Una acció dels CDR o Tsunami Democràtic el 10-N pot comportar tres anys de presó
En cas que dificulti l'entrada o sortida a les escoles, o que intimidi als electors perquè no votin.
La Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) preveu penes de sis mesos a tres anys de presó o multa de dotze a vint-per als que perjudiquin el lliure exercici dels seus drets als votants cridats a les urnes. Aquesta previsió es podria aplicar en el cas que grups organitzats a Catalunya, com poden ser els Comitès de Defensa de la República (CDR) o plataformes com Tsunami Democràtic duguin a terme mobilitzacions per perjudicar la jornada electoral del proper diumenge.
Experts jurídics consultats adverteixen que el delicte electoral ve regulat en els articles 146 i 147 de la LOREG, i s'aplicaria a tres supòsits diferents, un d'ells previst per a aquells que "impedeixin o dificultin injustificadament l'entrada, sortida o permanència dels electors, candidats, apoderats, interventors i notaris en els llocs en què es realitzin actes del procediment electoral".
La sanció, que aniria des d'una multa a penes de presó depenent de la gravetat del que passi, també podria aplicar-se als que "amb violència o intimidació pressionin sobre els electors perquè no usin del seu dret, l'exerceixin contra la seva voluntat o descobreixin el secret de vot". Un suposat impediment d'entrada a les escoles, segons les fonts consultades, podria ser qualificat de molt greu i comportar les sancions més altes de les previstes en la llei.
De moment, però, les protestes convocades no tenen per què afectar la jornada electoral, ja que el que existeix és la crida per al dissabte, jornada de reflexió abans de les eleccions, d'una "jornada de desobediència a la Junta Electoral" i ha cridat a omplir les places de Catalunya de 16 a 22 hores en una jornada "política, cultural i festiva". El problema arribaria en el cas que aquestes protestes s'estenguin a diumenge i afectin l'activitat en els col·legis electorals.
D'altra banda, les mateixes fonts avisen que no hi hauria de confondre la gravetat d'accions de protesta en centres de votació amb altres conductes de caràcter lleu, com podria ser que en un col·legi determinat una persona armés algun escàndol concret. Això no passaria de constituir un desordre públic, penat amb multa de sis a dotze mesos.
Escriu el teu comentari