Sánchez prepara ja noves cessions a Podem per evitar una investidura fallida

El president del Govern en funcions i candidat a la investidura, Pedro Sánchez, farà nous moviments per intentar convèncer el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, que doni suport la seva investidura, segons avancen fonts de l'Executiu.

I aquests moviments s'esperen per abans del 22 de juliol, quan arrencarà el debat d'investidura, on estan previstes dues votacions. Una el dia 23 on Sánchez necessita majoria absoluta per superar la investidura -no té cap possibilitat de treure-la endavant- i una segona el dia 25 on ja només necessita reunir més vots a favor que en contra.

Si aleshores tingués el suport de Unides Podem, al costat del del PNB, Compromís, el PRC, més l'abstenció d'ERC o de Bildu, estaria en condicions de superar la investidura.

A dia d'avui, Sánchez només té garantit l'escó del PRC.

IGLESIAS EXIGEIX SER MINISTRE

El problema amb Podem rau en que Iglesias exigeix entrar al Consell de Ministres, acompanyat d'alguns dels seus col·laboradors més estrets, sota la fórmula del Govern de coalició. Sánchez, fins al moment, rebutja la coalició perquè vol formar un executiu ben cohesionat.

La idea que té en ment és incorporar a un nombre més gran d'independents que en el Govern actual i ha mostrat la seva disposició inicial a comptar amb independents de l'òrbita de Podem o fins i tot amb membres de la formació 'estatge' o dels seus confluències que responguin a perfils més tècnics que polítics i que no operin en funció de lògiques partidistes.

Una oferta que va deixar anar el mateix Sánchez aquest dijous en una entrevista a TVE, en què va admetre que "a priori" no té "cap prejudici ni amb militants ni amb companys de Unides Podem" o "els seus confuencias".

Sánchez va assenyalar que si Podem tingués un plantejament semblant al seu respecte de la conveniència de formar un gabinet "obert a la societat i no tancat a les lògiques partidistes, que d'alguna manera és el que pot plantejar-se a través d'un govern de coalició", llavors ell "estaria disposat a obrir-lo".

Al que Sánchez es resisteix és a donar entrada a Esglésies o membres de la cúpula de Podem, que farien que el Govern tingués en realitat dues ànimes. I abans de formar un Executiu inestable que es veiés abocat a avançar les eleccions en el curt o mitjà termini, en la direcció del PSOE hi ha veus que veuen preferible anar a una repetició electoral al novembre.

Perquè la ciutadania no li culpi del bloqueig institucional, Sánchez s'esforça a aparentar que fa tot el possible per tirar endavant la investidura. D'aquí que ni tan sols el Govern reconegui que la consulta a les bases de Podem dificulta que la negociació avanci en aquest mes de juliol.

Esglésies està determinat a mantenir el pols a Sánchez fins al final, confiat que segons vagi esgotant-se el termini de dos mesos abans de la repetició electoral, el candidat es veurà més obligat a cedir en les seves posicions.

La veritat és que el PSOE, al contrari que Podem, ha anat movent-se a poc a poc des de la seva posició original. Des del dia després de guanyar els comicis generals el passat 29 d'abril, el Govern, a través dels seus ministres més polítics com Carmen Calvo o José Luis Ábalos, defensava governar en solitari aconseguint, això sí, un acord programàtic amb Podem, que donaria suport des de fora.

EL PRIMER MOVIMENT

Tot i que en aquells dies Podem ja insistia en la fórmula de coalició, la postura de l'Executiu va ser inamovible, fins que a pocs dies de les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig, el ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, sorprenia afirmant que no veia incompatible un Govern de coalició entre PSOE i Podem encara Iglesias defensi una "sobirania per barris", en al·lusió a la seva acceptació del dret d'autodeterminació.

"No li veig una incompatibilitat, vindria la incompatibilitat si dins d'aquest Govern es fessin decisions sobre canvis en la Constitució", explicant que aquest escenari faria "impossible" un Executiu de coalició.

Després d'aquests comicis, va ser Ábalos el que va obrir la porta a l'entrada de membres de Podem a l'Executiu. "El terme coalició no ens agrada. Podríem en un moment donat plantejar-nos la incorporació de membres d'altres formacions, en aquest cas de Podem, però no sota la fórmula de la coalició", va dir en una entrevista a Antena 3.

No seria fins al 11 de juny, quan Sánchez, en una reunió amb Iglesias, li va plantejar l'oferta del Govern de cooperació, que podria representar "diferents sensibilitats" i incloure a "personalitats referents dels seus diferents àmbits" d'actuació, tal com el va definir la portaveu parlamentària del PSOE, Adriana Lastra.

Llavors es va dir que aquestes "personalitats referents" podrien ser independents que ideològicament fossin afins a Podem, sense concretar si també podrien ser persones que haguessin concorregut a les llistes electorals de la formació 'estatge'.

Un dia després, unes declaracions d'Ábalos van sembrar de nou la confusió, quan no va descartar la possibilitat que membres destacats de Podem poguessin incorporar-se com ministres en un futur Executiu de Pedro Sánchez.

"No descarto res", va respondre en roda de premsa preguntat per la possible entrada de persones com Pablo Iglesias o altres responsables de l'organització en el gabinet de ministres. L'endemà passat, Ábalos es zafaba dels periodistes assenyalant que aquesta era una reflexió que encara no havia conclòs Sánchez, a qui competeix en última instància aquesta decisió.

Poc després el Govern va traslladar que la seva oferta a Podem es reduïa a incorporar als 'morats' en càrrecs intermedis de l'Administració, però fora del Consell de Ministres, oferiment que elevaria un cop més de nivell amb l'entrevista de Sánchez a TVE i després que fracassés la cinquena i última reunió fins a la data mantinguda amb Iglesias per aclarir la investidura.