El Suprem consulta al Tribunal de la Unió Europea sobre la immunitat de Junqueras

 

La sala del Tribunal Suprem que ha jutjat el procés independentista ha accedit a la petició de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i plantejarà una qüestió prejudicial davant el Tribunal Europeu de la Unió Europea (TJUE) per aclarir des de quin moment un diputat electe al Parlament Europeu està protegit per la immunitat parlamentària.

La defensa de Junqueras va sol·licitar que es anés al TJUE en un recurs de súplica contra la decisió de l'alt tribunal de no permetre-jurar el càrrec de europarlamentari davant la Junta Electoral Central (JEC), requisit necessari per poder acudir a la sessió constitutiva de la cambra europea matí. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van informar desfavorablement sobre aquest assumpte, ja que consideren que és innecessari preguntar al tribunal de Luxemburg és innecessari.

Per la seva banda, la defensa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, caps de llista de Junts al Parlament Europeu, també han demanat que el seu cas s'afegeixi a la petició de l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras, tot i que encara no s'ha presentat al respecte.

En el seu acte dictat aquest dilluns, els magistrats del Suprem formulen tres preguntes al tribunal europeu per determinar la interpretació de l'article 9 del Protocol 7 sobre privilegis i immunitats de la Unió Europea quan es refereix a la immunitat dels eurodiputats "mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions ".

TRES PREGUNTES

La primera pregunta versa sobre si la immunitat "regeix abans de l'inici del 'període de sessions' per a un acusat per delictes greus en situació de presó provisional acordada judicialment per fets anteriors a l'inici del procés electoral" i els requisits establerts per la llei electoral interna per adquirir la condició de parlamentari no s'han emplenat.

En cas que la resposta sigui afirmativa, la Sala vol saber si "persisteix la interpretació extensiva" de l'expressió "període de sessions", encara que la òrgan electoral nacional la (Junta Central Electoral) no hagi comunicat al Parlament Europeu l'adquisició de la condició de parlamentari.

Finalment, si el TJUE fa una "interpretació extensiva de la immunitat", la Sala presidida pel magistrat Manuel Marchena pregunta també si estaria obligada a "aixecar la situació de presó en termes absoluts, de manera gairebé automàtica, per permetre el compliment de les formalitats i desplaçaments al Parlament Europeu "o bé s'han de ponderar" altres interessos en joc com serien els drets i interessos derivats de l'interès de la justícia i del degut procés ". Aquesta pregunta la fa en relació a l'expressió "quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu o en tornen" que resa l'article 9 de l'esmentat Protocol.

En aquest sentit, el tribunal del 'Procés' recorda que aquesta qüestió prejudicial s'ha estudiat en el marc de la peça separada de privació de llibertat de l'exvicepresident de la Generalitat i que, per tant, el seu tractament processal és "autònom", tot i que manté una relació de dependència amb la causa principal.

Segons recalca l'acte, la qüestió prejudicial es planteja pel rebuig a un "concret permís penitenciari" extraordinari que no té res a veure amb l'acusació per rebel·lió que s'exerceix contra Junqueras, ni afecta la seva situació de presó preventiva, de la qual , assegura el tribunal, "no té dubte sobre la seva procedència".

"DESCONFIANÇA" I RISC DE FUGA

En aquest sentit, els magistrats posen l'accent en la "reiterada desconfiança feta pública una vegada i una altra per l'acusat sobre la capacitat d'aquest tribunal per garantir un procés just". "Amb aquesta afirmació es fa visible l'absència de tota voluntat del senyor Junqueras de romandre a disposició d'aquesta Sala", al mateix temps que recalquen l'existència del risc de fuga.

Per a això, la Sala recorda que diversos dels processats pel procés independentista a Catalunya han fugit de la Justícia espanyola, com és el cas de l'expresident català Carles Puigdemont i la seva conseller Toni Comín, que a última hora també han sol·licitat al Suprem que pregunti al TJUE.

Per això afirmen que, a més que el risc de fuga és un dels requisits que preveu la Llei d'enjudiciament criminal per acordar la mesura de presó, no han trobat cap altra alternativa viable a la privació de llibertat per "assegurar les finalitats del procés ".

Així mateix, el Suprem assegura al tribunal amb seu a Luxemburg que la limitació temporal del dret de participació de l'exvicepresident català "està condicionada al ràpid desenllaç" de la causa per la qual ha estat jutjat i que és necessària per preservar altra fi constitucionalment legítim com és el "assegurament de les finalitats del procés penal". Apunten que a la decisió de rebutjar la sortida a presó "ha contribuït també la incomprensió de les euroordres cursades" contra els fugits.

PROCEDIMENT ACCELERAT

L'acte indica que la qüestió a resoldre no recau directament sobre matèries relatives a l'espai de llibertat, seguretat que estan previstes en el Títol V de la tercera part del Tractat Funcionament de la Unió Europea (TFUE), el que impedeix instar-ne la tramitació pel procediment d'urgència i que, per tant, sigui resolta en un termini específic.

Si bé, sí que interessa que sigui tramitada mitjançant el procediment accelerat que preveu el Reglament de Procediment del Tribunal de Justícia, perquè la qüestió plantejada té relació amb la dimensió temporal del dret a ser europarlamentari i la composició del Parlament, i de forma indirecta, assenyala , podria ocasionar la suspensió d'aquesta situació de privació de llibertat.

La Sala aprofita aquest acte per incidir en els fets pels quals s'ha jutjat als 12 líders independentistes, passant la seva explicació per l'aprovació pel Parlament de Catalunya de les 'lleis de desconnexió' -que van ser suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional - per a la proclamació de Catalunya com una república, així com la intenció de transformar el Tribunal superior de Justícia de Catalunya en el Tribunal Suprem de Catalunya, l'òrgan judicial superior.

En el seu relat, el tribunal subratlla la celebració del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017, incloent-hi els incidents que es van produir amb ciutadans i agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil quan aquests últims tractaven de complir l'expressa prohibició judicial de celebració de la votació; igual que les mobilitzacions de milers de persones que van succeir dies abans, el 20 de setembre d'aquest mateix any, amb la finalitat de "obstaculitzar la pràctica de registres i detencions que havien estat acordades per l'autoritat judicial".