Pere Navarro: "El Consorci és una fàbrica d'oportunitats i està compromès amb la nova economia"

 

Des de fa un any, Pere Navarro és el delegat del Consorci de la Zona Franca, una institució molt important que experimenta una transformació amb l'arribada del seu nou responsable. Navarro amb una llarga trajectòria professional pública i privada ve disposat a adaptar la institució a la nova economia.

Pere Navarro / Catalunyapress

Quin seria el resum d'aquest any com a delegat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona?

Ha estat un any on ens hem dedicat a reivindicar el Consorci de la Zona Franca, perquè és una institució 100% pública, que busca explorar noves formes d'economia, crear riquesa i crear nous llocs de treball en aquest moment en el qual estem. Perquè la principal preocupació de la gent és tenir un lloc de treball i que els seus fills tinguin un lloc de treball. Aquest és un tema prioritari i nosaltres com a institució pública ens hem posat a treballar en això, no ara, sinó, en tota la vida del Consorci ha estat així.

Hem impulsat algunes coses que ja venien donades, com ara tenim la primera incubadora d'impressores 3D, innovadora, no sé si del món, però almenys una de les primeres del món. Tenim 26 empreses covant amb un programa de col·laboració amb la Fundació Incideix de les Cambres de Comerç d'Espanya, el Centre Tecnològic de la Generalitat i el Consorci de la Zona Franca. Incubarem en 5 anys 100 empreses amb una tecnologia que és revolucionària, una nova forma de fabricar, de distribuir que és la impressió en 3D. Estem construint un edifici al centre de la Zona Franca que serà el futur Hub de la indústria 4.0 no només a Espanya sinó a Europa i al món. Explorar aquestes noves activitats econòmiques.

D'altra banda, vam organitzar Meetings Points Internacionals, el Saló Internacional de la Logística, el del comerç electrònic. Un treball de promoció del Consorci i bàsicament de la ciutat de Barcelona en el seu entorn metropolità i internacional. Ara estem a les portes de fer el Barcelona Meeting Point, que és el Saló Immobiliari, en el qual volem destacar les noves tecnologies no només dedicades a la construcció sinó a la comercialització d'habitatges, locals comercials, espais dedicats a l'activitat econòmica. Volem reivindicar el paper de la ciutat de Barcelona, reivindicar el paper de la dona en tots aquests temes i al costat d'això un programa d'acceleració de les millors startups presents al Barcelona Meeting Point com ja ho fem en el Saló de la Logística.

En aquests moments quin és el volum d'ocupació a la Zona Franca?

És del 99,6% al polígon industrial. La base del nostre treball és l'explotació econòmica del sòl industrial del polígon de zona franca més alguns edificis que són a Barcelona que són els nexes Cubics de la UPC, l'edifici on hi ha el Movile World Congress, l'eureka de la Hub. Els nostres ingressos provenen de l'explotació d'aquest patrimoni tan important que la majoria de sòl es va expropiar fa gairebé 100 anys. Nosaltres no vam rebre ni un euro dels pressupostos públics, ens mantenim amb el que vam recaptar d'aquests lloguers i amb els beneficis, perquè nosaltres hem de generar beneficis, fem promoció econòmica. Amb aquests recursos construïm l'edifici del Hub, tenim la incubadora d'impressió 3D, gestionem els Salons i els Congressos lligats, etcètera, etcètera.

Encara que no ha acabat l'any, els resultats econòmics del Consorci com seran?

Els resultats són positius. Hem presentat els comptes fa poc en el Plenari del Consorci. Tenim 25 milions de benefici. Cal dir que no són els beneficis corrents. Els resultats del Consorci tenen dues parts: una és el resultat del negoci habitual com els lloguers, l'activitat habitual del Consorci i altra són ingressos extraordinaris perquè hem venut alguns terrenys i alguna nau industrial o algunes accions concretes. Això no és un benefici corrent del Consorci. Estem en una situació de beneficis i els reinvertim en la compra de patrimoni, en impulsar activitats i actuacions de promoció econòmica.

Pere Navarro / Catalunyapress

Està liderant el Consorci de la Zona Franca a la resta de Consorci que hi ha a Espanya?

A Espanya hi ha set zones franques que són: Tenerife, Las Palmas, Sevilla, Cadis, Vigo, Santander i Barcelona. Ara fem la coordinació d'aquestes set zones franques i actuem de manera coordinada i els set delegats i delegades estem treballant en aspectes que tenen a veure amb les zones franques. A Espanya a diferència d'altres països, totes les zones franques són públiques. En altres llocs hi ha una barreja de públiques - privades i bàsicament privades amb una concessió pública i es fan unes excepcions fiscals a les empreses que estan en aquestes zones franques.

En aquest any que portes com a president, què destacaries de la teva feina?

En primer lloc, la divulgació del que es fa en el Consorci, del sentit públic de la institució i que són una fàbrica d'oportunitats i estem compromesos amb la nova economia, però sobretot, amb la creació de nous llocs de treball i en crear noves professions, que ens porta la nova economia. També la implantació d'un projecte que em sembla fonamental que són els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Com que no hi ha pla B per al món, només hi ha pla A, durant aquest any ens hem compromès en el desenvolupament d'aquests 17 objectius. Al voltant del 8 de març vam fer un seguit d'activitats que van girar al voltant de la igualtat de gènere. Estem treballant en projectes d'Economia Circular, immersos en el número 17 que té a veure amb les Aliances i creiem molt en això.

 

Hem millorat la nostra relació amb el Port, l'Aeroport, la mateixa ciutat de Barcelona i estem treballant en aquest objectiu. A més, s'està construint un espai de consens social, polític i econòmic. Volem que el Consorci de la Zona Franca sigui un lloc on diferents partits polítics, encara que cada un tingui el seu programa, però crec que aquí tots estem apostant en la mateixa direcció, compromesos en la creació de llocs de treball, en el manteniment de les empreses que són aquí. En les reunions del plenari les coses s'aproven per unanimitat o per una àmplia majoria. Estem aconseguint crear aquest clima de col·laboració.

Pere Navarro / Catalunyapress

Vostès van reunir a les empreses per avançar en els reptes de sostenibilitat. Com va ser la reunió?

Convidem a la Comissionada del Govern, per fer la presentació. I entre moltes altres coses cal destacar una que em sembla molt important. Quan es parla dels objectius de desenvolupament sostenible no se sol tenir en compte que un polígon industrial forma part de la ciutat i també de l'àmbit industrial. Forma part d'una cosa i de l'altra. El nostre aspecte diferencial a l'hora d'aplicar aquests ODS és que estem vivint en un àmbit industrial d'activitat econòmica. De vegades des del que hi ha més enllà de Montjuïc no pensen que aquí al Delta del Llobregat cada dia hi ha milers de persones que vénen a treballar, que vénen a produir, a guanyar-se la vida i crear béns de consum o serveis. El nostre repte és que això sigui estigui cada vegada més present. En l'aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no són només en les ciutats on viu la gent, les praderies i els mars sinó també en els àmbits industrials.

Volem introduir la reivindicació que és necessari un major contacte amb els barris residencials de la ciutat i els àmbits productius. Això ho facilitarà també la impressió 3D. El Consorci disposa d'una fàbrica en un edifici que són oficines. No és una fàbrica de producció massiva, però es fabriquen prototips. Per això a l'hora de pensar en les noves ciutats haurem de fer-ho amb noves formes de fabricació que probablement podran tenir més contacte amb els àmbits residencials. Això afecta també a la logística. L'última milla del comerç electrònic és la logística. Tot el que ens envien ho ha de fer algú, però algú amb algun mitjà. Per tant, el tema de la contaminació, el cotxe elèctric, la logística està molt present en els ODS i té a veure molt amb la nostra activitat.

Són receptius els empresaris que van acudir a l'acte?

Els empresaris veuen que allò que abans molestava, o que era una despesa afegida, s'han adonat que és una oportunitat i comproven que els consumidors i usuaris cada vegada més vigilen més si aquella empresa que produeix aquest producte o els dóna aquell servei té en compte la sostenibilitat, és una empresa amb Responsabilitat Social Corporativa. I això comença a ser una bona promoció comercial per a les empreses. Per tant, crec que els empresaris són molt receptius i estan treballant molt de cara a implicar-se en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Instalacions incubadora 3D Consorci Zona Franca/ Catalunyapress

Ha plantejat l'oportunitat de conviure la ciutat, el ciutadà i la indústria. Com es materialitzaria, segons vostè, això?

Potser el que dic és una mica especial. Aquestes noves de fabricar de manera més puntual, produccions més curtes, en espais més petits el que aconseguim és que tot estigui més a prop. Tornem al món dels artesans de l'Edat Mitjana, però sense molestar. Aquestes petites fàbriques estan molt més a prop de l'usuari final. Qualsevol podrà anar a la copisteria de 3D i demanar-li un interruptor espatllat, li donaran un pendrive per a la impressora, i aquesta li imprimirà l'interruptor per l'endemà. Això canviarà la manera de tenir estocs i emmagatzemar-al llarg dels anys. Desapareixeran les grans naus d'emmagatzematge d'estocs. El que hi haurà és una gran base de dades i si necessites un producte de l'any 87, t'ho faran, i l'endemà podràs anar a recollir-lo. Això és possible amb l'empresa 3D. Aquest és només un exemple, però n'hi ha més. Tenim una empresa que fabrica ulleres, t'escaneja la cara i et fabrica unes ulleres a mida a un preu raonable. O calçat a mida on t' escanegen el peu. Tenim una empresa que fa pròtesis personalitzades. És una revolució. També té aplicació en la Medicina. Persones a les quals fabriquen aortes ad hoc, encara sense provar amb teixits orgànics. Aviat es podran imprimir amb teixits orgànics òrgans humans, és el següent pas amb el teu propi ADN. Tota aquesta revolució reduirà les fàbriques, i hi haurà un lloc intermedi on el residencial i el productiu s'entremesclaran.

Pere Navarro / Catalunyapress

I on queda la formació del personal en aquestes noves professions?

Una de les ODS incideix en el paper de l'educació. És veritat que es destruiran llocs de treball, però també es crearan nous. Ens posem la gorra d'explorador per veure quins són els llocs de treball que es crearan, és molt important tenir un contacte directe amb les empreses. Aquestes empreses estan innovant contínuament. Hi ha empreses que estan formant la gent, els equips tècnics que necessiten i que el món educatiu no el produeix. Ens hem de posar en contacte, és una de les coses que volem fer, el món productiu més innovador amb el món educatiu.

Per exemple, l'acceleració d'empreses startups en la logística o del Meeting Point, d'aquesta manera es produeix la triangulació entre educació, startups i empresa més tradicional de manera que els centres educatius potser haurien de crear currículums enfocats en això.

Fa poc ens va visitar l'Escola de Disseny de Barcelona. Amb la impressora 3D pots fabricar coses que fins ara tècnicament eren imposibles de fabricar i els dissenyadors ara poden dissenyar coses que abans no podien perquè ara amb la impressió 3D es poden fabricar. És una oportunitat per al món de disseny. Caldran més dissenyadors en el món del futur. El món educatiu haurà de ser capaç de fabricar nous dissenyadors entre els nostres nens de primària i joves de secundària.

El món de la logística canviarà i no seran uns magatzems. Serà una mica més complex. Hi ha poca gent que s'apunta a fer logística. Així que totes les persones que es forma per al món de la logística no només tenen feina, sinó que a més té una feina molt interessant.

Instalacions de la incubadora impresión 3D Consorci Zona Franca/ Catalunyapress

Quin paper jugarà el Consorci en liderar aquesta revolució?

De fet, ja ho està jugant amb la incubadora. L'edifici que estem construint amb una primera fase de 17.000 metres quadrats i el total tindrà més de 70.000. Volem que sigui el centre mundial de la indústria 4.0. Per tant aquest és el paper que ja estem fent en contacte amb el món educatiu i en contacte amb el món productiu. I sobretot amb el món productiu que és el més innovador.

Quina és l'aposta del Consorci per a la Sostenibilitat i el Medi Ambient?

Estem creant un programa, un pla estratègia, per aplicar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que no és només aplicar un, sinó els disset. Estem al costat del port, però no estem en el mar, per exemple. Hi ha altres que ens toquen molt de prop. Per tant, nosaltres el que farem és fer aquest Pla i ens crearem els nostres propis objectius com a Consorci industrial per anar aplicant-los un darrere l'altre.