El Parlament voreja el desacatament al Constitucional amb una moció sobre l'autodeterminació

 

El Parlament ha aprovat aquest dimarts una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació a la cambra malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès un punt que feia referència a el dret d'autodeterminació.

Concretament, el punt suspès pel TC reiterava la defensa del dret de autodeteminación i la reprovació de la Monarquia, pel que va quedar eliminat del text, però JxCat, ERC i la CUP van registrar esmenes que, o bé rebutgen la suspensió del punt i, per això, inclouen el redactat suspès, o reivindiquen "poder debatre i votar" l'autodeterminació

L'independentisme pretenia que aquesta resolució fos la resposta conjunta a la sentència de l'1-O, però, els partits no s'han posat d'acord en presentar una esmena conjunta per sortejar a TC, han presentat esmenes per separat i han acordat recolzar entre ells, de manera que totes han sortit endavant en el ple de Parlament.

La resolució, que s'ha votat sencera al costat de les esmenes, ha comptat amb 68 vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, 21 en contra del PSC-Units i el PP, i 8 abstencions dels comuns, mentre que Cs no ha participat en la votació perquè ha abandonat el ple.

L'esmena de la CUP rebutja la suspensió del TC del text suspès (i el cita) i afirma que l'actuació del tribunal és "contrària als drets fonamentals de llibertat d'expressió, ideològica i participació política".

Les esmenes d'ERC fan el mateix i a més expressen el seu suport al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la Mesa investigats per la Fiscalia i considera que "la persecució judicial de la Mesa del Parlament constitueix una greu vulneració de l'autonomia parlamentària i de la inviolabilitat dels diputats".

Les de JxCat també critiquen la suspensió del TC citant el text suspès, rebutgen les ingerències del TC amb l'objectiu de limitar el debat democràtica que lesionen l'autonomia i la inviolabilitat de la cambra i atempten contra els drets dels diputats", i acusen el tribunal d'haver-se convertit en un instrument de l'Estat per a silenciar les demandes democràtiques dels catalans, segons el text.

A més, "reivindica poder debatre i votar sobre el dret a l'autodeterminació, la reprovació de la Monarquia i el reconeixement de sobirania de Catalunya i el seu dret a decidir", que són elements del punt suspès pel TC.

REBUIG A LA SENTÈNCIA

De la resta de la proposta presentada pels tres grups, destaca l'objectiu pel qual es presenta: el rebuig a la sentència del 1-O perquè és "injusta i limita l'exercici dels drets fonamentals i s'emmarca en una deriva autoritària de l'Estat que afecta als demòcrates".

També demana la llibertat dels dirigents polítics empresonats, reitera que el conflicte a Catalunya és polític i que no es pot resoldre mitjançant els tribunals i acusa l'Estat d'estar "imposant la criminalització generalitzada de la dissidència política".

DEBAT

Vidal Aragonès (CUP) ha fet autocrítica per la resposta a la sentència, que ha titllat de salvatjada, i ha criticat la suspensió del TC, al qual ha avisat: "Mai ho aconseguiran. Ja ens poden fer el que vulguin, que mai seran els que determinin de què parlem", i ha carregat contra la Monarquia, la fi de la qual començarà amb una república catalana, ha sostingut.

La portaveu d'ERC, Malta Vilalta, ha destacat que la resolució aprovada no serà la solució al conflicte i que, després de la seva aprovació, ha arribat el moment del diàleg amb el Govern per a apostar per la via política amb una taula de negociació "al servei del país, per a començar a construir la solució democràtica", i paral·lelament ha instat a continuar fortes al carrer, en les institucions i a nivell internacional.

Per part de JxCat, Elsa Artadi ha afirmat que la sentència evidencia que els presos sobiranistes són "presos polítics", ha defensat que, fins i tot en aquesta situació, estan disposats a dialogar amb l'Estat, però ha advertit que no serà possible si el Govern continua recorrent al TC iniciatives del Parlament, i ha reconegut que no han estat a l'altura en la resposta institucional a la sentència.

Lorena Roldán (Cs) ha ratllat al Govern d'insurrecte com l'anterior i ha assenyalat a Torrent com el que ha fet possible que es debati i voti la resolució que ha afirmat que serà tombada pel TC: "Va en contra de la legalitat. Què pretenen amb aquesta resolució? És que no han fet ja suficient mal a Catalunya?"; mentre Alejandro Fernández (PP) ha ratllat la iniciativa independentista d'enrevessada enginyeria jurídica per a fer veure que desobeeixen sense desobeir.

Ferran Pedret (PSC) creu que la proposta és una "legítima expressió de disconformitat" amb la sentència i la suspensió del TC, però que constata que estan lluny de solucions polítiques --ha proposat uns consensos mínims per a abordar-les--, després del que Marta Ribas (comuns) ha dit que el Parlament deu poder parlar de tot i que la iniciativa arriba tard, en un moment d'esperança amb l'acord de govern entre PSOE i Unides Podemos, segons ella.