L'Audiència Nacional imputa al BBVA per corrupció pel cas Villarejo

 

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castelló ha acordat aquest dilluns imputar com a persona jurídica al BBVA pels presumptes delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis relacionat amb la una operació d'espionatge encarregada el 2004 al comissari jubilat José Manuel Villarejo .

Així, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 accepta la petició realitzada per la Fiscalia Anticorrupció d'investigar si el banc hauria encarregat a Cenyt, grup empresarial del comissari, serveis d'espionatge a diferents persones.

Aquesta investigació s'emmarca en la novena peça del 'cas Tàndem', relativa als treballs exercits pel policia, que es troba en presó preventiva des de novembre de 2017, durant 13 anys a canvi d'una quantitat estimada en uns 10 milions d'euros.

El jutge García Castelló ha acordat en una interlocutòria requerir al BBVA que designi la persona que a partir d'ara li representarà davant l'Audiència Nacional, segons han informat fonts jurídiques. D'aquesta manera, el magistrat rebutja la petició de l'entitat financera de personar-se en la causa com a perjudicat, d'acord amb l'article 31 bis del Codi Penal, que permet traslladar a la persona jurídica la responsabilitat penal pels delictes comesos per les persones físiques.

L'instructor ha adoptat aquesta petició després d'estudiar l'informe presentat per la Fiscalia Anticorrupció dimecres passat en el qual va sol·licitar la imputació del banc com a persona jurídica, per haver presumptament contractat a l'excomissari quan encara era policia en actiu. Així mateix, el Ministeri Públic també va rebutjar en el seu escrit la possibilitat que l'entitat financera es personés en el cas com a perjudicat.

SEGUIMENTS

Segons Anticorrupció, el BBVA dirigit per Francisco González va contractar a l'entramat empresarial del comissari jubilat José Manuel Villarejo per al desenvolupament de serveis d'intel·ligència, "de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit", a més de seguiments personals i accés a comunicacions o documentació bancària que, a seu entendre, van suposar "múltiples" vulneracions de drets fonamentals de diverses persones.

La Fiscalia afirma que l'anàlisi de la documentació en suport paper i digital confiscada en els registres practicats al mes de novembre de l'any 2017 i de la documentació aportada per BBVA es acreditaria que la contractació i els pagaments presumptament il·lícits a la mercantil CENYT van afectar diverses àrees sensibles del banc ia diversos executius de l'entitat durant un perllongat període.

Així mateix, destaca en el seu escrit que algun dels directius investigats, la identitat no es dóna a conèixer en estar la causa secreta, hauria percebut dons de l'entorn del Grup Cenyt per facilitar tals contractacions.

CAS TÀNDEM

Aquesta peça de la causa Tàndem, la número 9 --que es troba sota secret de sumari-- és molt complexa i ha anat creixent a mesura que ha avançat el treball dels investigadors. Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, podria considerar-se una causa en si mateixa, donada l'abundància de contractes i d'arestes en cada un dels treballs que la mercantil de Villarejo, Cenyt, hauria vingut exercint per al BBVA des de l'any 2004.

La part més coneguda és l'anomenada 'operació Trampa', el desplegament que hauria orquestrat Villarejo per aconseguir frenar el desembarcament de la constructora Sacyr en el Consell d'Administració del banc.

Segons diverses informacions periodístiques, l'excomissari va facturar més de mig milió d'euros a canvi d'informes que incloïen el monitoratge de més de 4.000 telèfons i seguiments a periodistes, empresaris i polítics entre 2004 i 2005, inclòs el llavors ministre d'Indústria, Miguel Sebastián; personat com a acusació en la causa.

Després de difusió de l'existència d'aquells negocis amb Villarejo a principis d'aquest any, el ja president d'honor del BBVA Francisco González va presentar la seva renúncia al càrrec i la nova presidència va encarregar una auditoria i una investigació internes per aclarir els fets.

ALTRES INVESTIGATS

A la peça ja hi ha diversos imputats, entre ells excap de seguretat del BBVA, Julio Corrochano --també excomissari de la policia--, a qui el jutge va deixar en llibertat sota fiança de 300.000 euros el 5 de juliol tot i que es negar a prestar declaració sobre aquest assumpte.

Igualment s'investiga a vuit persones més per delictes suborn actiu i revelació de secrets en relació als encàrrecs que l'entitat financera hauria realitzat sota presidència de Francisco González. Es tracta de la substituta de Corrochano, Inés Díaz Ochagavia; el conseller delegat de BBVA fins al 2015 Ángel Cano, el cap de grup en l'equip de Seguretat del banc Nazario Camp Campuzano; i el director de Xarxa Banca Comercial a l'entitat Ignacio Pérez Caballero.

També estan investigats el que va ser cap de Riscos per a Espanya i Portugal i després responsable de BBVA Real Estate Antonio Béjar González, al membre fins a 2018 del Comitè de Direcció de l'entitat financera Ricardo Gómez Barredo i al seu exdirector de Finances, Javier Malagón Navas, que segueix vinculat al banc.