'Operació Judes': així funcionava l'Equip de Resposta Tàctica dels CDR

 

Els membres de l'Equip de Resposta Tàctica dels Comitès en Defensa de la República (CDR) que sí van prestar declaració davant la Guàrdia Civil i davant del jutge després de la seva detenció el 23 de setembre, Ferran Jolis i Jordi Ros, a més de reconèixer els fets i detallar el paper que jugaven els seus companys també detinguts en l''Operació Judes', van arribar a pintar per iniciativa pròpia sengles croquis, en el primer cas, per explicar als agents com funcionava tota l'organització.

Segons obra en el sumari de la causa que se segueix a l'Audiència Nacional, Ferran Jolis, "de manera espontània" i en presència del seu advocat, va mostrar "la seva disposició a dibuixar en un foli l'organigrama de organització estructural dels Comitès de Defensa de la República, així com la divisió de quadrants de l'anomenat CECOR, per a una millor contextualització del que estava relatant en aquest moment".

Es tracta de dos folis pintats a bolígraf en els quals mitjançant caixes i fletxes, traça un esquema en la cúspide figura el CDR "nacional" de què depenen diferents territorials que al seu torn, s'articulen en agrupacions locals com a vehicle de relació amb el "poble".

Preguntat si aquesta estructura rebia "ordres dels polítics", va dir que si. "La majoria dels que estan en el Nacional estan també a la CUP i els seus membres poden rebre directrius", va assegurar, per assenyalar a continuació a un individu anomenat Eric i anomenat 'El Rico' a què va descriure com "molt ficat en política a la CUP i en l'associació Capablanca" i que hauria posat els diners perquè Jolis exercís les seves funcions de suport tècnic i de comunicacions.

UNA ESTRUCTURA ARTICULADA

De la Nacional que va dibuixar Jolis depenen també el que denomina "plenaris" i grups de treball de "premsa", "mobilització", "internacional", "antirepressiu" i "ciberseguretat". És aquí on s'incardina l'anomenada "comissió nacional de seguretat", nom que ell mateix va assignar pensant que la descripció "era més fidel als seus valors ètics" i de què depenen tant una xarxa específica dedicada a aquest assumpte com l'equip de resposta tàctica a l' que ell pertanyia al costat de la resta de detinguts.

Segons ha dit, a "cada província hi ha tres o quatre territorials i per sobre hi havia el CDR nacional, que són els .que manen i on es decideix tot". Al nacional van dues persones de cada territorial, i tot i que en teoria haurien de rotar, en realitat no ho fan. De vegades es convocava de forma plenària, obert a tot membre del CDR que volgués acudir, "sempre que tingués acreditació de seguretat, que havien de sol·licitar a la Territorial".

"Dintre d'aquest CNS sorgeix el RT (Resposta Tàctica), encara que el nom el va proposar el manifestant, el grup no el va crear ell, sinó que va sorgir com a conseqüència del 30G", explica la Guàrdia Civil a la síntesi de la declaració de Ferran Jolis, en relació a les protestes al voltant de al Parlament de Catalunya que es van promoure al gener de 2018 amb motiu de la investidura fallida de Carles Puigdemont.

En aquella acció, la persona que representava el CNS, a la qual identifica com Silvia, "tenia contactes amb Mossos" i un altre individu a què diu Robert "també actuava com a intermediari" amb aquest cos policial.

EL NOM 'RESPOSTA TÀCTICA' SORGIR "MITJÀ DE BROMA"

D'acord explicar Jolis, el RT va sorgir perquè per a aquella jornada "s'esperava molta gent". Va néixer en una territorial compartida que es va celebrar abans de Nadal i en què van participar diversos dels que després acabarien detinguts en l'Operació Judes, com Xavi Buigas, Eduard Garzón o Jordi Ros, entre d'altres individus dels que va facilitar noms i pseudònims.

"En aquesta reunió es va tractar el concepte de quadrants, molt utilitzat pels bombers", tal com va explicar Jolis. Mentre parlava, va pintar un esquema de l'organització per quadrants amb la qual funcionen els centres de coordinació (CECOR) de les accions dels CDR i va explicar que es tractava de dividir la zona d'actuació en quatre amb un CECOR la funció consistia a activar el servei d'intendència, que consistia en un individu amb una furgoneta amb aigua, mantes, etc de manera que es pogués assistir a la gent". 

A cada quadrant hi havia un responsable que s'identificava com Charlie 1, Charlie 2, etc. "Aquestes mesures de seguretat es feien perquè com cada Charlie rotava, es necessitava saber qui era qui estava trucant. A més a cada zona hi havia un encarregat d'intendència identificat com indian1, indian2, etc. Tot això amb la funció de garantir la seguretat de les persones", va dir en la seva declaració davant la Guàrdia Civil.

Després de provar aquesta metodologia en aquella jornada de gener, es van reunir "per valorar l'experiència i es va observar que hi va haver una gran resposta", així que Jolis va proposar "deixar aquest sistema com a estructura fixa, i aquí va sorgir, mig de broma, el nom de equip de Resposta Tàctica, amb la intenció de reproduir aquest model", d'acord a la seva declaració.

UN CODI DE COLORS PER INTERPRETAR DOCUMENTS

En el seu esquema, va dibuixar una explicació més, el codi de colors que ell mateix va crear per assegurar la permanència en el temps del ERT i sota la premissa de treballar en la màxima clandestinitat: El negre significava 'reunió amb persona clandestina'; el vermell, 'màxima seguretat, no imprimir'; el groc, 'només grups CDR, però no RRSS'; i verd, 'obert'. Així etiquetaven els seus documents interns.

Pel que fa a Jordi Ros, que va identificar a tots els detinguts i el seu rol en l'ERT, la seva croquis va ser per indicar exactament als agents de la Guàrdia Civil on era el carrer de Vic el nom no recordava en la qual es va citar amb dos individus que estarien treballant un segon projecte per crear Tèrmit, la substància que ell estava tractant de fabricar. Ho va fer també a boli per recolzar la seva declaració en seu policial i per iniciativa pròpia, d'acord a l'informe.

Va oferir una descripció física detallada d'aquestes dues persones als agents, encara que no havia arribat a conèixer els seus noms i va explicar que la substància que estaven fabricant havia estat "molt poc reeixida" perquè se'ls havia oxidat un dels ingredients i no van aconseguir la reacció exotèrmica eficient necessària.