"La nostra qualitat de vida depèn de que resolguem el problema del canvi climàtic"

Julio Lloret és professor d'investigació d'ICREA i ICIQ i participa en un estudi europeu per convertir energies renovables en combustibles i productes químics nets.

|
JulioLloretFillol

 

Julio Lloret-Fillol és professor d'investigació  d'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i de l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química). El seu treball se centra en el disseny de nous catalitzadors per a una síntesi més sostenible de combustibles i productes químics a través de fotosíntesi artificial. En l'actualitat, és membre del projecte europeu Sunrise-Energia solar per a una economia circular, entre d'altres iniciatives internacionals.


Juliol Lloret Fillol


En què consisteix el projecte Sunrise?


Sunrise (Energia Solar per a una Economia Circular) és una de les sis iniciatives de recerca i innovació que ha rebut un milió d'euros de la Comissió Europea per preparar una proposta de projecte de recerca a gran escala en el termini d'un any, des del març del 2019 fins al febrer del 2020. El nostre objectiu és convertir energies renovables en combustibles i productes químics nets a través de la fotosíntesi artificial.


Com es converteixen les energies renovables a combustibles d'aquesta manera?


La fotosíntesi artificial funciona de manera molt similar a la natural. El mecanisme vegetal utilitza el CO2 de l'atmosfera, l'aigua i el sol per a produir energia química. Aquesta funcionalitat de la flora serveix ara com a "inspiració" per a poder utilitzar l'energia del sol a l'hora de crear combustibles o productes químics de forma sostenible. Igual que les plantes, nosaltres fem servir el CO2 per transformar-lo en combustibles solars amb les mateixes molècules que els combustibles fòssils. En cremar aquests combustibles tornen a produir una altra vegada CO2 i, per tant, no augmenten la seva presència a l'atmosfera.


Quin cost té?


L'objectiu a 10 anys és que el seu cost sigui menor que el dels combustibles fòssils.


Segons els seus càlculs, quan seria una realitat?


Un cop s'assoleixin costos que siguin competitius amb el de la gasolina, començaríem a veure prototips en 15 anys.


Quin efecte tindria sobre el canvi climàtic?


L'escalfament global es deu principalment al diòxid de carboni que hi ha a l'atmosfera produït per nosaltres, els humans. Per tant, si reduïm l'emissió del CO2, podríem alentir aquest escalfament. Només aconseguirem aturar i revertir aquest procés si aconseguim eliminar el CO2 extra que hem produït des del principi de la Revolució Industrial.


Hi ha suficient suport institucional per a aquest tipus d'investigacions com el projecte Sunrise?


Després d'aquesta primera meitat de projecte, la nostra iniciativa acaba d'anunciar la seva cooperació conjunta amb una altra d'aquestes sis iniciatives que han estat finançades per la CE: ENERGY-X. Tots dos projectes comparteixen objectius comuns per a la conversió de les energies solar i eòlica en combustibles i productes químics nets i, actualment, estem treballant en l'elaboració d'un manifest comú.



Entre els dos projectes reunim 30 organitzacions europees i comptem amb el suport de més de 300 organitzacions del món acadèmic, empresarial i social. En el cas de Sunrise, dins el consorci de socis espanyols estem IMDEA Energia a Madrid i ICIQ a Tarragona.


A més, tenim el suport institucional de diferents sectors, com Cegasa, Endesa, Acciona, Repsol, Enagas, l'oficina espanyola del canvi climàtic (OECC), l'agrupació de fabricants de ciment d'Espanya (Oficemen), el CSIC i el centre d'investigacions energètiques, mediambientals i tecnològiques (Ciemat), entre moltes altres. Malgrat tot el suport que ja tenim, necessitem una involucració clara i ferma de les administracions, ja que l'escalfament global recau sobre la salut i el benestar de tots els ciutadans.


Com es pot sensibilitzar més empreses, administracions i ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic?


Segons una rondalla, si fiquem una granota en una olla amb aigua bullint, aquesta salta immediatament cap a fora i aconsegueix escapar. En canvi, si posem una olla amb aigua freda i tirem una granota aquesta es queda tan tranquil·la. I si a continuació comencem a escalfar l'aigua a poc a poc, la granota no reacciona sinó que es va acomodant a la temperatura fins que perd el sentit i, finalment, morir socarrada. Doncs bé, nosaltres no només seríem la granota que se socarra sinó que a més seríem els que van pujant la temperatura del foc.


Per conscienciar els diferents actors de la importància i urgència d'aquest problema que ens afecta a tots, convidaria la població en general a que miri les dades que organitzacions com la NASA publica sobre la preocupant fosa dels pols. És crucial que tothom estigui al corrent del que està passant perquè la nostra qualitat de vida depèn de que resolguem aquest problema.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA