El Govern central impugnarà les resolucions del Parlament que "ataquen la convivència de Catalunya"

 

El Govern central ha anunciat que impugnarà les propostes de resolució aprovades aquest dijous al Parlament català relatives a l'amnistia dels presos ia la petició de sortida de la Guàrdia Civil de Catalunya per considerar que "ataquen la convivència a Catalunya".

En aquest sentit, l'Executiu ha apuntat que estudiarà el contingut de les resolucions referides al compromís de la Cambra catalana a liderar una resposta institucional a la sentència de l'1-O i que actuarà jurídicament contra les mateixes.

Això sí, des de Moncloa s'ha aclarit que es tracta d'una decisió política que necessitarà el seu tràmit, ja que les resolucions del Parlament no estan publicades oficialment. Així mateix, s'ha puntualitzat que el Govern central no ha decidit encara davant quina instància impugnarà.

La primera resolució, que ha estat aprovada amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, expressa el compromís de la Cambra catalana per treballar per aconseguir l'amnistia dels presos sobiranistes si són condemnats en la sentència del judici de l'1-O .

Amb aquesta resolució el Parlament també es conjura per "liderar una resposta institucional a la sentència basada en el respecte, garantia i defensa dels drets fonamentals cívics i polítics, les llibertats i l'exercici del dret de l'autodeterminació" si la sentència del Suprem és condemnatòria.

També crida a l'exercici del dret de manifestació, llibertat d'expressió, mobilització i protesta, "sempre per les vies pacífiques, cíviques i democràtiques" en el cas que es condemnin als presos sobiranistes.

La segona resolució, aprovada amb els vots de JxCat, ERC i la CUP -i amb l'abstenció dels comuns- declara necessària "la retirada de Catalunya dels efectius de la Guàrdia Civil".

La ministra d'Educació en funcions i Portaveu del Govern, Isabel Celaá, ha volgut enviar un missatge de "serenitat i fermesa" i ha advertit el president català, Joaquím Torra, que l'Executiu no dubtarà a utilitzar la Constitució "si fos necessari" per defensar els valors i el sistema democràtic contra els quals vulguin vulnerar-lo.

En aquest sentit, ha precisat que "si es donessin les circumstàncies" per a aplicar l'article 155 de la Constitució, aquest Govern "ho faria", però creu que "no es donen".

Celaá ha realitzat aquestes declaracions durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, on ha recalcat la ferma decisió de l'Executiu de recórrer els acords aprovats ahir pels independentistes en el Parlament català per suposar una "clara extralimitació i atac a la convivència entre catalans".

Ha assenyalat que encara que "la Constitució és la nostra eina comuna per al diàleg", també "ho serà si fos necessari per a la defensa dels nostres valors i els nostres sistema contra aquells que vulguin vulnerar-ho".

No obstant això, creu que ara no es donen les "circumstàncies" per a aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya perquè no s'han vulnerat lleis i no s'ha perjudicat "greument l'interès general", ja que l'aprovat ahir en el Parlament de Catalunya no eren lleis, sinó "proposicions no de Llei", "resolucions que no estan en la Llei". No són les lleis de desconnexió aprovades en la Cambra catalana de setembre de 2017, segons ha precisat Celaá.

De moment, el Govern central té previst impugnar les resolucions aprovades ahir en el Parlament català. Per a això, una vegada que es publiquin oficialment, donarà instrucció és a l'Advocacia de l'Estat amb la finalitat que estudiï el seu contingut i puguin ser impugnades.

Aquest Govern, ha recalcat Celaá, "no està disposat a consentir un atac a la Constitució i l'Estatut d'autonomia". La resposta, ha insistit, serà de "respecte i diàleg" enfront de la crispació i "enfront dels quals vulguin recorre el camí desordre o fins i tot de possible violència".

Isabel Celaá també ha repetit les paraules de Pedro Sánchez de rebuig de les afirmacions de Quim Torra, que acusa l'Estat de voler criminalitzar els independentistes o els qui pensen de manera diferent pel mer fet de ser-ho.

Per això, ha tornat a reclamar a  Torra que "deixi clar el seu respecte a les lleis de la democràcia i el respecte als principis de l'Estat de drets, un dels fonaments bàsics dels quals és la separació de poders.

En aquest últim sentit, ha recordat que la Guàrdia Civil ha actuat com a policia judicial, a les ordres de l'Audiència Nacional i ha fet un treball "discret i digne de reconeixement i respecte".

Així, ha afirmat que els detinguts en l'operació que es va desenvolupar a Catalunya contra membres dels CDR que tenien material per a fabricar explosius i objectius seleccionats, "hauran de respondre dels seus actes davant la justícia". "És la forma que té l'Estat de dret de preservar la seguretat de tots, el seu treball està per a salvaguardar la nostra convivència", ha postil·lat.