La repetició electoral del 10-N costa 136 milions

 

La repetició de les eleccions ha obligat el Govern central  a aprovar una modificació pressupostària per poder pagar les despeses de la maquinària electoral pel 10N, amb un cost que s'acosta als 136 milions d'euros, xifra similar a la de les generals d'abril.

Seran així 520 els milions gastats des de desembre de 2015 fins ara en les quatre eleccions generals celebrades, tres d'elles, anticipades: uns 130 milions els comicis de 2015 i el mateix nombre els de 2016, i gairebé 135 i 136 milions, respectivament, els de aquest any.

Però el cost electoral total del 2019 va més enllà de les generals perquè inclou també les municipals, autonòmiques i europees de el passat mes de maig. Entre els tres processos sumen 470 milions d'euros, segons va admetre el mateix Govern en el Pla Pressupostari 2020 que va enviar a Brussel·les, en què afegia que això ha provocat un augment de la despesa corrent de les administracions públiques fins al 5 per cent del Producte Interior Brut (PIB).

Per pagar les eleccions d'abril, el Consell de Ministres va haver d'aprovar l'1 de març una ampliació de crèdit per 134.840.000 d'euros. Per a aquestes de novembre, s'ha aprovat una modificació pressupostària per 136 milions sense necessitat d'autorització pel Consell de Ministres.

Això vol dir que el cost de la triple convocatòria electoral de maig va ser de 190 milions, fins arribar a aquests 470 recollits pel Govern en els comptes que va enviar a Brussel·les.

Sigui per un procediment o per un altre, l'Executiu ha de fer front a una despesa imprevista i milionari perquè el Ministeri de l'Interior organitzi unes noves eleccions. Amb això es paga des del treball de Correus per fer arribar el vot a distància o la propaganda, fins a la impressió de paperetes o sobres i el desplegament dels membres de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Al marge d'aquesta despesa queden les subvencions als partits polítics perquè afrontin els comicis, que no s'inclouen en aquest pressupost.

El Ministeri de l'Interior ha adjudicat els contractes per pagar tota la maquinària electoral pel procediment d'emergència, emparat per la llei electoral en el cas que es repeteixin els comicis. A més, tots ells han estat oferts a les empreses que van resultar adjudicatàries dels mateixos en les generals d'abril, excepte en els contractes menors i en aquells casos en què les empreses han rebutjat la invitació per no poder tirar-los endavant.

Així és com s'han encarregat de nou sobres, manuals de membres de mesa, 'kits' de material d'oficina, campanyes institucionals, 'kits' de vot accessible (vot braille), el contracte assistències tècniques, l'arrendament i condicionament d'espais ( lloguer d'IFEMA per al centre de premsa des d'on se segueix l'escrutini) i el contracte de difusió de l'escrutini provisional (adjudicat a Indra).

Només el treball de Correus suposa el 40,6% el pressupost total, el capítol més car, 56,5 milions d'euros per tramitar el vot a distància, els avisos als membres de la meses electorals, els recursos, la propaganda electoral, etc.

Un altre 14,5% de la despesa pressupostada (20 milions) se l'emporta el que s'anomena administració electoral. Recull el cost de les juntes electorals, que són les que supervisen el procés, i el de les taules de votació, en què van treballar 180.114 persones en les eleccions d'abril. Cadascuna d'elles cobra una dieta de 65 euros per la jornada i té dret a una reducció de la jornada laboral a l'endemà.

INDRA DIFON DE NOU L'ESCRUTINI

També és important el cost de les telecomunicacions i la difusió de l'escrutini, de què s'encarrega de nou Indra. L'empresa ja va guanyar el concurs convocat per als comicis d'abril i aquest cop ha rebut l'encàrrec mitjançant el procediment d'emergència. Llavors va realitzar el treball per 7,4 milions i aquest cop, per 7,2, un 3% menys perquè es redueix el temps d'execució del servei, segons explica el Ministeri de l'Interior.

Indra s'encarrega de distribuir la informació de el recompte, però també dóna suport informàtic a les Juntes Electorals i integra els resultats definitius a la base de dades dels resultats electorals del Ministeri de l'Interior.

El pressupost de la despesa electoral inclou també el cost d'organitzar els col·legis electorals, els milions de paperetes i sobres, el muntatge de taules urnes i cabines de votació o el trasllat dels electors que ho necessiten, una logística que es repeteix unes eleccions després altres (13,1 milions).

També es paga el desplegament policial (14 milions pressupostats) i de representants de l'Administració (7,2 milions), el cost de l'Oficina del Cens Electoral (5,8 milions) o la col·laboració dels ajuntaments (7 milions d'euros).