La Diputació de Barcelona es converteix en l'escenari de la desunió de l'independentisme

 

La Diputació de Barcelona ha resultat ser la mare de totes les tensions i contradiccions de l'independentisme a sòl català. I tant JxCat com ERC se situen en un impàs per fer-se amb el gran pastís. 

I és que la Diputació de Barcelona és la major d'Espanya, amb un pressupost de 955 milions d'euros. Actualment hi ha 84 càrrecs de confiança per als 51 diputats. La seva plantilla és de 4.076 treballadors -1.749 places estan vacants-.

La construcció de la nova Diputació de Barcelona serà aquest dijous 11 de juliol i per ara, res està clar. O gairebé res.

Divendres passat JxCat i PSC van arribar a un acord per governar junts la Diputació de Barcelona, la presidència recauria en els socialistes -la més ben situada per presidir el consell és l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín -.

Aquest acord va generar malestar a ERC - que va empatar en nombre de diputats amb el PSC -, que va acusar JxCat de plantar-los en una reunió amb els Comuns -decisius perquè tiri endavant qualsevol pacte- i de dividir l'independentisme.

Aquest dilluns van ser els post convergents -representats per a diputada al Parlament Elsa Artadi - els primers a convocar la premsa per anunciar les hores més baixes de l'independentisme, destapant un dels perquès del seu pacte amb els socialistes: retreuen els acords de govern dels republicans amb el PSC en 28 municipis.

Per començar a recuperar aquest front comú independentista que s'ha anat desfragmentant en els últims temps i que s'ha accelerat després de les eleccions generals i municipals, JxCat posa sobre la taula dur a terme "una agenda de reversió de pactes amb el 155" entre els que situa el PSC, després de les eleccions municipals del 26 de maig.

Aquest és el repte que els post convergents posen sobre la taula com un primer pas per començar a teixir una unitat de l'independentisme trencada.

Els republicans van contestar poc després obrint-se al fet que JxCat presideixi la Diputació de Barcelona a canvi que aquest partit renunciï al pacte amb els socialistes i pacti amb ERC.

El vicepresident del Govern i número tres d'ERC, Pere Aragonès va presentar una proposta generosa, ja que ERC té més diputats que JxCat en aquesta institució (16 diputats provincials -els mateixos que el PSC- davant dels set de JxCat). Segon repte.

Però l'oferta dels republicans ha estat titllada d '"operació de màrqueting" per part del portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, ja que és "un pacte que no és possible", perquè depèn del suport dels comuns.

D'aquestes paraules s'entén que els post convergents compten que els d'En Comú Guayem no donaran suport aquest pacte que permetria que la Diputació de Barcelona estigués en mans de l'independentisme.

UN CAS INÈDIT

Per ara, les negociacions entre JxCat i ERC no han arribat a cap lloc. I pot ser que aquesta situació es prologue fins dijous i no hi hagi cap acord més que el que ja existeix: el dels socialistes i post convergents. O pot ser que JxCat canviï d'idea en l'últim moment i pacti amb els republicans.

Les dues opcions sumen el mateix nombre de diputats: 23, lluny dels 26 necessaris.

Com mai abans dos partits havien empatat en primer lloc en diputats provincials ni s'havia acostat tant el ple sense una Presidència clara, la Diputació de Barcelona ha consultat a la Junta Electoral Central (JEC).

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) només detalla que, per elegir president de la Diputació, el candidat ha d'obtenir majoria absoluta en una primera votació -26 de 51 diputats en el cas de Barcelona- i, si no s'aconsegueix, es passa a una segona volta en què n'hi ha prou majoria simple.

El sistema de votació canvia en funció de si es presenta un sol candidat o més d'un. En el cas que es presenti només un, els diputats voten a favor o en contra del seu nomenament però, si es presenta més d'un, voten a un candidat o un altre.

MÉS D'UN CANDIDAT

Si més d'un partit presenta un candidat a presidir la Diputació, es triaria un si obtingués el suport de 26 diputats o més -majoria absoluta- i, si cap ho aconseguís, es passaria a una segona volta, en la qual cada un dels diputats votaria a algun dels candidats presentats ja en la primera volta.

En aquest cas, seria proclamat president el candidat que obtingués més suports dels diputats del ple -en cas improbable d'empat, seria president el candidat del partit amb més diputats però, com PSC-CP i ERC-AM tenen els mateixos, ho seria el del partit amb més vots en les eleccions municipals, que van ser els socialistes -.

UN SOL CANDIDAT

En el cas que es presenti un sol candidat a presidir la corporació, si aquest no aconsegueix la majoria absoluta en primera volta ni la majoria simple en la segona -més vots a favor que en contra-, el president seria de la formació més votada a la província.

Així, si ERC i JxCat arribessin a un eventual acord per investir un candidat independentista i aquest fos l'únic candidat, però no aconseguís la majoria simple, seria president de la Diputació un membre del PSC per haver estat el partit més votat.