Morales serà el cap de campanya del MAS de cara a les noves eleccions
Morales va dimitir el passat 10 de novembre després que l'Organització d'Estats Americans (OEA) constatés "irregularitats" en el procés electoral. Des de llavors, és a Mèxic en qualitat d'asilat polític.
L'expresident bolivià Evo Morales serà el cap de campanya del seu partit, el Moviment al Socialisme (MAS), de cara a les noves eleccions presidencials que preveu celebrar el país per superar la crisi política deslligada pels comicis del 20 d'octubre.
"Si és que el Govern permet la seva tornada, (Morales) serà el nostre cap de campanya", ha anunciat el president de la cambra de diputats i diputat del MAS, Sergio Choque, en una roda de premsa, segons informa el diari bolivià 'Página Siete'.
Morales va dimitir el passat 10 de novembre després que l'Organització d'Estats Americans (OEA) constatés "irregularitats" en el procés electoral. Des de llavors, és a Mèxic en qualitat d'asilat polític.
El líder indígena ha expressat el seu desig de tornar a Bolívia, si bé ha renunciat repetir com a candidat presidencial del MAS. L'acord al qual el MAS i els altres partits han arribat al Congrés per celebrar noves eleccions el veta expressament.
El retorn de Morales a Bolívia s'ha complicat després que el nou Govern de Jeanine Áñez, al qual ni ell ni els seus seguidors reconeixen, l'hagi denunciat per terrorisme i sedició, entre altres càrrecs.
"Jo tinc un profund debat intern sobre què fer", ha dit en una entrevista publicada aquest dilluns pel diari argentí 'Página 12'. "Per al poble bolivià, per a l'instrument polític, per al MAS, serveixo més com a asilat a Mèxic o empresonat a Bolívia? Jo seré on serveixi més. Aquí o pres a Bolívia", ha indicat.
Descartats Morales i el que anés el seu vicepresident, Álvaro García Linera, també vetat en aquest acord, la incògnita és qui recollirà el seu testimoni en el MAS. Interrogat sobre aquesta qüestió, Choque ha refusat avançar un nom, incidint que el candidat presidencial serà triat en un congrés del partit.
A més, ha justificat l'acord a l'Assemblea Legislativa. "Alguns companys ens van criticar perquè ens deien que ens estàvem venent la dreta, però vam comprendre que era important donar pau i tranquillitat a la població", ha esgrimit.
Més de 30 persones han mort i centenars han resultat ferides a causa dels enfrontaments entre simpatitzants i detractors de Morales i amb les forces de seguretat. En les últimes setmanes la situació s'ha calmat, tot i que continua havent-hi protestes.
Escriu el teu comentari