La Cambra de Barcelona comença la seva campanya proindependencia amb un informe de fa set anys

 

La candidatura independentista 'Eines de País', que va guanyar les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, comença el seu mandat prometent informes que busquen justificar i endolcir una hipotètica independència de Catalunya.

Però mentre aquests no estiguin fets, què millor aperitiu que espolsant un que era al fons d'un calaix. Es tracta d'un informe elaborat al novembre de 2012 i que l'equip configurat dins de l'ANC i que ara ha pres el control de la Cambra treu a la llum per anar escalfant motors.

Aquest informe, 'Les Conseqüències econòmiques d'1 Estat propi a Catalunya', elaborat pel Gabinet d'Estudis Econòmics d'aquesta institució, mai va arribar a ser publiqueu o.

Però segons el nou president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, això no importa; continua estant vigent i "ajuda a reflexionar" sobre els efectes que podria tenir la independència de Catalunya per a l'economia.

L'estudi -que va servir de base per a dos estudis posteriors que es van presentar en 2014- planteja diferents hipòtesis possibles, assenyalant que la independència implica riscos econòmics "significatius" a curt termini, sobretot els relacionats amb un augment de la inseguretat jurídica. Però afegeix que és una oportunitat per fer polítiques públiques millor finançades.

De tota manera hi ha un detall important, i és que aquest informe (i els altres dos) dóna per fet que Catalunya seguiria dins el marc de les institucions europees.

SEMPRE DINS LA UE

I és que encara que la majoria d'independentistes preferirien quedar-se a la UE, aquesta possibilitat és totalment inversemblant. Tots els líders de la UE han advertit reiteradament que si Catalunya s'independitza quedarà exclosa de la UE i els Tractats deixarien d'aplicar des d'aquest mateix instant.

D'aquesta manera, aquest primer informe passa per alt les conseqüències que tindria per a l'economia catalana la sortida de la Unió Europea. Per exemple, la pèrdua del producte interior brut (PIB). Un informe de l'entitat bancària Credit Suisse xifrava la pèrdua en un 20%. Espanya es quedaria sense els 200.000 milions del PIB català.

Una Catalunya fora de la UE veuria minvada la seva competitivitat i les seves exportacions es encaririen perquè l'euro seria una moneda estrangera. La sortida de la UE comportaria haver de pagar un sobrecost a causa dels aranzels per a comerç i exportacions.

També es quedaria fora del Banc Central Europeu (BCE) i de la Unió Bancària. Així, el que quedés del sistema bancari català no tindria garantida la liquiditat que li atorga el de la UE i no tindria accés a les seves línies de crèdit en cas d'un escenari difícil.

Un hipotètic estat català fora del marc europeu deixaria d'accedir als Fons Estructurals i d'Inversió de la UE. L'assignació per a Catalunya entre els anys 2014 i 2020 és de més de 1.400 milions d'euros. També es quedaria fora del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, amb capacitat de fins a 500.000 milions d'euros de crèdit per evitar fallides.

Una altra de les conseqüències és que es dispararia la prima de risc per sobre fins i tot dels 650 punts, xifra que va aconseguir el 2012.

A més, quedaria en l'aire com faria front des del primer dia un estat català independent a totes les partides pressupostàries que davant estaven garantides per l'Estat, com ara les pensions, entre moltes altres qüestions.

Massa incerteses que aquest estudi passa per alt. No en va, la Cambra de Barcelona adverteix que "en aquest document s'evita tractar la qüestió de la sobirania com a hipòtesi que pugui ser validada o rebutjada com a resultat d'una anàlisi cost-benefici".

Sigui com sigui, "l'estudi conclou que el projecte d'una Catalunya amb Estat propi dins de la Unió Europea implica riscos econòmic significatius a curt termini", reconeix la Cambra de Barcelona.

I assenyala a més que "l'Estat propi no representa uns beneficis assegurats als quals es poden contraposar uns costos inevitables".

Un cop més, la independència de Catalunya seria més aviat un acte de fe.

Primer comitè executiu de la Cambra de Barcelona amb Joan Canadell al capdavant de l'entitat

DOS NOUS ESTUDIS

La Cambra de Barcelona preveu presentar a finals de juliol un estudi sobre les inversions estrangeres a Catalunya, en considerar que les dades que publica l'Estat sobre aquesta qüestió "no representen la realitat".

Canadell ha explicat que en els informes que publica el Govern es recull "tot el que es pot considerar com a inversió", malgrat que ha valorat que algunes d'aquestes accions no puguin suposar inversions productives.

Ha dit que l'informe que elaborarà la Cambra s'assemblarà als que regularment elabora Acció i que s'haurien de fer a la resta de comunitats autònomes per poder comparar-les entre elles, per la qual cosa s'ha dirigit al president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Luis Bonet, i l'ha animat a fomentar-lo.

MÉS: Canadell es planteja deixar de respondre en castellà a la premsa

El segon estudi que publicarà l'entitat, que està previst per a octubre, serà un que quantifiqui els costos d'oportunitat de les inversions que no executa l'Estat a Catalunya per als empresaris i la societat, i ha criticat els "3.800 milions d'euros que encara no han arribat "i que preveu la disposició addicional tercera de l'Estatut.

Així mateix, Canadell ha informat que el comitè executiu ha aprovat la contractació de dos tècnics en l'àrea d'Estudis de la Cambra de Barcelona; l'elaboració d'un informe sobre els estats comptables de la corporació en acabar l'anterior mandat, i revisaran si tiren endavant l'acord de traslladar la seva seu al nou edifici al 22 @.

NOVA LLEI DE CAMBRES CATALANES

Canadell ha explicat que la futura llei de Cambres Catalanes part d'un esborrany de 2015 que "no convenç" al nou equip directiu de la corporació barcelonina, i que faran una proposta nova i es la presentaran a la consellera d'Empresa de la Generalitat, Àngels Chacón.

Ha argumentat que l'esborrany dóna un "excés de protagonisme" a una futura Cambra de Catalunya, la qual cosa ha assenyalat que seria similar al que passa amb la Cambra de Comerç d'Espanya.

Ha remarcat que aquest plantejament no els interessa perquè les diferents cambres catalanes han de representar al territori i que "qui està més a prop" de les empreses és qui ho pot fer millor, tot i que no ha volgut rebutjar la constitució d'una Cambra de Catalunya i ha criticat com s'està plantejant.