L'Audiència Nacional ratifica les seves competències per jutjar Trapero i els seus caps polítics per rebel·lió

 

L'Audiència Nacional ha ratificat la seva competència per jutjar al més gran dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els que fossin caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, pels delictes de rebel·lió pels successos del 20 i 21 de setembre de 2017 i en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. La intendent Teresa Laplana també serà jutjada per sedició.

En una sentència, la Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional han desestimat així el recurs plantejat per César Puig, al qual es va adherir Pere Soler, contra la interlocutòria de la Secció Primera de la Sala Penal del passat 22 de febrer que va confirmar la seva competència per enjudiciar els fets.

Els acusats demanaven traslladar la causa a Catalunya i al·legaven que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos pel legislador entre les matèries atribuïdes a l'Audiència Nacional. La Secció Primera, que presideix la magistrada Concepció Espejel, va respondre al febrer que les seves atribucions no queden limitades als delictes comesos per bandes armades o terroristes.

Sense entrar a considerar la veracitat o no dels fets i sense recordar el judici pel 'Procés' independentista que s'ha celebrat en els últims mesos al Tribunal Suprem, els magistrats d'Apel·lació fan seus ara els "molt encertats i fundats" arguments exposats amb "enorme profusió" en la resolució de la Secció Primera i repliquen que la competència legal per enjudiciar presumptes delictes de rebel·lió si és de l'Audiència Nacional.

La sentència recorda que així ho estableix el Codi Penal i la Llei d'enjudiciament criminal. Aquesta última, en concret, manifesta que "els jutjats centrals d'instrucció i l'Audiència Nacional continuaran coneixent de la instrucció i enjudiciament de les causes comeses per persones integrades en bandes armades o relacionades amb elements terroristes o rebels", i que "coneixeran també de els delictes connexos amb els anteriors ".

En relació amb l'aclariment denunciada en el recurs de Puig per suposat canvi de criteri respecte d'altres resolucions dictades en el passat per la Sala Penal de l'Audiència Nacional, el tribunal exposa que l'acte recorregut funda la competència d'aquest òrgan de forma correcta en les normes esmentades, que "són les que expressament es l'atribueixen sense caràcter extensiu algun, com una manifestació clara de l'especialització de l'Audiència Nacional en matèria de delinqüència grupal organitzada".

"En conseqüència, la seva doctrina, única impugnable en aquest recurs que versa sobre delicte de rebel·lió i connexos a ell (les sedicions que persegueixen fins rebels són igualment competència d'aquesta Audiència Nacional) és plenament encertada, havent de procedir a la seva confirmació, precisament per exercir la funció unificadora a què respon el recurs d'apel·lació davant aquesta Sala, que és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest tema ", conclou la sentència.

La Fiscalia demana per al major Trapero 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta, els mateixos que per a l'exsecretari general de la Conselleria d'Interior César Puig i l'exdirector dels Mossos Pere Soler.

A tots ells se'ls considera "comandaments subalterns" de la rebel·lió per la seva suposada responsabilitat en els incidents durant la celebració del referèndum il·legal. En el cas de Teresa Laplana, el fiscal sol·licita quatre anys de presó per un delicte de sedició en relació als fets ocorreguts la nit entre el 20 i 21 de setembre durant la concentració davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat durant un registre judicial .