Més d'una hora de migdiada augmenta la prevalença de diabetis tipus 2

Les migdiades de més d'una hora al dia s'associen amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i de pitjors valors d'adipositat, més pes i més perímetre del maluc, tal com demostren investigadors de l'CIBEROBN, de l'Institut de Recerca Sanitària Pere i Virgili.

Són conclusions extretes d'un assaig clínic realitzat en 2.190 participants d'avançada edat amb sobrepès i síndrome metabòlica, per a la prevenció de la malaltia cardiovascular basat en un programa intensiu de canvi d'estil de vida per perdre pes, i emmarcat en el projecte Prevenció amb Dieta mediterrània-Plus.

LA SIESTA CURTA APORTA BENEFICIS

La migdiada diürna és una pràctica comuna en moltes parts del món, inclosa la regió mediterrània. Una migdiada curta, de menys de mitja hora, sembla relacionar-se amb potencials beneficis sobre la salut com la millora de l'estat d'alerta, la millora del rendiment i la funció cognitiva, així com una reducció del risc de mortalitat.

"El problema arriba quan prolonguem la durada de la migdiada, especialment de més de 60 minuts al dia, alhora que s'ha associat amb una major morbiditat i mortalitat en comparació amb l'absència de migdiades o més curtes", assenyala Jordi Sales, investigador principal del CIBEROBN.

AVALUACIÓ MITJANÇANT COL·LOCACIÓ DE acceleròmetres

Els experts van observar que, en comparació amb no fer migdiada o migdiades de menys de 30 minuts, un augment de 10 minuts diaris, es va vincular amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i un major índex de massa corporal i circumferència de la cintura.

"Una de les seves fortaleses és que la migdiada va ser avaluada de forma objectiva mitjançant la col·locació d'acceleròmetres (un aparell que detecta l'activitat física o sedentària realitzats al llarg del dia)", ha conclòs Salas.

No obstant això, els investigadors assenyalen en l'estudi que té les seves limitacions ja que el seu disseny transversal no permet fer cap inferència causal de les associacions observades. La migdiada durant el dia podria ser el resultat de l'alta prevalença de la síndrome metabòlica que afecta la qualitat del son nocturn.

Els participants de l'estudi en categories superiors de migdiades semblaven dormir menys a la nit i això pot ser degut a altres malalties concomitants que acompanyen a la síndrome metabòlica.

Una altra limitació és que els participants eren pacients mediterranis ancians amb síndrome metabòlica. Per tant, els resultats no poden extrapolar-se a altres ètnies, grups d'edat i subjectes sense síndrome metabòlica.