"El canvi climàtic està provocant més incendis i més intensos a Europa"

Marc Castellnou és cap del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat, i és expert en gestió i extinció d'incendis de la Unió Europea. Assegura que el foc no es pot prevenir només amb les tasques tradicionals, sinó que el canvi climàtic afecta com mai s'havia vist, i afegeix que cal modificar el model socioecònomic d'explotació forestal.

Som prou conscients de la importància de la prevenció d'incendis?

La població és conscient de la importància de prevenir els incendis. Des de fa anys s'han anat fent molts esforços en extinció i prevenció d'incendis. A l'imaginari, tenim els incendis dels anys 80, que eren complicats, però no són els incendis que està portant el canvi climàtic. Ara la prevenció és molt més important, en la gestió dels boscos i en la delimitació dels mosaics d'estructures forestals.

Amb el canvi climàtic estem arribant al límit de la capacitat d'extinció. Necessitem que els paisatges facilitin més l'extinció perquè si no, en la situació actual de canvi climàtic, hi ha incendis en els quals no podrem fer res. Per això cal augmentar les forces i ser-ne conscients.

Hi ha deixadesa per part de les administracions i la ciutadania?

No crec que hi hagi deixadesa, crec que la velocitat del canvi és molt alta i assumir-ho és complicat. Ens hem acostumat a fer les coses d'una manera i, a partir d'aquí, s'ha sensibilitzat i s'ha legislat per fer front el problema.

Quan tu has legislat, has dissenyat planificació d'extermini i unes comissions, i les comissions s'han hagut de canviar pel paradigma o l'escenari en què et trobes, això no és una cosa que puguis fer d'avui per demà.

Tots nosaltres, com a societat, hem de canviar. No és un tema d'Administració, és un tema, també, de ciutadans. Com a consumidors, hem de consumir diferent i millorar el nostre paisatge per fer-lo més resistent als incendis forestals. És més fàcil donar la culpa a l'Administració quan és culpa de tots.

Si sabem què cal fer, per què no es fa?

L'important és la propagació, que depèn molt de l'estat dels nostres boscos. Sota l'impacte del canvi climàtic, els nostres boscos han de canviar. El clima en el qual viuen els nostres boscos no és el clima amb el qual van néixer; per tant, aquesta adaptació, amb aquestes noves condicions i tot aquest canvi d'ecosistema, és un procés lent, no és quelcom que políticament puguem decidir, sinó que és una cosa que l'ecosistema en si, farà.

Llavors, el que tenim sobre la taula no és la típica situació amb un problema i la solució; és una situació en què tenim clar el problema, tenim la línia de la solució, però és un tema lent i costós, i cal convèncer molta gent.

Costa molt fer aquest canvi. Costa moltíssim fer entendre que tot el que puguem fer a nivell de canvi climàtic o de gestió forestal tindrà un impacte de futur, no serà per a nosaltres.

Invertir a evitar grans incendis és fer les coses ben fetes i apostar per un futur més segur. A escala global, el canvi climàtic està prement fort, estem veient incendis a tot arreu. Ja no ho podem deixar per demà.

Els incendis de l'Amazònia aquest estiu, han posat de relleu la manca de recursos?

Els incendis de l'Amazònia tenen un rerefons socioeconòmic i de desforestació per crear cultiu agrícola, en una societat que necessita un creixement. Qui alimenta aquest creixement de necessitat agrícola també és el primer món, com Europa, que necessita aquests productes, o vol aquests productes en concret. Això ens porta directament a nosaltres. Nosaltres consumim diferent, hi ha un impacte. 

Nosaltres i la manera en què construïm empenyem en aquesta economia de depredació de la selva.

A partir d'aquí, la capacitat d'extingir aquests incendis és limitada perquè són extensíssims, i és impossible fer extinció amb l'estàndard europeu en aquest sector. A Europa sobreexplotem territoris forans. Llavors, podem donar la culpa a la societat o podem donar la culpa al model econòmic que està empenyent. Mentre, estem veient incendis cremant a l'Amazònia, o a Indonèsia, o a l'Àfrica. Hauríem de mirar-nos més a nosaltres.

Quines són les zones del planeta que tenen més risc?

Hi ha moltes, el planeta l'estem veient cremar a tot arreu; ara bé, per a mi, la zona que té més risc és la nostra Europa central. El canvi climàtic està fent que els hiverns siguin temperats, càlids i secs, en una zona de boscos molt frondosos i amb molta superfície. El clima ha canviat, ja no és un hivern fred i humit i un estiu sec, i això és la combinació perfecta per fer un incendi. A Europa, el canvi climàtic està provocant cada vegada més incendis i més intensos.

La cimera del G7 de l'agost o la de l'ONU al setembre, donen esperança perquè posa el risc d'incendi a l'agenda internacional?

Donen esperança en el sentit que hi ha més consciència, però les solucions passen pel model del paisatge. Aquesta és l'assignatura pendent. Cal afrontar les desigualtats socials, perquè només els diners no solucionen el problema a llarg termini. És positiu que se'n parli, però encara estem lluny de parlar-ne seriosament.

En el cas de Catalunya, què hauria de millorar?

A Catalunya, els nostres boscos han de canviar. Hem d'invertir més en economia rural i hem de canviar el model per tal de crear un territori viu. El que es podia fer, ja ho estàvem fent bé, però amb el canvi de condicions hem de repensar com construir el territori, a Catalunya i a Europa.