El tribunal del 'procés' està a punt per publicar la sentència a principis d'octubre
Està previst que es conegui el destí dels 12 polítics catalans jutjats pel Suprem uns quatre mesos després de la finalització de la vista oral.
El tribunal que ha jutjat el procés independentista a Catalunya, presidit pel magistrat Manuel Marchena, estudia fer pública l'esperada sentència en el proper mes d'octubre, han indicat fonts jurídiques.
La data més probable és abans del 16 d'octubre, quan s'hauria de revisar la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Així, està previst que es conegui el destí dels 12 polítics catalans jutjats pel Tribunal Suprem uns quatre mesos després de la finalització de la vista oral i també després de dates tan assenyalades a Catalunya com la Diada i el segon aniversari del referèndum il·legal del 1 d'octubre, tot i que també després d'haver aclarit el dubte d'una possible repetició electoral.
La ponència de la sentència és tasca de Marchena, que està preparant una resolució que es preveu molt extensa i prolixa i en la que els set magistrats que componen el tribunal busquen la unanimitat en tots els arguments que s'hi exposen, per al que es han vingut reunint periòdicament des de la fi del judici.
Van ser moltes les qüestions jurídiques que es van plantejar al llarg de les 52 sessions repartides en els quatre mesos exactes que va durar el judici del 'procés', per la qual cosa s'espera que la sentència que porta redactant tot l'estiu el també president de la Sala Penal del Suprem resolgui aquests interrogants.
A part de la qualificació dels possibles delictes i l'exposició de les possibles condemnes, qüestions com l'ús del català durant les sessions, la pertinència de certes declaracions testificals o la valoració de la prova documental, com els vídeos que van exposar tant l'acusació com les defenses, seran determinants a l'hora de futurs recursos dels acusats davant tribunals superiors com el Constitucional o el de Drets Humans d'Estrasburg.
Els líders independentistes, amb Oriol Junqueras al capdavant, s'enfronten a peticions de condemnes per part de la Fiscalia que oscil·len entre els 7 i els 25 anys de presó per delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics.
L'Advocacia de l'Estat va optar per acusar només per sedició i la seva petició màxima és de 12 anys de presó per Junqueras, mentre que l'acusació particular que exerceix Vox si veu rebel·lió al 'procés' i en el seu escrit de conclusions sol·licita fins a 75 anys de presó per a l'exvicepresident català.
La sentència del Suprem marcarà, a més, en part el destí del segon judici al procés independentista català, el qual se celebrarà a partir del 20 de gener de 2020 a l'Audiència Nacional contra la cúpula policial i política dels Mossos d'Esquadra.
Aquesta vegada seran el major Josep Lluís Trapero, l'exdirector de la policia autonòmica Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat César Puig i la intendent Teresa Laplana els que s'asseuran a la banqueta pel delicte de rebel·lió en el cas dels tres primers i per sedició en el cas de la segona.
Escriu el teu comentari