Qui paga els vídeos professionals d'Aigua és vida?

 

La plataforma Aigua és vida ha despertat del seu període d'hibernació després del sonor fracàs de la seva multiconsulta i ha tret a les xarxes un vídeo que aboca greus acusacions sobre la gestió de l'aigua en l'entorn metropolità, pendent d'una resolució judicial i on Ada Colau, en l'ens supramunicipal, cogoverna al costat del PSC.

Ara són altres temps, que dirien, perquè cal recordar que cap plataforma "ciutadana" va exigir responsabilitats a Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) per causar-li un forat de 1780 milions d'euros a unes arques públiques que va deixar tremolant quan van tenir a les mans la gestió de les polítiques públiques de l'aigua a Catalunya. Curiós no?

Aigua és Vida es presenta a si mateixa com una plataforma formada per Organitzacions de la Societat Civil de procedència variada on  l'objectiu d'aconseguir que la política d'aigua i la gestió del cicle integral de l'aigua a Catalunya sigui realitzada des del sector públic.

Òbvia, Aigua és Vida, al seu web, a propòsit, explicar-li a la gent què va passar quan les polítiques públiques de 2003 a 2010 eren gestionades, pels "ecosocialistes", els seus companys polítics a Barcelona el Comú. Obvien explicar que va passar quan ICV-EUiA va gestionar entitats com l'ACA (l'Agència Catalana de l'Aigua) i van deixar un forat econòmic .

El mateix partit, ICV-EUiA, que per cert, al juliol d'aquest 2019 va presentar un concurs de creditors i un ERO donada la "situació econòmica en què es troba amb un deute reconegut de 9,2 milions euros". La marca d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), partit amb més pes orgànic i estratègic dins de Catalunya a Comú/Barcelona en Comú, perquè no es perdin.

No en va Barcelona en comú, la candidatura liderada per Ada Colau que va assaltar l'Ajuntament de Barcelona el 2015, va néixer basant la seva estructura a ICV-EUiA, qui va proporcionar els fons i la visibilitat pública de la qual no disposaria Colau sense els seus socis ecosocialistes. De fet en un informe de Procés Constituient fet públic el 2015 s'indicava que per formar la candidatura de Barcelona en Comú/Guanyem Barcelona, els ecosocialistes van ser els qui van donar al projecte un estatut del qual no gaudeixen els partits de nou encuny. S'hi deia també que "la presència d'ICV-EUiA" a Barcelona el Comú/Guanyem Barcelona "permet accedir a finançament públic". ICV-EUiA va ser la solució al problema amb el qual es trobava el projecte polític d'Ada Colau: la finançament de la campanya. segons el document, "els diners de la campanya ho avançarà (totalment o en part) ICV-EUiA del seu fons per a campanyes electorals", i aquest serà retornat als ecosocialistes posteriorment per la resta d'integrants segons els percentatges "acordats. Així que per si no ho tenien clar, d'aquells fangs aquests llots.

Però el cas és que en mans d'ICV, en les seves mans públiques, de 2003 i 2010, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i Aigües Ter-Llobregat (ATLL) van augmentar el seu deute un 240%. L'ACA, l'entitat de la Generalitat encarregada de la política pública d'aigua, va acumular un deute de 1.400 milions d'euros, que van arribar als 1.780 milions en reconèixer 380 milions més de dèficit procedent de convenis signats. El llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, en la seva primera compareixença a la comissió del departament reconeixia que l'ACA havia passat de 600 milions de deute a 1.780 en aquests vuit anys amb ICV-EUiA mentre que l'ATLL va incrementar el seu deute de 120 milions a 720 milions. Llavors Recoder va retreure a Joan Boada, portaveu d'ICV-EUiA tan lamentable gestió del que és "públic". I ens sembla que llavors tenia milions de raons per fer-ho, concretament 1.780 milions.

LA PLATAFORMA AIGUA ÉS VIDA I LES SUBVENCIONS PÚBLIQUES

Enginyeria sense Fronteres és l'ONG matriu d'Aigua és Vida i totes dues van ser impulsades per un dels homes forts de l'equip de l'alcaldessa: Eloi Badia, regidor de Presidència, Aigua i Energia i Vicepresident de Medi Ambient a l'AMB. Badia va formar part de Enginyeria sense Fronteres durant, ni més ni menys que 12 anys.

La Plataforma Aigua és Vida aglutina diferents entitats però les que més s'han significat públicament són Enginyeria sense Fronteres, la FAVB i Ecologistes en Acció segons l'hemeroteca.

El passat de Badia impulsor amb Colau de la "remunicipalització de l'aigua", està lligat tant a Aigua és Vida de la qual va ser portaveu, com a Enginyeria sense Fronteres com a Ecologistes en Acció. Mentre que Colau està relacionada amb la FAVB en haver format part de la seva junta directiva. A que això no s'explica a la web d'Aigua és Vida?

Arribats a aquest punt és important, per arribar al fons de la qüestió que ens ocupa, dir que des que va arribar a l'Ajuntament, Ada Colau, ha incrementat les subvencions a entitats afins vinculades al seu passat activista com han vingut denunciant diferents mitjans de comunicació.

D'aquesta manera la ONG Enginyeria Sense Fronteres ha rebut 918.532 euros en subvencions, amb un increment en el període 2015-2017 d'un 59,53%, segons dades extretes del portal de transparència de l'ajuntament de Barcelona.

Quant a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha vist augmentades les ajudes en un 6,6%. Concretament ha rebut 657.892 euros en el mateix període.

I Ecologistes en Acció segons els seus últims comptes auditats, en 2017, va ingressar 1,7 milions d'euros, que van sortir el 58% de subvencions nacionals i que segons les dades aportades van arribar als 796.676 euros.

En conclusió, i clar com l'aigua, les entitats que conformen Aigua és Vida es nodreixen de milions de diners públics. Però no deixa de ser curiós que en el seu acte de presentació en societat, la d'Aigua és Vida, que recordo molt bé, que va ser en una plaça annexa a l'Ajuntament de Barcelona, em van cridar i molt l'atenció uns senyors  que es van deixar veure per allà molt interessats i confraternitzant amb els protagonistes de l'acte. Persones que quan els fotògrafs van alçar les seves càmeres per prendre instantànies del dia en qüestió van sortir de l'escena on uns "activistes de l'aigua" feien el seu debut. Quina casualitat no? Porto des de llavors carregant amb el dubte de descobrir la identitat d'aquests homes de vestit i corbata. Hi hauria potser, aquell dia, darrere una multinacional amb seu a Madrid més que disposada a subvencionar una plataforma contra els seus competidors en el sector de l'aigua? Què feien aquests homes tan fora d'escena en la presentació d'Aigua és Vida? Ho explicaran al web algun dia Aigua és Vida?, perquè conèixer els coneixen.

ELS VÍDEOS PROFESSIONALS SÓN CARS

La producció d'un vídeo professional de 4:23 minuts com el que ha tret aquesta setmana Aigua és Vida a les xarxes no és barat. De fet un vídeo d'aquest nivell professional pot arribar a un preu de fins a 5.000 euros.

Un vídeo amb una imatge cuidada i que vol ser viral necessita d'un treball de preproducció amb creatius que escriguin el guió i il·lustrin l'storyboard a partir d'un cronograma de filmació que s'incrementa en el seu preu si a més és d'animació, com el que ens ocupa. Necessita d'una producció amb locucions en veus a "on" i "off". I un últim treball de Post-producció en el qual es poden introduir efectes especials, així com barreja de so i ajustos de color.

Si Aigua és Vida és només la plataforma aglutinadora de totes les entitats referenciades anteriorment , qui creuen que els costeja els suposats vídeos-denúncia? Treguin les seves pròpies conclusions però del que sí estem segurs és que 1.576.424 euros surten de la butxaca dels contribuents barcelonins cap algunes d'organitzacions socials (Enginyeria sense Fronteres i FAVB) i la quantia la decideix, en la seva major part, el govern local de Barcelona en comú.

Govern local que diu que vol recuperar la gestió de l'aigua des del públic, assessorats pels seus companys de viatge (ICV-EUiA) que segons l'hemeroteca van gestionar les polítiques de l'aigua de 2003 al 2010 i van generar un forat per a les butxaques dels contribuents de 1.780 milions d'euros que a dia d'avui, 9 anys després, se segueix pagant a la factura de l'aigua.

Però què llestos són tots aquests que ens prenen per ximples a la resta! I ara agafin aire i prenguin-tranquil·lament un got de aigua, perquè creguin-me, evitaran que davant d'aquesta informació i aquestes xifres els pugi la tensió.