El Suprem estudia si hi va haver violència independentista l'1-O

 

Els magistrats del Tribunal Suprem encarregats del cas del procés estudien si hi va haver violència per part dels independentistes en el referèndum l'1 d'octubre de 2017 i en la protesta davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre. Segons fonts judicials, la sentència considera provat que sí hi va haver violència i sedició.

D'aquesta manera, els jutges rebutgen la versió dels acusats, segons la qual les protestes sobiranistes eren de caràcter pacífic. Els líders independentistes sostenen que no hi va haver violència per negar així la sedició i la rebel·lió, que comporten anys de presó.

El tribunal presidit per Manuel Marchena estaria debatent l'existència de fets violents, abans de passar a discutir els delictes concrets per fixar les condemnes.

Els set jutges ultimen així la sentència, que previsiblement es donarà a conèixer el dilluns 14 d'octubre, un dia abans que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez compleixin dos anys de presó preventiva, que és el màxim que marca la llei.

La Fiscalia sempre ha defensat que hi va haver rebel·lió, mentre que l'Advocacia de l'Estat, que representa el Govern central, aposta per la sedició, i les defenses sostenen que només hi va haver desobediència.

Fonts judicials sostenen que hi haurà condemnes per als líders sobiranistes i que el debat entre els magistrats se cenyeix ara en els anys que els acusats han de passar en un centre penitenciari.

Les mateixes fonts ressalten que si el tribunal que presideix el jutge Marchena tingués previsió de absoldre'ls, ja els hauria posat en llibertat fins i tot sense haver finalitzat la sentència.

La rebel·lió es castiga amb fins a 30 anys de presó, mentre que la sedició comporta penes de fins a 15 anys.