El Congrés i el Senat es constitueixen el 3 de desembre

 

Els diputats i senadors elegits en les generals del diumenge 10 de novembre prendran possessió del seu escó el proper 3 de desembre, el dia en què es constitueixin el Congrés i el Senat en sengles sessions plenàries amb les que s'obrirà la catorzena Legislatura. 

Les sessions constitutives del Congrés i del Senat començaran a les deu del matí d'aquest primer dimarts de desembre i es desenvoluparan de forma simultània, a cada una amb les seves pròpies regles.

Al Congrés, la sessió serà presidida pel diputat electe de major edat a què assistiran -en qualitat de secretaris- els dos més joves, que s'encarregaran de llegir els noms dels electes i els recursos contenciosos electorals interposats. Si no hi ha canvis, la presidència tornarà a recaure en mans del socialista Agustín Zamarrón, candidat per Burgos de 73 anys.

A continuació, es triarà en votació secreta amb papereta i urna els membres de la nova Mesa del Congrés, unes votacions per a les quals els partits solen arribar a acords que poden ser l'avantsala de futurs pactes d'investidura.

Per al càrrec de president resultarà elegit el que obtinga el vot de la majoria absoluta. Si en la primera volta cap dels aspirants aconseguís aquesta majoria, es repetirà la votació entre els dos amb més suports i resultarà elegit qui obtingui més vots (majoria simple). En la sessió constitutiva de el maig passat, la socialista Meritxell Batet va aconseguir ser elegida presidenta en la segona votació, derrotant a Ana Pastor, candidata d'el PP.

De la mateixa manera es designaran quatre vicepresidents i quatre secretaris, sortint elegits els que obtinguin major nombre de vots. Fa sis mesos aquests llocs es van repartir entre PSOE, PP, Ciutadans i Unides Podem, amb una Vicepresidència i una Secretaria cadascun.

Concloses aquestes votacions, els elegits ocuparan els seus llocs a la Mesa presidencial i el president electe sol·licitarà dels altres diputats el jurament o promesa d'acatar la Constitució, un tràmit no exempt de polèmica en els últims anys per les fórmules utilitzades sobretot pels independentistes catalans.

SENAT

En el cas de la cambra alta obrirà la sessió el primer senador que hagi presentat les seves credencials, que llegirà els noms dels seus companys i les impugnacions que s'hagin podi presentar. Després es constituirà la Mesa d'Edat, també amb el electe de major edat en la Presidència que, si escau, tindrà com a secretaris als quatre senadors més joves.

Posteriorment, es procedirà a elegir el president, que també necessitarà reunir majoria absoluta en una primera volta i simple en la segona, així com a la resta de membres de la Mesa, en aquest cas dos vicepresidents i quatre secretaris. Ocuparan aquests butaques qui obtinguin més suports.

Acabat aquest tràmit, el president de Senat electe crida un a un els senadors perquè procedeixin a jurar o prometre la Constitució davant la mesa presidencial i utilitzar l'idioma oficial que desitgin.

Tant al Congrés com al Senat els recent nomenats presidents podran pronunciar un discurs si així ho consideren i declararan constituïdes les Cambres. Després es ho comunicaran a Rei, a l'altra Cambra i a Govern. La visita del president de Congrés a Zarzuela és el 'tret de sortida' perquè es prepari la ronda de consultes de el Cap de l'Estat amb vista a la investidura.

CINC DIES PER A CONSTITUIR GRUPS

Les Meses de cada Cambra es reuniran un cop aixecada aquesta primera sessió per començar a formalitzar la creació dels grups parlamentaris, que hauran d'estar creats en els cinc dies següents. En aquesta ocasió, el termini conclourà a les vuit del vespre d'el 9 de desembre.

En el cas de Congrés, la propera legislatura pot batre el rècord de grups ja que després de les eleccions podrien formar-fins a nou, després de l'aparició ara de Més País, el nou partit d'Íñigo Errejón, el que implicaria un increment de més de 400.000 euros a l' any en les subvencions que atorga la Cambra.

Més País, que concorre al 10N en coalició amb Equo, Compromís i Chunta Aragonesista, s'asseguraria grup si aconsegueix al menys 15 escons o si supera els cinc diputats i obté el 5% dels vots a tot el país, o bé el 15% en totes les circumscripcions en què concorre.

Si fos així, el Congrés podria comptar la pròxima legislatura amb nou grups, un més que en la passada, dels quals sis serien d'àmbit nacional: tres a l'esquerra -PSOE, Unides Podem i Més País- i tres més al centre dreta -PP, Ciutadans i Vox-.

Un grup més implicaria, des del punt de vista econòmic, un augment de les subvencions anuals que la Cambra dóna als grups de al menys 390.764 euros a l'any. Aquest muntant inclou la subvenció fixa que el Congrés s'abona a cada grup -en la passada legislatura va ser de 29.026,24 euros- i el sou anual que rebria el portaveu de la mateixa 2.776,13 euros al mes per 15 pagues-.