Rebutjada la moció de censura a Torra amb 76 vots en contra, 40 a favor i17 abstencions

El Parlament ha rebutjat aquest dilluns la moció de censura presentada per Cs contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i que només ha comptat amb els suports de Cs i els quatre diputats del PP.

Els diputats de JxCat, ERC, els comuns i la CUP han votat en contra de la moció que proposava a la líder de Cs, Lorena Roldán, per a substituir Torra al capdavant de la Generalitat, mentre que els diputats del PSC s'han abstingut.

Així, hi ha hagut 76 vots en contra, 17 abstencions i 40 a favor.

"EN EL COSTAT CORRECTE DE LA HISTÒRIA"

La líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, ha demanat al Parlament censurar a Torra per a estar "en el costat correcte de la història".

Roldán ha acusat el president de la Generalitat de no cenyir-se a la realitat en el seu projecte independentista: "No és una república, és un cop d'estat. No és el molt honorable Puigdemont, és un escapolit. No són presos polítics, són presumptes delinqüents. No és revolució dels somriures, són explosius. No són màrtirs, són presumptes terroristes".

"Senyor Torra: No són gegants, són molins", ha conclòs en referència al 'Quixot' durant la seva intervenció en la moció de censura impulsada per Cs a la qual es presenta com a candidata per a substituir al president de la Generalitat, Quim Torra, sense opcions perquè no compta amb els avals per a això.

La dirigent de la formació taronja ha demanat als diputats del Parlament censurar al president de la Generalitat per a estar "en el costat correcte de la història".

Roldán ha defensat que tirar a Torra de la Generalitat és una obligació dels partits no independentistes, als quals ha cridat a unir-se per a estar "al costat de la democràcia".

"Som aquí perquè d'aquí a uns anys els catalans puguin mirar enrere i, entre tanta data negra en el calendari, puguin recordar el dia d'avui i se sentin orgullosos al saber que va haver-hi uns representants polítics que estaven en el costat correcte de la història", ha reivindicat.

DEU EIXOS PER A PARAR EL 'PROCÉS'

La líder de Ciutadans a Catalunya ha presentat el seu "pla per a tornar a la convivència", que consta de deu eixos per a afrontar els reptes que té Catalunya i el primer és la seva voluntat d'acabar amb el procés independentista.

"Pararem el 'procés' per a recuperar la convivència i la dignitat de les institucions", ha afirmat, i ha inclòs en aquest eix la seva intenció que el Govern respecti les lleis i a tots els catalans, garantir la neutralitat de les institucions i de l'espai públic, i que la Generalitat torni a estar present en els òrgans autonòmics, com la Conferència de Presidents autonòmics.

També ha explicat que vol fer una auditoria en el Govern per a saber "quants diners han balafiat" i tancar les delegacions de la Generalitat en l'exterior, que ha titllat de quiosquets de propaganda separatista perquè creu que només serveixen per a parlar malament de l'Estat.

El segon eix gira entorn d'una "sanitat pública, universal i de qualitat", que, segons ella, el Govern ha abandonat, i ha assegurat que la seva primera mesura com a presidenta seria aprovar una llei per a retallar les llistes d'espera a Catalunya, i també reformaria l'atenció primària.

Roldán ha plantejat com a tercer eix "una educació que garanteixi la igualtat d'oportunitats", ja que considera que aquesta no ha estat la prioritat dels governs independentistes, i ha proposat un model d'escola trilingüe, i una llei perquè els llibres de text siguin gratuïts a través d'un préstec.

BENESTAR, FAMÍLIA I ECONOMIA

Ha assenyalat que el benestar de tots els catalans és la seva prioritat -el quart eix- per a combatre la pobresa, fer una llei de mesures urgents per a millorar l'atenció a les persones dependents, una altra per a la no discriminació de les persones amb discapacitat, i "passar a l'acció" contra la violència masclista amb un acord de totes les forces polítiques i recursos per a combatre-la.

A més, ha dit que, si fos presidenta, investigaria la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia) de la Generalitat perquè es "ha convertit en un niu de corrupció".

En el cinquè eix, titulat 'Família, conciliació i igualtat', s'ha compromès a aprovar una llei de suport a les famílies per a avançar en la conciliació laboral, i en el sisè -'Economia, empresa, turisme, mercat laboral i universitats'- ha anunciat un "pla de xoc" perquè tornin les empreses que van marxar de Catalunya després de l'1-O.

També ha expressat la seva voluntat de abaixar els impostos, "recuperar la imatge de Catalunya com a destinació de referència" en turisme, i revolucionar les polítiques actives d'ocupació.

A més, en el setè eix ha apostat per lluitar contra la inseguretat reforçant els cossos i forces de seguretat i "despolititzar" els comandaments directius dels Mossos d'Esquadra, i en el vuitè -sobre infraestructures i medi ambient- ha situat el transport públic com a prioritat i ha promès una inversió per a modernitzar els trens de Rodalies.

Roldán ha criticat que tant la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, com la seva antecessora, la portaveu de JxCat en el Congrés, Laura Borràs, siguin signants del manifest lingüístic del grup Koiné, ha lamentat que "això és el que li importa al Govern" i ha proposat un carnet cultural jove i un abonament de 200 euros per a despesa en cultura.

CESICAT I PRESOS

En l'últim eix, 'Regeneració, lluita contra la corrupció i qualitat democràtica', la dirigent de Cs ha criticat que el Govern, "mentre diu que 'Espanya ens roba', roba a mans plenes, fins al punt que pels casos de corrupció alguns han hagut de canviar les seves sigles".

Roldán vol impulsar des de la Presidència de la Generalitat que els contractes públics s'atorguin sobre la base de criteris de regeneració, de pluralitat i de transparència: "Que no vagin per als seus amics del 3%", i ha garantit que si governa, protegirà a aquells funcionaris que volen denunciar aquests casos.

Ha recollit una vella reclamació de Cs, la de modificar l'Estatut per a suprimir els aforaments al president de la Generalitat, als membres del Govern i als diputats, qüestionat "perquè volen aquests privilegis", i ha advertit que volen que els polítics investigats deixin el càrrec.

La líder de Cs a Catalunya ha cridat a defensar en la funció pública les festes nacionals davant els boicots que assegura que es realitzen contra elles i a evitar "que es facin llistes de bons i mals ciutadans i impedir que les oficines on treballen els funcionaris estiguin repletes de símbols separatistes".

"Impedirem que els colpistes siguin presos amb pedigrí", ha dit en referència als empresonats per impulsar l'1-O, i s'ha compromès a tancar el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) perquè considera que manté relació amb presumptes terroristes, en les seves paraules.

CARRIZOSA CENSURA TORRA

El president de Cs al Parlament, Carles Carrizosa, ha censurat Torra, per "el seu aplaudiment als CDR i per la fallida de la convivència".

"No és a dir 'Torra, jo l'acuso', és a dir 'Torra, jo el censuro'. Pel seu aplaudiment als CDR, per no respectar la democràcia i per ser el màxim artífex i executor de la fallida de la convivència que pugui haver-hi a Catalunya", ha dit durant la seva intervenció en la moció de censura al Parlament.

Carrizosa ha defensat substituir a Torra per la líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, que és qui ha impulsat la moció de censura contra el president i que s'espera que presenti un programa per a encapçalar la Presidència de la Generalitat.

El portaveu de la formació taronja ha assumit que existeix una especial dificultat a aconseguir que prosperi la moció de censura i ha assegurat que no és una moció de censura qualsevol, perquè, segons ell, Catalunya no passa per un moment qualsevol: "És una moció per la convivència, una convivència que està en perill".

Per a Carrizosa, Torra porta gairebé un any de vulneració dels drets catalans, de "repte a la democràcia i de deterioració de la convivència" i li ha retret que digui que la detenció dels CDR detinguts el 23 de setembre fos una maniobra repressiva de l'Estat.

"De debò pot mirar als ulls als catalans quan vostè està prestant un suport explícit a les persones que busquen atemptar a Catalunya?", ha clamat el dirigent taronja.

BUDÓ: "AIXÒ NO ÉS UN BAR"

Per part seva, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha acusat a Cs de fer un ús interessat i fraudulent del Parlament:

"Això no és un bar, no és un plató de televisió, no és un pavelló on fer actes de campanya. Això és el Parlament de Catalunya".

En la seva intervenció Budó ha advertit que la candidata que impulsa la moció de censura per a substituir-li, Lorena Roldán (Cs), ha fet un "ús interessat i fraudulent del Parlament i dels recursos que han hagut de dedicar per a la celebració del ple".

Ha recordat dos precedents de la moció impulsada per Cs: la convocatòria d'eleccions generals després de la qual els taronges van demanar la moció de censura i la reprovació que va fer el Parlament a Roldán després d'haver mostrat en el ple una imatge de l'atemptat d'ETA en la caserna de la Guàrdia Civil de Vic (Barcelona) en una sessió en la qual s'abordaven les detencions de membres dels CDR.

UNA MOCIÓN POR LA CONVIVENCIA

Cs va decidir la setmana passada presentar aquesta moció de censura, tot i haver rebutjat aquesta iniciativa en els últims mesos com li demanava el PP, i per això alguns grups, com el PSC, els comuns i els partits independentistes, consideren "electoralista" haver-la proposat ara que estan convocades les eleccions generals del 10-N.

També ho argumenten recordant que la exlíder de Cs a Catalunya Inés Acostades va anunciar al setembre de 2017 --després l'aprovació de les lleis de 'desconnexió' - una moció de censura contra el llavors president, Carles Puigdemont, però va acabar descartándola perquè no tenia possibilitats de prosperar, cosa que es repeteix en aquesta ocasió, però aquest cop sí que l'han presentat.

En el text presentat per Cs en què exposa les seves motivacions per presentar la moció, el partit taronja alerta de la "irresponsabilitat que suposa que Torra segueixi ostentant la màxima autoritat executiva autonòmica de Catalunya i la màxima representació ordinària de l'Estat a Catalunya".

Segons la seva opinió, aquesta situació "imposa un deure a tots els demòcrates d'impedir que Torra continuï posant en perill la prosperitat econòmica de Catalunya, la convivència pacífica entre ciutadans i els drets i llibertats de tots els ciutadans".

Vine preocupant que Torra hagi pronunciat en diverses ocasions el lema 'Ho tornarem a fer' per dir que l'independentisme tornarà a repetir el que va fer a l'octubre de 2017, i també l'ha acusat de "exalçar" als set membres dels CDR en Catalunya empresonats per presumpte terrorisme.

EL PP, ÚNIC SUPORT

L'únic suport que ha aconseguit Cs ha estat el del PP, que comparteix de presentar aquesta moció és l ' "obligació" del constitucionalisme per llançar un missatge a la ciutadania que hi ha una alternativa a l'independentisme, encara que no vagi a aprovar-se.

PRECEDENTS

Aquesta és la quarta moció de censura que s'ha presentat al Parlament des del restabliment de la democràcia i la institució, i mai cap ha tirat endavant: les dues primeres van ser contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, una a 1982 del diputat del PSUC Josep Benet i Morell, i una altra en 2001 del llavors líder del PSC Pasqual Maragall.

L'últim precedent es remunta a 2005 -en la primera legislatura dels 'tripartits' -, quan Josep Piqué (PP) va presentar una moció de censura contra el president Pasqual Maragall, però no es va arribar a votar perquè els populars la van retirar abans de la votació després d'haver celebrat el debat.