Els CDR detinguts van usar el Consell de Ministres de Barcelona com a assaig per a altres accions

 

Els membres de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT) dels Comitès en Defensa de la República detinguts i en presó provisional van assajar amb "telèfons clandestins" i comunicacions en clau durant els disturbis organitzats el passat mes de desembre contra la celebració d'un Consell de Ministres a Barcelona, segons la tesi que maneja l'Audiència Nacional.

Així ho exposa el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, en un dels actes amb els que va enviar a la presó els set membres dels ERT detinguts dilluns passat en el marc de l'operació Judes.

"Les accions realitzades pel ERT i documentades per aquesta instrucció, s'han dotat de preparació i formació i mitjans als seus integrants pel que fa a l'ocupació de telèfons clandestins, securització de les comunicacions, ús de llenguatge convingut i utilització de Walkie talkies", concreta.

En aquest sentit, destaca que havien posat en pràctica aquesta "formació" en "diverses ocasions" i cita expressament "els disturbis durant el Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 2018.12.21 o la planificació i el vessament d'oli a la C55 al pas d'un comboi escortat per Guàrdia Civil".

Allò va ocórrer el passat 1 de febrer, quan els ara detinguts Guillem Xavier Duch, Eduard Garzón, Jordi Ros i David Budría -en llibertat amb cautelars- "van participar en un acte delictiu que va consistir en el vessament de gran quantitat d'oli a la calçada de la carretera C-55, sense previ avís, al pas del comboi que traslladava als polítics presos del centre penitenciari de Lledoners a Madrid", segons consta en les actuacions, iniciades fa més d'un any i mig durant el qual s'han practicat seguiments i escoltes als investigats.

Exposa que "en la instrucció consten converses telefòniques en què es parla de l'existència d'un pla de conspiració contra les institucions de l'Estat, que consistiria en l'assalt i posterior ocupació d'una manera il·legal del Parlament de Catalunya al precintat dia 'D' , amb la finalitat última de subvertir l'ordre constitucional".

Aquest dia 'D' seria segons els investigadors, una data entre l'1 d'octubre, per l'aniversari del referèndum il·legal, i la publicació de la sentència sobre els polítics processats per organitzar el Procés, que es preveu per a mitjans de mes.

El jutge entén que els ERT comptaven amb una "estructura jerarquitzada" i en aquest context, l'acte destaca que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), considerat com el 'CNI català', "va assumir i va planificar" l'"assalt i posterior ocupació d'una manera il·legal "del Parlament que havien d'executar els ara detinguts i que tenien aquest entre els seus plans al costat del sabotatge d'infraestructures crítiques.

"El desenvolupament del pla, encomanat per part de l'anomenat" CNI català "s'hauria assumit i planificat per part del propi ERT, estant implicats en diverses de les iniciatives que conformarien aquest pla", diu la interlocutòria del jutge.

Assenyala en particular dues converses telefòniques intervingudes en què el detingut Jordi Ros diu al també en presó preventiva Guillem Xavier Duch "que haurien de començar a moure les coses perquè les notícies avancen desfavorablement".

Ros és considerat integrant del "nucli productor" d'aquesta organització a la qual la instrucció atribueix caràcter terrorista i en les dates en què es va produir aquesta xerrada, "ja havia començat a adquirir productes químics".