Cada setmana mor un defensor de drets humans a Filipines
Des que Rodrigo Duterte va arribar al poder el juliol de 2016, han augmentat els assassinats de líders socials, les execucions extrajudicials i les desaparicions forçades.
Almenys una persona defensora de drets humans mor cada setmana a Filipines des que Rodrigo Duterte va arribar al poder el juliol del 2016. Són dades de l'ONG Karapatan, que significa 'drets' en filipí i que engloba diferents organitzacions socials del país.
La secretària general d'Karapatan, Cristina Palabay, ha realitzat recentment una gira a Catalunya, de la mà de l'Associació Catalana per la Pau i d'International Action for Peace per reunir-se amb representants institucionals, organitzacions de la societat civil i periodistes amb l'objectiu de donar a conèixer la vulneració de drets que assota el país.
Ella mateixa va rebre l'abril d'aquest any amenaces directes de mort poques hores després de l'assassinat del seu company d'entitat Bernardino Patigas a la ciutat d'Escalante. Amb ell ja sumen 58 els treballadors de Karapagan assassinats per fer tasques de denúncia i activisme.
Palabay ha destacat que la suposada guerra contra la droga impulsada pel govern de Duterte disfressa l'aniquilació de defensors de drets humans, i és especialment preocupant en el cas de dones, camperols, indígenes, religiosos i periodistes.
"Els meus col·legues i jo cada dia rebem amenaces on line o per SMS. És molt perillós. Ens acusen de comunistes, terroristes i fins i tot de trencadors de família perquè impulsem la llei de divorci", assegura.
La situació s'agreuja amb la poca confiança que tenen les entitats socials cap a la Cort Suprema: "En comptes de donar-nos protecció judicial quan la sol·licitaem, hi ha acusacions de falsa denúncia en contra nostra, en un context d'execucions extrajudicials i desaparicions", afegeix.
En un país assolat pel conflicte armat intern i la guerra contra les drogues, l'exèrcit ha augmentat el poder, mentre que les veus discrepants amb l'executiu es criminalitzen de forma sistemàtica i s'inclouen en llistes negres.
Això es tradueix en un "menyspreu" de Duterte cap a les entitats crítiques, de manera que encoratja les forces policials i parapolicials a "perseguir els moviments socials amb total impunitat". en aquest sentit, des de juliol de 2016 un total de 12 periodistes han estat assassinats a Filipines.
EUROPA I L'ONU
En la resolució 2018/2662 (RSP) de 19 d'abril de 2018 sobre les Filipines, el Parlament Europeu va demanar que els noms d'uns 600 defensors es retiressin de les llistes terroristes. Segons el PE, amb l'arribada de Duterte al poder, 12.000 persones, incloent nens, haurien estat assassinades en el marc de la guerra contra les drogues.
L'11 de juliol de 2019, el Consell de Drets Humans de l'ONU va votar a favor de la resolució (A / HRC / 41 / ll.20) en la qual va expressar la seva "preocupació" per la situació dels drets humans a Filipines, citant expressament les execucions extrajudicials i les desaparicions forçades.
Escriu el teu comentari