Errejón treballa per tancar acords electorals a Catalunya, València, Aragó i Galícia

Després de l'anunci que Más Madrid concorrerà a les eleccions generals del 10N disputant el mateix espai electoral a Podemos, les càbales sobre en què circumscripcions electorals ho farà desaten tot tipus de porres a les tertúlies polítiques. Madrid és plaça segura i ara toca ensenyar les cartes de la seva veritable força mitjançant pactes amb partits autonòmics afins al "made in Errejón".

El passat cap de setmana es va aclarir el dubte sobre si el líder de Más Madrid, Iñigo Errejón , seria prou valent com per enfrontar-se a les urnes als seus excompanys morats de Podemos i la resposta unànime, de la seva formació política transversal, és que sí que ho farà.

Des de l'anunci públic els "podemitas" escalfen l'ambient de xarxes socials contra el "traïdor Errejón", un clàssic del Manual d' Goebbels de propaganda política, el principi de simplificació i de l'enemic únic que consisteix a "individualitzar l'adversari en un únic enemic ". Encara que l'última paraula, en aquesta ocasió, no la tindrà el sistema controlat per l'aparell de Podemos, "Agora Voting", sinó la gent  amb el seu vot en unes urnes amb mil ulls a sobre que controlaran la neteja dels comicis del 10N.

Errejón, un polític pausat i cerebral com pocs, va aprendre moltes lliçons durant el seu càstig intern i se sent amb les suficients forces que el buf d'aire fresc li van donar els resultats aclaparadors a la Comunitat de Madrid. I està disposat a córrer riscos, però "riscos calculats". Compta per a això amb un equip negociador solvent i preparat, acostumat a bregar amb la més lletja i són fidels a un líder que no els ha deixat a l'estacada.

L'equip negociador d'Errejón porta treballant en les seves aliances territorials des de la defenestració com a Secretari d'Organització del errejonista, Sergio Pascual, el 2016. L'error dels Pablistes al defenestrar a més a un centenar d'errejonistes de l'estructura del partit pot saldar-se amb la pèrdua de diputats clau per Podemos. Errejón va treballar molt i en silenci, i a poc a poc, durant aquests tres anys va anar recol·locant als seus en espais clau territorials preparant-se pel dia, que per fi ha arribat, i tant anhelaven, el del cos a cos amb la parella política conformada per Pablo Iglesias i Irene Montero, en altre temps triomfants guanyadors de Vista Alegre 2 i que ara viuen les seves hores polítiques més baixes.

El fill polític d'Iglesias ha decidit enfrontar-se a les urnes al seu progenitor i per a això carregarà les seves armes electorals amb pura dimanita territorial. En les eleccions municipals els de Podemos es van enfrontar a les urnes municipals amb alguns dels seus otrorora socis de coalició i tots tenen memòria electoral i institucional. A més a ningú se li escapa que al Congrés el Grup Confederal de Unidas Podemos ha estat un polvorí on el "ordeno i mano" del mascle alfa morat va infringir contínues ferides als seus socis polítics difícils de cicatritzar. Ha arribat el temps de resoldre les ofenses a les urnes i per això, en Galicía les Marees s'han posat a disposicón del projecte d'Iñigo Errejón. A València Compromís apostarà per mostrar múscul amb Más Madrid . A Catalunya on Podemos ha incomplert pactes locals amb els Comuns, la facció federalista de l'extinta ICV, veu amb bons ulls el projecte nacional errejonista i trobaria en el projecte una sortida a les seves males relacions amb "els Colau". Aragó es postula com la quarta comunitat amb possibles per als errejonistes, ja que, Zaragoaza sembla una plaça possible per concórrer amb opcions d'escó al Congrés dels diputats.

L'última paraula la té Iñigo Errejón, el polític de la "cara de nen", tranquil, estrateg, que en un altre temps va ser responsable de la "màquina electoral" de Podemos. És el temps de la veritat, de conèixer si el fill superarà al pare polític o el pare li donarà una lliçó al fill. De moment les reunions de tancament d'acords se succeeixen a Galícia, Aragó, València i Catalunya.

Els resultats els coneixerem a les urnes el proper 10N.