Es dispara el 'no' a la independència de Catalunya

El suport a la independència a Catalunya va perdent adeptes de manera considerable i així ho reflecteix fins i tot el Baròmetre elaborat per la Generalitat. Segons l'última enquesta, un 48,3% dels catalans rebutja que Catalunya esdevingui un Estat independent, mentre que un 44% la recolza, un 5,5% no ho sap i un 2,1% no contesta.

Així ho reflecteix una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), realitzada entre el 25 de juny i el 17 de juliol -abans del debat d'investidura de Pere Sánchez- amb una mostra de 1.500 persones i un marge d'error de 2,53, que ha presentat aquest divendres el director del CEO, Jordi Argelaguet.

És la primera vegada des de juny de 2017 que una enquesta del CEO assenyala que hi ha més catalans en contra de la independència que a favor.

A més a més, s'han invertit les posicions respecte a l'últim baròmetre de març de 2019: llavors el 48,4% donava suport a la independència i 44,1% la rebutjava.

És clar que en l'enquesta postelectoral que va realitzar el CEO el passat mes de maig de 2019 ja reflectia que un 48,6% rebutjava la independencian de Catalunya i un 47,2% estava a favor. Amb el que el suport al secessionisme pateix una nova caiguda.

TORRA I PUIGDEMONT SUSPENEN

En aquest sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont, autoerigits com a defensors de l'independentisme, suspenen amb un 4,15 i un 4,31 respectivament, mentre que veuen com el president d'ERC, Oriol Junqueras, és el líder polític més ben valorat pels catalans, que li donen una nota mitjana de 6,26 sobre 10.

A part de Junqueras, els únics líders que aproven són el diputat dels comuns al Congrés Jaume Asens (5,25), la secretària general d'ERC, Marta Rovira -residente a Suïssa per evitar comparèixer davant el Tribunal Suprem en la causa de l' 1-o- i el diputat de la CUP al Parlament, tots dos amb un 5,10.

Al costat de Puigdemont i Torra, suspendrien la presidenta dels comuns a la Cambra catalana, Jèssica Albiach, amb un 4,66, i els dos líders del PSC que reflecteix l'enquesta: el primer secretari socialista, Miquel Iceta, amb un 4,33 , i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, amb un 4,66.

Les pitjors valoracions són per al president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa (1,83), el president del PP català, Alejandro Fernández (2,15) i la exlíder de Cs a Catalunya Inés Acostades (2,28).

INTENCIÓ DE VOT

Preguntats per la intenció de vot, els catalans s'inclinen clarament a l'esquerra. Ja que tant en el cas d'una suposades eleccions autonòmiques com d'unes generals, ERC seria el partit més votat seguit pel PSC, que es referma en la segona posició.

ERC guanyaria unes eleccions catalanes si se celebressin ara amb entre 38 i 40 diputats, mentre que el PSC i JxCat empatarien com a segona força seguits molt de prop per Cs.

L'enquesta mostra que JxCat obtindria entre 25 i 27 escons, el PSC 25, Cs entre 23 i 24, els comuns serien cinquens amb entre 11 i 12 diputats, la CUP 6-7 i el PP quedaria últim amb 3.

Pel que fa a les generals ERC tornaria a guanyar a Catalunya ara amb entre 14 i 16 diputats, mentre que el PSC seria segona força amb entre 13 i 14 escons, tot i que aconseguiria un major percentatge de vot per poca diferència.

L'enquesta assenyala que la tercera posició seria per els comuns amb 8 escons, el seguiria JxCat amb entre 6 i 7, Cs baixaria fins als 3 diputats, el PP obtindria entre 1 i 2, i ni Vox ni la CUP tindrien assegurada la representació a Congrés perquè aconseguirien entre 0 i 1 escó.

DIÀLEG "SENSE LÍMITS"

A més, el CEO ha fet per primera vegada la pregunta sobre 'què és més necessari' en l'actual situació de la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya, i la principal resposta ha estat 'una política de diàleg i negociació sense límits' amb un 42,3%.

En segona posició, amb un 39,7%, els enquestats han contestat que veuen més necessari 'una política de diàleg i negociació dins del marc de la Constitució', mentre que un 3,7% prefereixen 'una política de mà dura per part del Govern espanyol', un 9,1% 'una política unilateral per part del *Govern', un 4,1% no ho sap, i un 1,1% no ho contesta.

En funció de la seva intenció de vot en unes eleccions catalanes, destaca que el diàleg i la negociació 'sense límits' és la resposta majoritària dels electors d'ERC (65,6%), els comuns (57,2%), la CUP (54,4%) i JxCat (54,3%), mentre que un 15,9% dels votants del PSC, un 12,1% dels de Cs i un 10% dels del PP també el contesten.

En canvi, el diàleg i la negociació 'dins del marc de la Constitució' és la principal resposta dels votants del PP (80%), PSC (74,7%) i Cs (74,2%), mentre que el 38,4% electors dels comuns, el 18,9% dels de JxCat i el 18,8% d'ERC també ho opinen.

Els votants de la CUP són els que més donen suport a la via unilateral, amb un 41,2%, amb diferència respecte als dos altres partits independentistes: el 22% dels electors de JxCat contesta aquesta opció i el 13,2% dels d'ERC.

Així mateix, la política de 'mà dura' per part del Govern central rep un 10,6% dels suports de Cs i un 10% del PP, però en la resta de partits els percentatges d'aquesta opció són molt baixos.

SENTIMENT DE PERTINENÇA

En la pregunta sobre el sentiment de pertinença, el 39,2% dels enquestats diuen ser 'tan espanyol com català'; el 23,5% 'solo català'; el 20,1% 'més català que espanyol'; el 6,7% 'solo espanyol'; el 4,1% 'més espanyol que català'; el 3,8% no contesta, i el 2,6% no ho sap.

El CEO també demana situar-se en un eix en el qual el '0' és màxim espanyolisme i '10' màxim catalanisme: la mitjana se situa en el 6,11, mentre que la principal resposta és el '5' amb un 34,2% seguit pel '10' -és a dir, el 'maximo catalanisme'- amb un 13,5%.

Una altra de les tradicionals preguntes és la ubicació en l'eix esquerra-dreta, en el qual el '0' significa extrema esquerra i el '10' extrema dreta.

En aquest cas, la mitjana se situa en el 3,76, i la principal resposta és el '5' pel 27,9% dels enquestats, seguit pel '3' amb el 17,4%, el '4' amb el 14,3%, el '2' amb el 13% i el '0' amb el 6,2%.