El Rei coneix de primera mà la situació de les empreses espanyoles i de la societat civil a Cuba

 

El Rei Felip VI dedicarà aquest dimecres la segona jornada del seu viatge d'Estat a Cuba a reunir-se amb representants d'empreses espanyoles a l'illa, amb membres de la societat civil cubana i amb la col·lectivitat espanyola, el que permetrà conèixer la realitat de país per diferents col·lectius.

Després d'una visita a l'Oficina de l'Historiador de la Ciutat, Eusebio Leal, a l'Havana Vella, el Rei pronunciarà el seu primer discurs en públic de la visita al Gran Teatre Nacional Alicia Alonso, davant la col·lectivitat espanyola. A Cuba resideixen més de 140.00 ciutadans amb nacionalitat espanyola, la tercera colònia més nombrosa de la regió, només per darrere de les d'Argentina i Veneçuela.

A la tarda serà la trobada amb membres de la societat civil cubana, periodistes, escriptors i cuentapropistes com el actes Jorge Perugorría o l'escrit Leonardo Padura que ja es van reunir fa un any amb el president de Govern central, Pedro Sánchez, i fa un mes amb el ministre en funcions Josep Borrell. I a la nit, a la 'sopar de devolució' als amfitrions, hi haurà de nou un discurs de Felip VI.

En l'esmorzar, a la residència de l'ambaixador espanyol a l'Havana, Felip VI veurà representants d'empreses espanyoles a Cuba, acompanyat pel president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el de la Cambra d'Espanya, José Luis Bonet.

El clima econòmic a l'illa ha empitjorat des de fa un any, quan el president de Govern central, Pedro Sánchez, va reunir a l'Havana representants de 300 empreses, molts d'ells, els seus principals executius que havien viatjat des d'Espanya, i es va comprometre a cercar solucions per als seus principals problemes: la burocràcia i les demores en els pagaments per part de l'Administració cubana.

En aquell moment el clima era de caut optimisme, fins i tot es va anunciar que Cuba reservaria grans projectes estratègics a empreses espanyoles. Un any més tard, el deteriorament de l'economia veneçolana i les sancions imposades pel Govern nord-americà han fet efecte a Cuba. Entre d'altres, Washington ha imposat sancions a navilieres que transporten cru de Veneçuela a Cuba, i que Cuba reexporta aconseguint cert oxigen per a la seva economia.

A les sancions del Tresor s'ha sumat ara l'activació dels títols III i IV de la Llei Helms-Burton. El primer obre la porta al fet que empreses que facin negoci amb béns confiscats pel règim castrista siguin demandades davant tribunals nord-americans; el segon permet que s'impedeixi als seus executius entrar als Estats Units.

SANCIONS DELS EUA I HELMS BURTON

El Govern espanyol, com tota la UE, rebutja la Llei Helms-Burton per la seva extraterritorialitat i compta amb un Estatut de Bloqueig de la UE amb el qual pretén deixar sense efecte qualsevol resolució judicial que resulti de la seva aplicació i, a més, obrir una via perquè les empreses obtinguin reparació judicial pels danys que pateixin per la seva aplicació.

Malgrat els esforços europeus, el cas és que ja hi ha empreses espanyoles demandades: Meliá i BBVA han estat objecte de demandes; Iberostar, Iberia i Air Europa poden ser les pròximes, segons el recompte que fa el Consell Econòmic i Comercial EUA-Cuba.

Tot i la fortíssima presència de grans empreses espanyoles, sobretot hoteleres, gran part de les 250 empreses mixtes o sucursals d'empreses espanyoles a Cuba són pimes, que segueixen patint retards en els pagaments per part de l'administració.

Fa un any, el Govern va posar en marxa nous instruments de finançament per a les empreses espanyoles a Cuba, 30 milions d'euros a càrrec de la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE) que s'han utilitzat íntegrament i que ara ha de començar a reintegrar els fons.

ESPANYA, TERCER SOCI COMERCIAL DE CUBA

Espanya és un dels principals socis de Cuba, amb prop de 1.000 milions de comerç bilateral a l'any, principalment exportacions d'Espanya cap a l'illa. Espanya, només per darrere de la Xina i Veneçuela, ven a Cuba màquines i recanvis per a molts sectors, equipament elèctric, subministraments per a l'agricultura, hostaleria, materials de construcció, recanvis per a automòbils i camions i aliments. De Cuba, Espanya va importar el 2017 uns 170 milions d'euros, principalment rom, sucre, marisc, tabac i ferralles de diversos metalls.

A Cuba és clau, d'altra banda, la presència de el sector turístic espanyol. A l'illa regeixen un centenar de contractes de gestió d'hotels -la propietat és estatal cubana- per part de 21 cadenes estrangeres. D'elles, 10 són d'origen espanyol i gestionen uns 80 contractes d'administració i al voltant del 70 per cent de les habitacions, segons dades oficials de 2017.