Espanya contribuirà amb 150 ME al Fons Verd del Clima

 

Espanya contribuirà amb 150 milions d'euros en els propers 4 anys al Fons Verd del Clima (GCF per les sigles en anglès), un fons dins el marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC per les seves sigles en anglès ) constituït com a mecanisme per ajudar a països en desenvolupament en pràctiques d'adaptació al canvi climàtic i mitigació dels seus efectes.

El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va avançar aquest compromís durant la seva participació en un panell sobre canvi climàtic, presentant la coalició que lidera Perú, en el marc de la seva assistència a la 'Setmana del Clima' que se celebra a Nova York, coincidint amb la celebració de l'Assemblea General de l'ONU.

El Fons Verd pel Clima és fruit del compromís adoptat en la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Canvi Climàtic que va tenir lloc a Cancún (Mèxic) el 2010, després de reconèixer que el canvi climàtic ha estat provocat històricament principalment per les emissions de gasos d'efecte hivernacle en els països desenvolupats.

L'objectiu d'aquesta iniciativa, de la qual Espanya és contribuent, és invertir en desenvolupament verd en països sense desenvolupament amb l'objectiu final de que el creixement i el desenvolupament siguin compatibles amb el clima.

En aquest marc, a més de l'esmentada aportació, Sánchez ha anunciat que Espanya ratificarà l'esmena de Kigali al Protocol de Mont-real, acordada a l'octubre de 2016 a Kigali (Rwanda), que busca l'eliminació dels hidrofluorocarburs (HFC), un grup de substàncies químiques que no esgoten la capa d'ozó, però que actuen com a potents gasos d'efecte hivernacle.

En la línia de compromisos, l'Executiu espanyol aportarà dos milions d'euros al Fons d'Adaptació, que permet finançar mesures per evitar inundacions o per introduir nous mètodes d'agricultura més resistents a fenòmens climàtics extrems com sequeres, tempestes o aiguats. El fons és usat amb freqüència pels països en desenvolupament a causa de que els diners pot ser destinat a projectes petits i de forma poc burocràtica.

En aquest sentit, Sánchez ha assegurat que la lluita contra el canvi climàtic "necessita fort suport social" i que iniciatives com les adoptades pel seu govern "no són només justes, sinó que són útils".

UNA EMERGÈNCIA CLIMÀTICA "SENSE PRECEDENTS"

"Ens trobem davant d'una emergència climàtica sense precedents en la història", ha sostingut el cap de l'Executiu espanyol, que ha volgut reafirmar "el compromís" d'Espanya amb "aquest enfocament, el de la raó".

El president del Govern també ha participat en un diàleg de líders per respondre a la narrativa del terrorisme, en el marc del qual ha anunciat l'adhesió d'Espanya al protocol proposat per Nova Zelanda després de la matança de Christchurch "a la recerca d'un entorn de ciberseguretat basat en la legalitat, segur i fiable ".

"La mateixa tecnologia que ens permet conèixer-nos i entendre'ns millor és la que també pot facilitar la difusió de continguts d'odi", ha assenyalat Sánchez, que ha cridat a afrontar aquests desafiaments, que aniran a més amb l'expansió de la tecnologia 5G, mitjançant el desenvolupament de "protocols que permetin millorar l'accés a continguts, preservar la confidencialitat i evitar que els terroristes es serveixin de serveis de missatgeria xifrats".

Igualment, ha recalcat el compromís per liderar la Segona Conferència d'Alt Nivell de Nacions Unides contra el Terrorisme que, el 2020, se centrarà en les víctimes. "La seva veu ha d'ocupar un lloc prioritari", ha postil·lat.

En la seva al·locució, Sánchez ha cridat a implicar en la lluita contra la radicalització a la societat civil ia defensar activament el llegat de la democràcia. "Tinguin la seguretat que el meu país estarà en primera línia per negar espais a la narrativa de l'odi. Lluitem units per combatre-", ha tancat.

En la seva primera jornada, Sánchez ha mantingut una reunió bilateral "molt amigable" amb el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, que ha elogiat el compromís d'Espanya amb l'ONU i el multilateralisme en temes com canvi climàtic i migracions, segons Moncloa.

Per la seva banda, el president del Govern en funcions ha aprofitat aquesta trobada per traslladar la disposició d'Espanya a participar en els actes commemoratius del 75 aniversari, que se celebrarà el 2020, i ha recordat que les Corts republicanes exiliades a Mèxic van enviar una delegació de exiliats espanyols a la reunió fundacional de l'ONU.

Igualment, s'ha reunit amb el president de l'Assemblea General de l'ONU en el seu 74 període de sessions, Tijjani Muhammad-Bande, que ha destacat a Espanya com a "soci clau", agraint la "participació activa" del propi Sánchez a aquest conclave , i ha elogiat la seva defensa pel multilateralisme i la cooperació.

Prèviament, Sánchez ha mantingut a més una reunió bilateral amb el president de Costa Rica, Carlos Alvarado, acompanyat per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

A més, s'ha reunit amb tres joves activistes espanyols que participen en la Cimera del Clima: Alejandro Quecedo, de SEO Birdlife; Claudia Reigosa del Consell de la Joventut i Patricia Ramos de l'ONG Pla Internacional.

Davant ells, el president del Govern s'ha compromès a vetllar per la paritat en l'ocupació 'verd', a petició de Patricia Ramos, que ha posat èmfasi que aquest tipus de llocs de treball solen ser de caràcter tecnològic, un àmbit "més monopolitzat per homes ", segons es pot veure en les imatges que ha difós el Palau de la Moncloa.

Ramos també ha cridat l'atenció sobre alguna cosa que "a Espanya no es veu tant", que és com afecta el canvi climàtic a les nenes en països amb sequeres o desastres naturals: Com més temps hagin d'invertir en buscar aigua menys aniran a l'escola , a més que s'enfronten a més violència, en particular violència sexual.

Sánchez encapçala una delegació a la qual també hi seran els ministres en funcions d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell; Sanitat, Consum i Benestar Social, María Luisa Carcedo i Transició Ecològica, Teresa Ribera; així com l'Alta Comissionada per a l'Agenda 2030, Cristina Gallach; diversos secretaris d'Estat i governs autonòmics i locals.