Els recursos de Junqueras podrien trencar la unanimitat al Tribunal Constitucional

 

El Tribunal Constitucional (TC) s'enfronta en el seu Ple d'aquesta setmana, que es desenvoluparà el dimecres i dijous, el risc de trencar amb la unanimitat que fins ara havia aconseguit a l'hora de resoldre tots els recursos que li han anat arribant en relació amb el procés independentista a Catalunya.

Així ho han manifestat fonts de tribunal de garanties en relació amb dos empares sol·licitats per l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras que han estat inclosos en les sessions d'aquesta setmana.

Un dels recursos previstos per al debat d'aquesta setmana és el presentat Junqueras contra la decisió de l'instructor de la causa, Pablo Llarena, de mantenir la presó preventiva que va dictar contra ell la llavors jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que va començar a tramitar-se al tribunal de garanties al maig de 2018.

El segon és el presentat contra la decisió de Llarena d'impedir, al gener de 2019, la sortida del líder d'ERC per prendre possessió en la sessió constitutiva de Parlament com a diputat electe.

En el primer dels casos, el ponent de la proposta de sentència que els magistrats tindran sobre la taula el proper dimecres és el mateix president de tribunal, Juan José González Rivas, qui ja va intentar portar aquest assumpte a Ple abans que comencés el judici del procés si bé el va retirar a l'entendre que anava a tenir la unanimitat desitjada.

La raó és que alguns magistrats van expressar els seus dubtes respecte a l'argumentació i van demanar més concreció al ponent donada la doctrina existent al respecte per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

En el segon dels casos, la ponència és de magistrat de el sector progressista Juan Antonio Xiol, qui proposa donar la raó a Junqueras pel que fa a la prohibició rebuda per prendre possessió del seu escó malgrat no haver estat encara condemnat en la causa.

El TC ha de decidir ara si s'entén com pressupost imprescindible mantenir la unanimitat que han tingut fins ara tots els assumptes relacionats amb la deriva sobiranista a Catalunya -donada la transcendència que els vots discrepants podrien tenir de cara als recursos davant del Tribunal d'Estrasburg- ; o per contra opta per resoldre d'una vegada aquestes qüestions tot i que no s'arribi a un acord total en tots els punts a estudiar. La segona opció evitaria seguir estenent aquest assumpte en el temps i donar lloc a informacions interessades sobre intrigues en el si d'aquest òrgan que no el beneficien en absolut.

La defensa el dirigent independentista ha demanat a recurs contra la presó preventiva que se li reconeguessin els seus drets fonamentals a la llibertat, la llibertat ideològica, al jutge ordinari predeterminat per la llei, el dret a la defensa, a la presumpció d'innocència i a la participació i representació polítiques, entre d'altres aspectes.