Colau guarda silenci davant l'onada de crims a Barcelona

De les 44 morts violentes que s'han produït a Catalunya des de començament d'any, Barcelona acumula tretze homicidis, la majoria dels quals han ocorregut en un breu espai de temps durant els primers mesos de l'estiu.

Aquesta xifra suposa un increment respecte a la registrada l'any passat a la capital catalana: el 2017, es van produir a Barcelona 10 homicidis al llarg de tot l'any. Tot i l'alarma que suposa aquest augment de la criminalitat, l'alcaldessa Ada Colau no ha convocat els mitjans ni escurçat les seves vacances per informar sobre les mesures que pensa prendre el consistori per afrontar aquest problema.

ESTIU SAGNANT

Segons dades recopilades per Mossos d'Esquadra, fins al juny hi va haver sis homicidis a Barcelona. A aquests van seguir cinc successos al juliol i dos en el que portem d'agost, superant en un mes i mig les morts criminals ocorregudes durant el primer semestre de l'any.

L'últim homicidi confirmat és el d'una dona de procedència sueca que va ser trobada sense vida al barri de Can Tunis el dilluns passat 12 d'agost.

Malgrat que el tinent de seguretat, Albert Batlle, ha actuat amb contundència contra el top manta, de moment no ha pres mesures davant aquesta onada d'homicidis que ha marcat la ciutat en els primers compassos de l'estiu.

Batlle ha anunciat una cimera al setembre per coordinar l'actuació en els diferents districtes i ha ordenat un reforç policial al Port Olímpic, on un ciutadà xinès va ser assassinat el passat mes de juliol. No obstant això, ni el regidor ni l'equip de govern s'han focalitzat en concret en estudiar a què es deu aquest augment de morts violentes, malgrat que Batlle reconeix que hi ha una "crisi de seguretat" a la ciutat.

Per barris, el més castigat per aquesta ratxa de crims ha estat Ciutat Vella (4), encara que en altres zones de la ciutat també s'han produït fets violents. Així, a l'Eixample es van produir dos homicidis; a Sants-Montjuïc, dues; a Sant Martí, dos; al Poble Nou, un; a Port Olímpic, un; i a Sarrià, un.

EL PROBLEMA NO ÉS LA SEGURETAT, SINÓ EL CLIMA

Fins ara, l'única reacció oficial de l'Ajuntament ha estat la de Janet Sanz, segona tinent d'alcalde i ara mateix alcaldessa accidental. En una entrevista a 'El Periódico' va afirmar que no identificava "una percepció superior d'inseguretat", sinó "una enorme preocupació per l'emergència climàtica".

Després d'aquestes declaracions, fins a 30 associacions veïnals han exigit la dimissió de Sanz "per no ser capaç de veure els problemes d'inseguretat i incivisme" a la ciutat.

Així mateix, en el si del govern municipal hi ha divisió entorn de la forma de resoldre els problemes de seguretat. Mentre que Batlle és partidari de mà dura per afrontar fenòmens com els narcopisos o el top manta, els comuns i fins i tot el vicealcalde, Jaume Collboni (PSC), sempre ressalten que cal acompanyar l'actuació policial amb mesures d'inserció social.

Aquestes perspectives no han acabat d'encaixar en els primers moviments del govern, fins al punt que Batlle va ser desautoritzat en públic pels seus operatius contra la venda il·legal ambulant.

BARCELONA, AL CAPDAVANT EN DELINQÜÈNCIA

Segons dades de epData, Barcelona s'ha convertit durant els darrers quatre anys en la capital espanyola més insegura. A la ciutat catalana es van cometre fins a juny de 2019 un total de 49.363 infraccions penals, la qual cosa situa la metròpoli al capdavant de la delinqüència a Espanya. Només el 2018, Barcelona va registrar 1942.212 delictes, un augment del 17,2% respecte a l'any anterior.

Si es comparen aquestes dades amb altres grans ciutats espanyoles, s'observa que Barcelona duplica o triplica els índexs de criminalitat de Saragossa, València o Madrid. El cas de Madrid és especialment greu, ja que amb més del doble de població que la Ciutat Comtal, té una taxa de criminalitat de gairebé la meitat.

A Barcelona han augmentat més els robatoris que en el conjunt d'Espanya, registrant 3.549 fets delictius fins al juny. També han repuntat el tràfic de drogues (140 casos) i el robatori de vehicles (1.294 casos).

Ajuntament i Generalitat fa mesos que van passant-se la patata calenta sobre a qui correspon encarregar-se del control de la seguretat a la capital, amb l'Ajuntament culpant Interior de la manca d'efectius i el Govern responent que el consistori té plena competències en la matèria.

No és casual que arran d'aquesta situació alguns veïns hagin decidit constituir grups de vigilància comunitària o que els comerciants de la Plaça Reial i de Passeig de Gràcia hagin contractat serveis privats de vigilància per patrullar la cèntrica plaça.