El Suprem confirma la situació de rebel·lia de Puigdemont i els ex consellers fugats

 

El Tribunal Suprem ha confirmat la situació de rebel·lia de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels seus consellers fugits, declarada pel jutge instructor del 'Procés' independentista, Pablo Llarena, fa un any. També ha ratificat l'aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal pel qual es va acordar la suspensió automàtica per exercir càrrec públic.

La Sala Penal de l'alt tribunal ha revisat els recursos interposats per l'expresident català i els consellers Clara Ponsatí i Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín contra les actuacions de Llarena dictats al juliol de 2018 en què es recordava tots dos supòsits.

En el cas de la declaració de rebel·lia, els magistrats entenen que concorren els requisits legals per a adoptar aquesta decisió. A més, destaquen que els recurrents han abandonat Espanya des que van conèixer la possibilitat de ser sotmesos a un procés penal, pel qual han estat ja jutjats a 12 persones pel 'procés' independentista, amb l'evident finalitat de situar-se fora de l'abast directe de les autoritats espanyoles.

Així mateix, recorda la interlocutòria que Puigdemont i els altres fugits han manifestat la seva oposició expressa a ser lliurats a aquestes quan es van posar en marxa les ordres de detenció.

Pel que fa a la suspensió de funcions, la Sala explica que es tracta d'una mesura cautelar proporcional a la gravetat dels fets que es va aplicar després que hi hagués un ordre de processament ferma contra ells per un delicte de rebel·lió.

Respecte a la suspensió per a càrrec públic acordada per Llarena per als recurrents, el tribunal avala la decisió de l'instructor, en tant que va aplicar l'art 384 bis de la LECrim després que existís ordre de processament ferma contra els fugits per un delicte de rebellió, cosa que veu "proporcional a la gravetat dels fets".

I a més, els magistrats recorden que la llei no requereix que s'hagi materialitzat la privació de llibertat per aplicar l'article 384 bis de la LECrim, sinó que el que exigeix és que s'hagi acordat la presó provisional contra el processat per rebellia.

INSÒLIT

En aquest sentit, el tribunal destaca el "insòlit que resulta que una persona processada per un delicte de rebellió, i que es troba en situació de rebellia, eludint alhora la decisió de presó, pugui pretendre l'exercici de funcions públiques" en l'àmbit de jurisdicció dels tribunals espanyols. "No hi ha raó que justifiqui que puguin exercir funcions públiques que es troben en la situació prevista en l'article 384 bis", destaquen.

El tribunal reitera que la situació de presó que cita l'esmentat article es refereix a la situació processal, "no a la material, però la situació de l'acord de presó està adoptada". "Una qüestió diferent és que no pugui executar-se per la situació voluntària de fugida dels recurrents", recalca.

D'aquesta manera, els magistrats subratllen que el fet que no estiguin a la presó és una situació provocada pels propis fugits, el que no és obstacle perquè es puguin "aplicar les conseqüències relacionades amb una mesura de presó provisional, que el recurrent eludeix per no comparèixer i posar-se a disposició del tribunal ".

Si s'entengués l'article 384 bis de la LECrim només aplicable per als que es troben en situació física de presó i no processal, expliquen els magistrats, es produiria un "benefici" per als que estan en situació de rebellia, "ja que de ser així provocaria un benefici la fugida i no posar-se a disposició del tribunal, i un perjudici fer-ho ".

La Sala recorda en el seu acte que la mesura de suspensió es tracta d'una cautelar i no d'una pena d'inhabilitació absoluta anticipada, i afegeix també que la normativa del Parlament no pot paralitzar una "ordre" del jutge que té autoritat per adoptar la mesures cautelars que són "indiscutibles en indiscutides per qui té l'obligació de fer-les executar".