Els milers d'euros de despesa de muntar una manifestació sense els seus protagonistes

 

Aquest dimarts 2 de juliol, l'Assemblea Nacional Catalana ha tornat a muntar un d'aquests actes plens de banderes independentistes per tractar de mostrar múscul. Va ser a Estrasburg, davant el Parlament Europeu. La raó era fer pressió perquè els polítics fugats, Carles Puigmenont i Toni Comín, poguessin entrar a la sala i ocupar els seus escons o, almenys, que poguessin parlar sobre l'escenari que van muntar si no els deixaven entrar.

Res d'això va passar. És més, Puigdemont i Comín ni tan sols van creuar la frontera francesa per por de ser detinguts en trepitjar sòl francès. Això sí, van enviar els seus vídeos a través de Twitter.

Mentrestant, les milers de persones que van viatjar a Estrasburg mobilitzats per l'ANC es van gastar una bona quantitat de diners per donar suport als seus líders del moviment independentista i veure'ls, almenys. I no es van gastar pocs diners. Entre 250 i 500 euros els ha costat el desplaçament fins a Estrasburg, en funció de si passaven llargues hores en un bus des d'Espanya o si preferien prendre vols chartes i quedar dues nits. Segons l'Assamblea, fins a 10.000 persones van decidir fer aquest "sacrifici" econòmic per la causa.

Gràcies a aquests preus, l'organització que ara dirigeix Elisenda Paluzie, ha pogut pagar-se els 100.000 euros que ha pogut costar, segons diversos experts, muntar un escenari, pagar els permisos necessaris, la seguretat i els mitjans audiovisuals. I és que l'ANC no s'ha estat de res. Fins a una pantalla de Leds perquè els assistents poguessin veure a uns líders que no es van presentar a Estrasburg en cap moment.

Per allí van passar els advocats defensors dels polítics fugats de la justícia espanyola, membres del partit de Carles Puigdemont i de Toni Comín, diputats del Parlament i fins i tot el conseller d'Exteriors, Alfred Bosch. Ells van fer els seus discursos i el públic els va escoltar, devots. Però finalment, i malgrat les despeses realitzades per organitzadors i els assistents, els fugats, que al seu dia van prometre que anaven a seure al Parlament Europeu, no ho van fer i ni es van acostar.