Arrenca la Cimera del Clima 'de l'emergència' amb 50 líders mundials
La cimera de les Nacions Unides sobre el clima (COP25) arrenca a Madrid amb la presència de 50 líders mundials i en la qual es busquen retallades més dràstiques de les emissions a tot el món.
La cimera climàtica de les Nacions Unides (COP25) comença aquest dilluns a Madrid amb la presència de 50 líders mundials i amb totes les alarmes climàtiques enceses.
Durant la 25a Conferència de les Parts (COP25) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que se celebra fins al 13 de desembre, s'esperen delegacions de 196 països, així com els màxims representants de la Unió Europea i de diverses institucions internacionals, fet que suposa "tots els països de l'món", segons un comunicat de Govern.
El president de Govern en funcions, Pedro Sánchez, presideix la sessió inaugural de la cimera, que té com a lema "És hora d'actuar".
"EL MUNDO ENS ESTÀ MIRANT"
La inauguració procedimental de la Cimera del Clima de Madrid -XXV Conferència de les Parts de la Convenció Marco de Canvi Climàtic de l'ONU (COP25)- s'ha produït aquest dilluns 2 de desembre cap a les 8.30 hores quan el ministre del Clima de Polònia i president de la COP24, Michal Kurtyka, ha realitzat el traspàs de la presidència a la ministra de Medi Ambient de Xile, Carolina Schmidt Zaldívar.
"El món ens està mirant. És temps d'actuar", ha dit la nova presidenta, assegurant que el lema de la COP25 "no és un eslògan" perquè és necessari que la transició climàtica sigui "més ràpida, justa i inclusiva".
Durant la inauguració procedimental de la COP25 Kurtyka, president de la COP24, celebrada l'any passat en Katowize (Polònia), ha declarat l'obertura de la COP25 i el plenari ha elegit per aclamació a la presidenta de la COP25, la xilena Schmidt Zaldívar. Tot seguit el ministre traspassat la presidència i l'equip de la COP ha pujat a l'escenari.
Schmidt Zaldívar ha subratllat que la presidència xilena representa a Amèrica Llatina i el Carib i que els països en desenvolupament tenen problemes ambientals, socials i polítics diferents als desenvolupats. "Tenim un desafiament comú però amb necessitats diferenciades", ha especificat, al mateix temps que ha recordat que les crisis socials, com la que viu el seu país, i les ambientals, són dues cares de la mateixa moneda que cal enfrontar de manera comuna.
AMBICIÓ CLIMÀTICA
També ha afirmat que els compromisos acordats en 2015 en l'Acord de París no són suficients i ha convidat a tots els governs del món sencer i a la resta d'actors a unir-se a l'Aliança per l'Ambició Climàtica, de la qual ja forma part Espanya, per a actualitzar en 2020 els les contribucions nacionals de reducció de gasos d'efecte d'hivernacle (NDC) i comprometre's a la neutralitat climàtica en 2050. El dia 11 de desembre, segons ha recalcat, serà el dia de l'ambició climàtica.
Schmidt Zaldívar ha recordat que es compleixen 25 anys de les COP, una data que ha de fer reflexionar davant una ciutadania que demana no sols més justícia, sinó més igualtat i consideració amb els més vulnerables, així com un canvi de rumb per a establir compromisos concrets i metes clares.
Prèviament, el ministre polonès ha recordat que la COP24 va donar lloc al que es coneix com les regles de Katowize per a la implementació de l'Acord de París, encara que ha recalcat que queden algunes "pàgines en blanc" que la CO25 ha de resoldre. Un any després, tal com ha recalcat, el món ha canviat, però ha manifestat la seva confiança en els joves, que tenen el "coratge" d'exigir l'actuació.
Mig centenar de Caps d'Estat i de Govern, ministres, representants de governs de 196 països, organitzacions internacionals, grans empreses i organitzacions empresarials, actors de la societat civil i de diferents ONG ambientals i mitjans de comunicació de tot el món assisteixen aquest dilluns cap a les 11.00 hores a la inauguració oficial de la cita anual del clima, que se celebra del 2 al 13 de desembre a Madrid per a tractar d'impulsar l'acció mundial contra l'emergència climàtica i implantar a partir de 2020 l'Acord del Clima de París.
En l'aspecte més tècnic de la Cimera, les negociacions se centraran en implementar l'únic aspecte que queda sense acordar per a l'operativitat plena de l'Acord de París, l'article 6, referit a la regulació dels mercats de carboni. No obstant això, el focus d'aquesta cita s'ha posat en la importància que els països signants anunciïn la seva voluntat d'augmentar l'ambició climàtica, incrementant les seves contribucions nacionals de reducció de CO2 (NDC), alguna cosa que hauran d'expressar formalment al llarg de 2020.
En una roda de premsa celebrada aquest diumenge 1 de desembre, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha exigit major voluntat política perquè el repte que té el planeta en la lluita contra el canvi climàtic no sigui "inassolible". "Estem en el clot i cavant, i és massa tarda per a escapar", ha avisat.
DE XILE A MADRID
La cimera climàtica estava inicialment programada per celebrar-se en Xile, però a finals d'octubre el govern xilè va decidir cancel·lar l'esdeveniment al·legant que no hi havia condicions a causa d'un moviment d'impugnació interna i disturbis civils.
El Govern va avançar amb la proposta d'organitzar la gran conferència anual sobre Canvi Climàtic i va aconseguir tenir tot a punt per la seva inauguració a Madrid, encara que la presidència de la Cimera segueix sent de Xile.
ACORD DE PARIS
Les aportacions dels països a el Fons Verd de Clima per ajudar els països en desenvolupament i la creació d'un mecanisme de compensació per a les nacions que pateixen danys per fenòmens climàtics extrems són alguns dels compromisos als quals s'han adherit pràcticament tots els països de l'món, però que triguen quatre anys a complir-després de la signatura de l'Acord de París.
La conferència està a gairebé un mes de l'entrada en vigor de l'Acord de París, prevista per al 2020, quan els països signataris han de presentar mesures concretes per limitar l'augment de la temperatura mundial i establir nous objectius per contenir les seves emissions de carboni.
Un dels temes centrals que podria forçar les negociacions maratonianes és la creació d'un mercat global de drets d'emissió de carboni, que no existeix i que actualment és una fragmentada manta regional de venda i intercanvi de permisos per contaminar.
Des del punt de vista científic, el sentit d'urgència és clar: els informes més recents de el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic apunten a un escenari ja irreversible de:
- Augment de les temperatures mundials.
- Augment de el nivell dels oceans.
- Una cascada d'efectes combinats que derivaran desastres ambientals en els pròxims decennis.
LIMITAR L'AUGMENT DE LA TEMPERATURA
Per assolir l'objectiu fixat a París el 2015 de limitar els augments de la temperatura mundial pel que fa als nivells preindustrials per 2100, serà necessària una reducció anual de l'7,6% de les emissions de diòxid de carboni, segons les últimes dades de les Nacions Unides.
Juntament amb la COP25, les organitzacions no governamentals i la societat civil promouen una agenda paral·lela d'activitats, en la qual es destaca la presència de l'activista sueca Greta Thunberg, la cara d'un moviment mundial liderat per molts estudiants -en vagues pel clima - de contestació i demanda de respostes dels líders mundials.
L'activista sueca va partir el 13 de novembre des del port nord-americà de Salt Ponds, a l'estat de Virgínia, en un catamarà, esperant arribar a Lisboa, camí a Madrid, dimarts.
El 2020, la COP26 està programada per a Glasgow, Escòcia.
Escriu el teu comentari