L'Unió Europea podria declarar el Brexit com un desastre natural

L'Unió Europea estudia la possibilitat de considerar la retirada del Regne Unit com una catàstrofe natural, per així poder alliberar uns 500 milions d'euros anuals, fons disponibles per ajudar els països que s'enfronten a condicions climàtiques adverses, segons 'The Guardian'.

La idea és utilitzar aquest fons de solidaritat -creat el 2002 per respondre a emergències com terratrèmols, incendis i inundacions- per ajudar els Estats membres que podrien ser els més afectats -Holanda, Alemanya, Dinamarca i Espanya, per exemple- en cas de que es produeixi una sortida sense acord del Regne Unit.

S'espera que el tema es debati aquesta setmana a Brussel·les, després que el ministre d'Afers Exteriors austríac, Alexander Schallenberg, admetés la possibilitat que el país segueixi sent membre de l'Unió Europea més enllà del 31 d'octubre, una hipòtesi que el Parlament britànic està debatent aquest dimarts 3 de setembre. Els parlamentaris decidiran introduir legislació que exigeixi un nou ajornament de l'Brexit si el primer ministre, Boris Johnson, no aconsegueix negociar un nou acord en el termini previst.

Els membres del Partit Laborista i d'altres partits de l'oposició, com alguns del, sol·licitaran un debat urgent per intentar controlar l'agenda parlamentària.

Si se'ls concedeix, presentaran un projecte de llei per obligar el primer ministre a sol·licitar una pròrroga del procés del Brexit fins al 31 de gener, va dir la primera signatària del Partit Laborista, Hilary Benn.

El text exigeix que, abans del 19 d'octubre, el primer ministre britànic estigui obligat a donar als parlamentaris l'opció d'aprovar un acord de sortida, aprovar una sortida sense acord o sol·licitar una nova pròrroga de la data de sortida després del 31 de octubre.

"L'objectiu del projecte de llei és garantir que el Regne Unit no abandoni l'Unió Europea el 31 d'octubre sense un acord, llevat que el Parlament doni el seu consentiment. El projecte de llei dóna temps al Govern per arribar a un nou acord amb l'Unió Europea en el Consell Europeu dels dies 17 i 18 d'octubre", va dir a través de Twitter.

El parlament, que torna de les seves vacances d'estiu, comença a treballar a les 15:30 amb preguntes per al ministre d'Afers Estrangers, seguides, si cal, d'una declaració del primer ministre sobre la cimera del G-7.

UNES NOVES ELECCIONS?

Dilluns, Boris Johnson va demanar als eurodiputats que no recolzessin la iniciativa, argumentant que soscavaria les possibilitats d'èxit de les negociacions per a un nou acord amb Brussel·les.

El primer ministre també va advertir que no volia demanar un ajornament "sota cap circumstància", alimentant l'especulació que podria proposar eleccions anticipades si perd la votació d'avui.

Una font citada per 'The Guardian' indica que, en aquest escenari, i si rep el suport de dos terços del parlament, inclosos els diputats de l'oposició laborista, la votació es programaria per al 14 d'octubre.

Aquest enfrontament al parlament coincideix amb una audiència en un tribunal d'Edimburg (Escòcia) per avaluar la sol·licitud d'una ordre d'allunyament per bloquejar la suspensió del parlament britànic, prevista per a la setmana que ve i que durarà cinc setmanes, precisament fins al 14 d'octubre.