Borrell renuncia a l'acta d'eurodiputat per la "incertesa" sobre la investidura

El ministre d'Exteriors en funcions, Josep Borrell, anuncia a les 15.00 hores d'aquest dimecres a Brussel·les la seva decisió de renunciar a l'acta d'eurodiputat que va adquirir després de les eleccions del 26 de maig passat.

"D'acord amb el president del Govern, hem pensat que era més útil que continués ocupant el lloc de ministre que no incorporant-me a un Parlament que dins de 15 dies s'anirà de vacances", ha explicat Borrell en declaracions a la premsa en l'Eurocambra.

Borrell no ha aclarit si voldria quedar-se com a ministre d'Exteriors si Sánchez salva la investidura però, això sí, no ha tancat la porta a incorporar-se a la Comissió Europea en el futur.

"Crec que tinc capacitat per a ser-ho sens dubte", ha assegurat, al mateix temps que ha recordat que "no fa falta ser europarlamentari per a ser hipotèticament comissari".

EL FUTUR DE BORRELL

Borrell tenia previst deixar el Govern en el Consell de Ministres d'aquest divendres per a participar com a eurodiputat en la sessió constitutiva del Parlament Europeu el 2 de juliol. No obstant això, finalment continuarà formant part de l'Executiu en funcions, en un moment en què, a més, no hi ha un horitzó clar per a la investidura.

Això no vol dir que Borrell vagi a seguir en aquest lloc en un pròxim gabinet de Pedro Sánchez, sinó que manté obertes totes les portes, expliquen altres fonts. Així, l'avui ministre podria ser el candidat espanyol a un lloc de rellevància en les institucions europees -excepte el de president de l'Eurocambra-, o seguir en Exteriors.

Encara que va ser el cap de llista del PSOE en les eleccions europees, Borrell ja va donar pistes que la seva destinació no seria quedar-se en el Parlament, ja que va ser la número dos de la candidatura, Iratxe García, la que es va postular per a presidir el Grup dels Socialistes i Demòcrates.

D'aquesta manera, la seva decisió no implica que Borrell estigui descartat com a pròxim representant espanyol en les institucions europees. Fonts de l'Executiu han insistit en els últims dies en què Sánchez té en ment diversos perfils per a diferents llocs, en funció de l'escenari que resulti de la negociació i que ha d'incloure equilibris polítics, geogràfics i de gènere. Per al Govern espanyol, tan important és col·locar un espanyol en un bon lloc com garantir que els que no siguin espanyols comparteixin la visió espanyola sobre el projecte europeu.

Ara, la següent data és el diumenge 30 de juny. Els caps d'Estat i de Govern volen acordar, almenys, el nom del president de la Comissió Europea, el més important de tots els llocs en joc, abans que l'Eurocambra elegeixi al seu president el dia 2 o el 3 de juliol i, d'aquesta manera, posi en marxa tot el joc d'equilibris per a la resta de càrrecs.

A més de la presidència de la Comissió, estan en joc la presidència del Consell Europeu i de l'Eurocambra, així com l'única vicepresidència de la Comissió que és fixa, la de l'alt representant per a la Política Exterior. El cinquè lloc és el del president del Banc Central Europeu.