Setge de la fiscalia a Laura Borràs per uns presumptes contractes a dit en la seva època en el ILC
Segons publica aquest divendres en exclusiva EL PERIÓDICO la fiscal Teresa Duerto ha sol·licitat que el Tribunal Suprem investigui a la candidata de Junts per Catalunya pels contractes a dit a un col·laborador quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Segons publica aquest divendres en exclusiva EL PERIÓDICO la fiscal Teresa Duerto ha sol·licitat que el Tribunal Suprem investigui a la candidata de Junts per Catalunya pels contractes a dit a un col·laborador quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
La jutge de Barcelona que ha tramitat la causa està ultimant la remissió a l'alt tribunal de Madrid perquè és l'òrgan competent per decidir si s'investiga o no a Borràs per la seva condició d'aforada, estatus que, segons fonts jurídiques, no ha perdut amb la dissolució del Congrés dels Diputats, en pertànyer a la seva diputació permanent. L'òrgan judicial ha de resoldre primer si hi ha indicis suficients per encausar la candidata d'JxCat i, si és així, és preceptiu sol·licitar a la Cambra baixa el suplicatori per interrogar-la.
El passat mes de juliol, la titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, Silvia López Mejías, que ha investigat les presumptes irregularitats en l'ILC, va demanar al Congrés que li certifiqués si Borràs era diputada, al que els serveis de la Cambra van contestar que aquest tràmit li pertocava al president del Suprem. Llavors l'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, va presentar un escrit al jutjat de Barcelona en què denunciava que la seva clienta estava sent víctima d'una investigació judicial "prospectiva".
Sota la lupa de la justícia es troben, almenys, tres contractes per un valor de 45.550 euros a un antic col·laborador de Borràs, IH F de 2013 i el 2018, que comprèn els anys en què la candidata al 10-N va estar al capdavant de la ILC. Els investigadors sospiten que s'haurien trossejat l'import del cost real en diversos contractes que, per separat, no arribarien a la suma de 18.000 euros. Aquest era el límit que la llei establia llavors perquè una administració contractés sense necessitat d'obrir un concurs públic.
La llavors consellera de Cultura va negar els fets i va posar en un compromís el conseller d'Interior, Miquel Buch, en afirmar que aquest li havia assegurat que els Mossos no l'estaven investigant. Unes declaracions que van provocar que la jutgessa retirés la investigació als Mossos i l'hi s'encomanés a la Guàrdia Civil.
Escriu el teu comentari