L'independentisme està a la brega i desunit dies abans de la sentència

Les aigües baixen agitades en l'independentisme. A l'espera que en pocs dies es conegui la sentència del 'procès', les forces independentistes no és que hagin estat incapaços d'acordar una resposta unitària a la sentència del Suprem, sinó que a més exhibeixen de manera estentòria el seu desacord de fons sobre la reacció que ha de merèixer la sentència.

El portaveu parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha qüestionat en una entrevista a TV3 les cinc marxes que l'ANC prepara després de la publicació de la sentència. En paraules de Rufián, "no sé si la via és complicar l'accés al seu treball a la gent cada matí". "Es poden fer altres coses", ha plantejat Rufián.

Així mateix, el polític d'Esquerra ha descartat el plantejament de vaga general que fa uns dies va proposar Toni Comín, afirmant que ara mateix "ser responsable és ser revolucionari".

La reflexió de Rufián, que encarna la línia pragmàtica adoptada per la direcció del partit, va en la línia contrària del "com pitjor, millor" que anima els adeptes de Puigdemont. La idea que té en ment el nucli dur de l'expresident, acompanyat en aquest cas de la CUP i els CDR, és que només un ambient de tensió de carrer pot obligar a moure tant al Govern com a les institucions europees.

CONTUNDÈNCIA DAVANT DE CONTENCIÓ

D'aquí que les paraules de Rufián no hagin caigut bé en una part de l'independentisme que busca una resposta més contundent. L'ANC i Òmnium Cultural ja han anunciat les Marxes per la Llibertat: cinc marxes d'uns 100 quilòmetres cap a Barcelona des de Girona, Tarragona, Tàrrega (Lleida), Vic i Berga (Barcelona), i que duraran dimecres, dijous i divendres posteriors a la sentència.

A més, l'ANC ja ha cridat a mobilitzar quan es publiqui la sentència, ja sigui sortint al carrer, fent soroll o parant el cotxe i fent sonar la botzina: "Siguis on siguis, quan surti la sentència atura't i fes-te sentir", diu mitjançant un vídeo en xarxes socials.

Un altre dels actors que criden a la sortir al carrer són els CDR, que ha preparat accions "sorpresa" de desobediència civil no violenta --i al marge del tsunami--, i també s'han sumat a les Marxes per la Llibertat.

Malgrat que el passat 1 d'octubre la mobilització ciutadana en record del referèndum es va quedar a mig gas, les entitats convocants d'aquests actes de protesta confien que la sentència catalitzi una reacció més profunda en la societat catalana. En pocs dies sortirem de dubtes.