El Suprem avala per unanimitat l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos

 

La Sala del Contenciós-Administrtivo del Tribunal Suprem ha avalat per unanimitat la decisió de Govern central de Pedro Sánchez de treure les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos i la seva posterior inhumació al cementiri del Pardo-Mingorrubio, que havia estat objecte de recurs per la família del dictador. Aquest recurs ha estat rebutjat íntegrament.

L'alt tribunal ha donat a conèixer només la decisió sobre aquest assumpte, que amb prou feines li ha suposat una hora de deliberació als sis magistrats que componien la Sala.

Els Franco s'oposen i reclamaven que, en tot cas, la reinhumació es produeixi a la Catedral de l'Almudena, on van comprar una cripta.

ABANS DE LA CAMPANYA ELECTORAL?

Poc després de saber-se la fallada d'Alt Tribunal, el Govern central intentarà exhumar les restes del dictador Francisco Franco de la Vall dels Caiguts i enterrar-los de nou en el panteó del cementiri del Marró Mingorrubio "abans de la campanya electoral".

Així ho ha anunciat la vicepresidenta del Govern central en funcions, Carmen Calvo, que ha subratllat la importància que el Tribunal Suprem hagi donat "la raó" al procediment iniciat pel Govern central per a exhumar a Franco i que es va topar amb una oposició fèrria per part de la família, que va emprendre una batalla legal que ha perdut en el Suprem.

BATALLA LEGAL

La decisió d'exhumar a Franco va ser de les primeres que va prendre el PSOE res més arribar a la Moncloa via moció de censura contra l'Executiu de Mariano Rajoy. Conscient de les dificultats que tindria per a legislar comptant només amb 84 diputats, Pedro Sánchez confiava a poder exhibir la sortida de les restes del dictador de la Vall dels Caiguts com a símbol del seu pas pel Govern abans de convocar eleccions.

No va ser possible llavors, però el Govern central tindrà ara l'oportunitat de concretar la seva promesa abans d'uns comicis.

L'Executiu mai va pensar, res més arribar a la Moncloa, que l'exhumació de Franco pogués arribar a complicar-se tant ni que la família estigués disposada a iniciar una batalla legal de les dimensions que finalment va adquirir.

La seva confiança es basava en que al maig de 2017 tots els grups del Congrés, amb l'única excepció de PP i ERC, que es van abstenir, van aprovar ampliar la Llei de Memòria Històrica per a, entre altres coses, treure les restes del general de Cuelgamuros. Pel que no hauria de trobar majors problemes per a aprovar l'exhumació a través d'un reial decret llei.

"Us enxamparà treballant", es va atrevir a vaticinar Sánchez en conversa informal amb periodistes al juny de 2018, apuntant que l'exhumació, es concretaria abans de l'aturada estival d'agost.

LA INGENUÏTAT DEL GOVERN CENTRAL

Però el Govern va pecar d'ingenuïtat, com posteriorment reconeixeria el mateix Sánchez. No va ser capaç de preveure la fèrria oposició dels néts de Franco a l'operació, disposats a iniciar una veritable batalla judicial contra la mesura, i, sobretot, va passar per alt un detall que marcaria tot el procediment, arribant fins i tot a ser el principal maldecap per als jutges del Tribunal Suprem: la sepultura a perpetuïtat que la família té en la cripta de la catedral de l'Almudena.

L'Executiu sempre va pensar que la família, quan no li quedés més remei, accediria a traslladar les restes de Franco al panteó del cementiri del Marró Mingorrubio on està enterrada la dona del dictador i que pertanyia a Patrimoni Nacional, ara a Patrimoni de l'Estat.

Desconeixia que la família Franco, per part de la seva filla, Carmen Franco, posseïa una sepultura a perpetuïtat en la cripta de la catedral de l'Almudena, on als néts els agradaria traslladar les restes dels seus dos avis, que reposarien així al costat de la seva única filla, que reposa en l'actualitat al costat del seu marit, el marquès de Villaverde.

Aquest descuit va portar al fet que el Govern central només es reservés la competència de decidir el lloc de reinhumació de les restes de Franco en cas que la família renunciés a fer-se càrrec d'ells o no indiqués dintre del termini i en la forma escaient a l'Executiu on voldria enterrar-lo de nou. Però res es deia en l'acord del Consell de Ministres sobre què passaria si el lloc triat no era del grat del Govern.

Per això quan la família va fer públic el seu desig d'enterrar a Franco en L'Almudena, en cas de no aconseguir parar l'exhumació, la primera reacció del Govern central va ser la d'admetre que no podia fer res sobre aquest tema. "En principi el Govern no pot anar més enllà del que la seva família decideix", va admetre la vicepresidenta Carmen Calvo en una entrevista en Onda Cero, en la qual va indicar que si l'Església no tenia objeccions en què fos enterrat allí, el Govern tampoc podia fer res.

Aquesta posició va canviar uns dies després, després d'una visita de la mateixa Calvo al Vaticà per a entrevistar-se amb el seu secretari d'Estat, Pietro Parolin, amb el qual va acordar, segons la versió de Calvo, treballar per a trobar una sortida al nou lloc d'enterrament de Franco que "òbviament" no podia ser L'Almudena.

Les paraules de Calvo van aixecar polseguera i van obligar al Vaticà a desmentir-la, negant que s'haguessin pronunciat referent al nou lloc d'enterrament del dictador.

Més enllà de la polèmica sobre si l'Església veu bé o no que Franco sigui portat a l'Almudena, a principis de 2019 la Delegació de Govern va emetre un informe per a desaconsellar per motius de seguretat i d'ordre públic l'enterrament de les restes del dictador en un lloc tan cèntric, un document que la família i el seu entorn van considerar que l'Executiu es "va treure de la màniga" en veure's sorprès amb l'elecció d'aquesta ubicació.

El supòsit dret de la família a triar el lloc d'enterrament de les restes del dictador ha estat un dels temes que més ha centrat la discussió dels jutges del Suprem. Però fins i tot en aquest cas l'Alt Tribunal ha donat la raó al Govern central.