La Generalitat desafia Exteriors obrint tres ambaixades sense l'aprovació del Govern espanyol

 

Nova topada entre Generalitat i Govern per la xarxa d'ambaixades catalanes a l'estranger. Des que Quim Torra va assumir el càrrec com a president, el Govern va anunciar que pretenia restablir les delegacions estrangeres que havien estat tancades amb l'aplicació de l'article 155.

La Generalitat es va comprometre a comunicar al Ministeri d'Exteriors la reobertura d'aquestes institucions, ja que el Govern ha d'emetre un informe preceptiu --tot i que no vinculant-- sobre les mateixes. No obstant això, el Govern ha "passat" d'aquest tràmit i ha anunciat la creació de tres noves delegacions a Tunísia, Argentina i Mèxic sense esperar a l'informe.

Per això des d'Exteriors es mostren "sorpresos" per l'actitud dels seus homòlegs a Barcelona. Així les coses, el Ministeri d'Exteriors ja està estudiant com actuar davant aquesta nova decisió de la Generalitat.

"UNA NOVA FASE D'EXPANSIÓ"

El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha anunciat que inicien "una nova fase d'expansió en els cinc continents" amb l'aprovació dels decrets de creació de noves delegacions de la Generalitat a Tunísia, Argentina i Mèxic.

"La nostra obligació és que Catalunya estigui present en els cinc continents, i que tothom es pugui interessar per Catalunya. Tenim l'obligació d'estar presents al món", ha defensat el conseller.

Amb aquestes tres ambaixades, la Generalitat ja acumula 18 seus obertes en altres països. Una de les primeres mesures preses per Torra, quan Ernest Maragall encara ocupava la conselleria de Bosch, va ser reobrir les dotze delegacions a Europa com a primer pas per a propulsar l'acció exterior catalana.

La delegació de Tunísia, que s'obrirà a la capital, tindrà com a àmbit d'actuació el nord d'Àfrica, incloent Algèria, el Marroc, Mauritània i Líbia; la de l'Argentina, a Buenos Aires, coordinarà les relacions bilaterals amb les autoritats d'Argentina, Paraguai, Uruguai i Xile, i facilitarà les funcions de prospecció en països d'Amèrica del Sud.

Pel que fa a la delegació de Mèxic, cobrirà també els països d'Amèrica Central (Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Panamà) i les illes del Carib.

POLÈMICA RERE POLÈMICA

No hi ha hagut una sola obertura d'ambaixades, després de l'aixecament del 155, que no hagi vingut acompanyada de polèmica. La primera onada d'obertures, anunciada per Ernest Maragall en l'estiu de 2018, va suposar tornar a operar a Londres, Berlín, Washington, Roma, Ginebra i París, totes elles seus tancades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Exteriors les va recórrer per la via contenciosa administrativa perquè la Generalitat no va demanar l'informe preceptiu, però el cas és al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La segona tanda d'oficines la componen les de Viena, Tallin, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut. El novembre passat, Exteriors va informar en contra de la seva obertura, per considerar que "el seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada" per la Generalitat, és "donar suport a fins manifestament contraris als principis i objectius de la política exterior d'Espanya". No obstant això, l'informe no és vinculant i la Generalitat va seguir endavant amb elles.

Ara, aquest tercer grup de delegacions s'ha creat amb l'informe al Govern espanyol sol·licitat, però sense esperar que aquest hagi estat emès. L'obertura d'oficines autonòmiques a l'exterior necessita informe previ del Govern central en virtut d'una llei que es va aprovar quan José Manuel García-Margallo estava al capdavant d'Exteriors.