demagog i hipòcrita perquè al que si obliga la UE és a implementar aquesta directiva si es tria l'opció de contractació pública per a la gestió dels serveis públics".

Peu de foto: Manifestació en defensa de la Sanitat Pública.

Des de la Marea Blanca de Catalunya són contundents "entenem que com a garantia dels drets bàsics i fonamentals de la ciutadania és la gestió directa la millor fórmula de prestació dels serveis públics i no la contractació amb tercers, que per a nosaltres és un mecanisme que transfereix recursos públics al sector privat amb la possibilitat de lucre privat".

I són clars en les seves declaracions "aquest avantprojecte permet contractar-ho tot, situant en el mateix sac des de les mal anomenades" prestacions sanitàries "de l'article 27, que és l'activitat sanitària pública a activitats extraescolars. Però poden tenir el mateix règim legal un servei d'atenció primària que una activitat extraescolar? .El sentit comú ens diu que no". I afegeixen: "però a més observant els llistats continguts en els diferents annexos de l'Avantprojecte ens trobem amb una relació completa del que seria un veritable Servei Nacional de Salut. Aquesta amplitud doncs permetria facilitar el desballestament del sector públic de la sanitat catalana, del propi ICS".

"Aquest avantprojecte és el camp de confrontació de dues formules de gestió indirecta dels serveis públics moltes vegades sense uns límits objectius i molt determinats. D'una banda la possibilitat que siguin empreses amb ànim de lucre i per l'altre l'anomenada economia social o Tercer sector, que agrupa tot un conjunt heterogeni d'entitats. la redacció de l'avantprojecte transforma aquesta Llei en una eina perillosa ja que deixa a l'arbitrarietat del polític de torn orientar la configuració del contracte cap al sector empresarial que més li interessi amb plena cobertura legal".

EL SINDICAT DE METGES DE CATALUNYA CREU QUE CAL DEFENSAR DE LA PRIVATITZACIÓ

El Sindicat Metges de Catalunya s'ha posicionat contra la "llei Aragonès" perquè en paraules del seu secretari general, Josep Maria Puig, parlar "d'externalització" és un eufemisme de privatització de serveis". Aquesta llei per a ell "obre la possibilitat d'externalitzar-pràcticament tot (cirurgia ambulatòria, urgències, tractaments de reproducció assistida, serveis de diàlisi): Una manera que privatitzin serveis bàsics dels hospitals en una sanitat" infrafinançada "que amb una externalització de serveis empitjorarà, al seu parer, el servei que es presta".

Peu de foto: Manifestació de metges en contra de les retallades sanitàries.

Puig afegeix que "tinc la sensació que això ha de tenir una resposta social i ens hem de defensar per què ens estan privatitzant la sanitat a marxes forçades o, almenys, per l'autopista perquè algú no tindrà impediments legals per fer-ho en la propera legislatura perquè la llei ja estarà aprovada".

Per al sindicat de Metges de Catalunya està és "una manera de trossejar la sanitat i a les licitacions es podran presentar a concurs" patronals i societats mercantils", en comptes de "prioritzar" els contractes amb" ens socials".

FAPAC ES MOSTRA ROTUNDA: "FETA LA LLEI FETA LA TRAMPA"

La FAPAC, Federació d'AMPAS que representa 2.350 AMPAs de tot Catalunya, també considera que aquesta llei permet "externalitzar" serveis bàsics que ara gestiona l'administració directament, en definitiva "feta la llei, feta la trampa".

Per FAPAC "s'estan ampliant els marges de beneficis de les empreses privades. I a Catalunya s'ha decidit fer una llei que només regula la figura de la contractació pública de serveis educatius via empreses privades, és a dir, crea el" marc jurídic idoni " per externalitzar, perquè "no hi ha cap altre marc. Pel que si volguessin de veritat protegir els drets de les persones, posarien límits a aquesta externalització".

Peu de foto: Infografia que resumeixen la Llei Aragonès. Autor: FAPAC

No obstant això la "Llei Aragonès blinda que els serveis es gestionin via contractació pública, en comptes de per convenis i en el cas dels menjadors escolars, les entitats sense ànim de lucre ja no podran gestionar-los per conveni, sinó per contractació pública".

ALGUNES DE LES CLAUS DE LA POLÈMICA LLEI ARAGONÈS

No s'aplicarà amb efectes retroactius sobre els serveis ja externalitzats. Aquesta llei no servirà per als serveis que ja estan externalitzats sinó que a aquests se'ls seguirà aplicant la legislació vigent en el moment de la formalització del contracte. Aquesta Llei s'aplica quan s'aprovi als serveis que s'externalitzen a partir de la mateixa, i per tant, comportarà necessàriament noves privatitzacions.

150 serveis es veuran afectats. La llei regula explícitament l'externalització sanitària de serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, serveis de planificació familiar, hospitalaris de cirurgia, entre molts altres. A més l'externalització en educació afecta l'ensenyament preescolar i l'educació especial, el servei de menjadors escolars; l'externalització de serveis de cura de persones, com la geriatria; etcètera.

Regula explícitament com s'han de externalitzar els serveis. Estableix nous objectes d'externalització i regula com han de ser aquestes externalitzacions sense que es blindi mitjançant una llei annexa la prestació pública directa per part de l'administració, cosa que facilitarà, i molt, que es pugui fer negoci a costa dels serveis públics en la sanitat, l'educació i els serveis lligats a la dependència.

Una llei creada sense ser necessària. La implementació d'una normativa europea és una excusa per seguir privatitzant els serveis públics. La directiva europea no obliga a externalitzar via contractació pública dels serveis a les persones. El govern de la Generalitat ha decidit, sense cap obligació, regular la licitació d'una cosa que ni a Espanya ni a Europa obliguen a licitar.

Una llei que potencia l'ànim de lucre. L'article 3.1 de la llei és molt clar "Queden subjectes a la Llei, amb independència del seu valor estimat, els contractes onerosos i a efectes d'aquesta Llei, s'entén que un contracte és onerós quan el contractista obté algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de manera directa o indirecta". La Llei estableix la possibilitat d'optar per empreses d'economia social i solidària, però no s'estableix en cap cas l'obligatorietat i ja existeixen, sense necessitat d'inventar-alguna cosa nova, fórmules no contractuals per apostar per l'economia social com la cooperació institucional i la concertació amb entitats d'aquest sector.