Sánchez rebutja l'entrada de Podemos en el Govern per a evitar 'problemes'

 

Els diàlegs entre PSOE i Podemos segueix bloquejat. Els de Pablo Iglesias segueixen reclamant la cartera d'alguns ministeris però Pedro Sánchez té cada vegada més clar que això pot complicar molt la legislatura.

Les discrepàncies en temes fonamentals d'Estat fa cada vegada més inviable l'acord. El PSOE no vol mostrar debilitat ni contradiccions en els temes clau dels propers quatre anys, i, com a mínim, hi ha tres aspectes en que l'entrada de Podemos pot provocar tensions: Catalunya, les retallades exigides per la Unió Europea i la presència militar a Iraq.

El punt on hi ha màximes discrepàncies és Catalunya. El partit morat fa temps que reclama l'alliberament dels polítics catalans presos i la sentència del Tribunal Suprem pot provocar tensions si es conforma un govern amb el PSOE. Mentre els socialistes semblen disposats a acceptar la sentència que dictin els jutges, que es preveu que condemni als presos, com a mínim, per malversació, els podemitas ja estan pensant en buscar indults per als polítics. Aquest punt, podria desestabilitzar un govern de coalició amb entre PSOE i Podemos als pocs mesos de arrenqués la legislatura ja que la sentència està prevista que s'emeti en els primers mesos de tardor, si no s'avança a juliol.

D'altra banda, Brussel·les fa temps que reclama al Govern d'Espanya que segueixi aplicant polítiques de retallades per evitar que es produeixi una nova crisi al país. Des de fa dos anys, el Fons Monetari Internacional (FMI) ve recordant a l'Estat que tenen una desviació de 12.000 milions d'euros, i cada vegada es fa més necessari prendre mesures. Aquestes mesures, segurament, es traduiran en retallades sinó en una menor inversió. Una cosa que Podemos no sembla estar disposat a acceptar.

Finalment, està un punt clau en política internacional. Des dels primers mesos de l'any, el govern encapçalat per Pedro Sánchez s'ha compromès a participar en la Missió Iraq de les Nacions Unides, que està desenvolupant l'OTAN. L'organisme internacional ha sol·licitat a Espanya el suport militar, que Podemos vol evitar. La missió consisteix a enviar 500 efectius de militars al país d'Orient Pròxim amb l'objectiu d'aconseguir l'estabilització després de la guerra així com ensinistrar i assessorar les forces militars locals.

Podemos ja es va mostrar contrari al seu dia a participar en aquesta missió i ha intentat bloquejar la participació d'Espanya en aquesta missió internacional, en què Espanya ha d'enviar nous efectius a principis de tardor. L'entrada dels d'Iglesias al Govern només comportaria més tensions al principi de legislatura que els socialistes volen que sigui relaxat.

Així mateix, l'OTAN vol que Espanya participi en un nou projecte en el qual se li demana compartir i comprar munició amb altres set països. Alguna cosa en el que Podemos s'ha mostrat en desacord.

Tots aquests assumptes fan que les relacions entre PSOE i Podemos cada vegada siguin més difícils i la intenció és evitar que aquestes tensions es desplacin fins l'Executiu, de manera que la possibilitat de lliurar ministeris als d'Iglesias cada vegada sembla més inviable.