Els advocats de Podem acomiadats per la formació morda i que han ocupat llocs clau des de la creació del partit, ratifiquen el que altres abans que ells van denunciar durant anys i no van ser escoltats, la possibilitat que s'hagin produït "tupinades" en les seves primàries i consultes internes. Una cosa que trauria a la llum a milers de perjudicats per les maniobres de la Secretària d'Organització de Podem des dels seus inicis.

Pablo Iglesias pensatiu en el seu escó al Congrés.

No en va, els acomiadats, José Manuel Calvente Rodó i Mónica Carmona Segura, eren respectivament el delegat de Protecció de Dades i la Responsable de Compliment Normatiu del partit, respectivament.

En una carta enviada a la direcció de Podem aquest dimarts, Mònica Carmona advertia, a la cúpula, els llops responsables de protegir els interessos de les seves manses ovelles, de la comissió de possibles delictes i entre ells assenyalava "la manca de la neteja en la realització de les consultes i primàries del partit que de confirmar-se posarien en qüestió els elements centrals de la nostra legitimitat com a organització".

D'aquesta manera Carmona assenyalava com a possible causa dels últims acomiadaments a Podem "del delegat de Protecció de Dades i la proposta del meu cessament com a responsable de Compliment Normatiu és un greu acte de represàlia i possibles coaccions perquè estàvem investigant greus irregularitats de Podem en matèria de protecció de dades i de compliment normatiu penal, en els quals es veurien embolicats diversos càrrecs interns i que comportaria greus perjudicis per al partit. S'han produït irregularitats molt greus que podrien comprometre seriosament al partit com a entitat jurídica des d'un punt de vista penal, administratiu i de reputació".

Una de les senyes d'identitat de Podem sota sospita és la participació interna en les decisions del partit a través de consultes o primàries entre els inscrits. Des que van prendre les regnes de l'Organització, Pablo Echenique, moltes han estat les denúncies sobre irregularitats en aquestes consultes però la qüestió pot remuntar-se als inicis del partit.

Un dels motius al·legats és que les empreses informàtiques que treballaven per a aquestes votacions online mai han tingut accés al cens del partit, que és qui s'encarregava d'autentificar les identitats dels inscrits per votar. Des d'Agora Voting, l'empresa que més ha treballat amb ells i la que ha proporcionat un programari per fer les votacions també sense el seu control, així ho asseguren. De fet eren els propis informàtics del partit, segons han confirmat a Catalunyapress fonts internes del partit, els que feien ballar les xifres de cens a conveniència, sota la batuta dels responsables d'Organització que "salvaven o deixaven caure a candidats a conveniència", tal qual.

Una de les consultes més qüestionades a Catalunya va ser la que va fer caure de la Secretària de Podem a Albano Dante , que sembla ser, era coneguda al carrer Princesa, com la "consulta per treure a Albano" i va ser font de moltes rialles còmplices compartides entre els habitants de la seu social morada, entre treballadors i membres de la seva cúpula inclosa. Doncs aquest és el nivell ètic que durant anys s'ha mantingut en Podem, el de "l'engany permanent" als que van dipositar la seva confiança en la neteja de primàries i consultes.

ELS DAMNIFICATS DE LES TUPINADES DE LA SECRETÀRIA D'ORGANITZACIÓ SERIEN MILERS

VIZCAYA

Al novembre de 2018, Asun Merinero, llavors diputada de les Juntes de Biscaia pel partit morat, es va assabentar per la premsa dels candidats per als comicis de maig. En plena guerra civil a Podem Madrid, amb purgues, cessaments i sospites sobre la neteja de les primàries del partit morat, al País Basc, una alt càrrec de la formació de Pablo Iglesias, farta, ho ha explicat tot sobre les controvertides pràctiques internes dels de files de Pablo Iglesias.

Asun Merinero (juntera) de les Juntes Generals de Biscaia, el parlament que fiscalitza les diputacions forals, una de les institucions clau -per la seva milionari pressupost- al País Basc va denunciar la falta de democràcia interna, el frau de les primàries que certifica la Secretaria d'Organització que dirigeix Pablo Echenique i els "'dedazos' discrecionals" de les diferents direccions autonòmiques de Podem.

GUADALAJARA

Per aquestes mateixes dates al desembre de 2018 el diputat per Guadalajara, David Llorente, del grup parlamentari Podem i que va ser candidat a les primàries d'aquest partit, David Llorente, comunicava que no concorreria a les properes eleccions autonòmiques al·legant que era "evident" que aquest procés de primàries "no ha estat net".

Llorente, recordava llavors que va sol·licitar la recusació de l'equip tècnic d'aquest procés de primàries "per la seva evident falta de transparència i neutralitat" i va denunciar també el "incompliment reiterat" o de protocol de neutralitat de les xarxes socials de Podem durant el procés, així com les "irregularitats" de la votació, lamentant que cap d'aquestes sol·licituds hagi estat atesa per cap de les instàncies del partit. "Les eines internes del partit no funcionen", asseverava llavors.

VALLADOLID

Al maig de 2019 saltava a l'opinió pública el cas del consell ciutadà de Valladolid, un dels més sagnants, episodis coneguts en Podem de tupinada en tota regla a la llista a l'Ajuntament de la capital dut a terme per les direccions municipal i autonòmica; un candidat que es va retirar substituït per un altre a què els inscrits havien situat de número sis, uns suposats "errors informàtics" van ser demostrats; expulsions de candidats incòmodes per, en teoria, incomplir el codi ètic i un àudio que revela la veritable naturalesa d'aquestes purgues en la formació estatge.

A principis de febrer Israel Álvarez concorre com a cap de llista i s'imposa. Rosa María Martín és triada tercera pels afiliats. I passa una cosa més: Álvarez insisteix davant els mitjans que el sisè en competició, el desconegut Miguel Holguín, ha quedat en realitat tercer per davant de Rosa María Martín però que això no apareix reflectit "per un error informàtic".

El 22 de març, el secretari general Israel Álvarez anuncia que es retira de candidat a alcalde, passant a encapçalar la llista per Valladolid per a les eleccions autonòmiques. Afegeix que també es retira la número dos -que es va amb ell a la llista regional- i que el candidat de la majoria és Miguel Holguín, qui d'acord amb la versió de l'error informàtic era el tercer, encara que mai s'ha demostrat. Llavors Rosa María Martín diu que ella és la tercera en lliça i que, encara que no vol ser candidata, no accepta el cop de dit per sobre dels inscrits.

"Per justificar que tot era perfectament legal van fer una connexió per Skype amb un jurista que era Andreu Dueñas, investigador predoctoral de Dret a la universitat i, que amb només 26 anys, és conegut a l'esquerra val·lisoletana per canviar amb freqüència de partit i copar càrrecs remunerats".

Davant la manca de consens, el consell local va elevar la decisió a la direcció autonòmica recolzant-se en l'excepcionalitat d'haver de tancar la candidatura en 17 dies i en no tenir candidat. El Consell de Coordinació Autonòmic (CCA) té lloc de manera virtual: per Telegram. Miguel Holguín és ratificat candidat i s'expulsa a dues persones de la llista, Rosa Martín i Jacinto Santiago. El responsable d'Organització de Podem-CyL, Alejandro Rodríguez, assegura -sempre per Telegram- que la baixa es deu al fet que "tots dos estan pendents d'un procés en la Comissió de Garanties per incompliments del codi ètic de Podem". Quan se li pregunta què codi s'han incomplert, Rodríguez es exaspera: "Com comprendràs, no podem fer públic el contingut d'un expedient a la Comissió de Garantia". La versió de la direcció autonòmica és completament falsa. Així ho testifica la gravació de la trobada entre Israel Álvarez i la diputada regional per Burgos Laura Domínguez, de la banda oficial, i Rosa María Martín, en el qual els primers manifesten a la segona -amb la veu trencada- que la fan fora perquè els altres no volen anar amb ella a la llista.

Una de les afectades Rosa María Martín arriba a dir a la direcció del partit: "Hi ha hagut unes votacions. Us sembla bé?. Doncs ja està. Jo no estic en el partit que volia estar. M'heu tractat molt malament. No sé si us sembla moral. Si podeu dormir a la nit, fenomenal. Em dius que em trauràs d'una candidatura triada pels inscrits i inscrites per la via de fet ?.  El cos de llista no el podeu moure, no podeu".

Tweet de una inscrita a Valladolid del 18 de maig de 2019

I és que sembla que a Valladolid "és molt difícil trobar algú que parli bé de Juanma Del Olmo, un dels lloctinents de Pablo Iglesias que amb prou feines va trepitjar la circumscripció els últims anys". Un afiliat sense càrrecs, sintetitza el moment actual. "En les generals de 2015 a la caseta de Podem treballàvem de voluntaris 30 persones. Ara no s'arriba ni a un terç. Alguns seguim sense admetre el pop com a animal de companyia".

CANTÀBRIA

Al novembre de 2018, la secretària general de Podem Cantàbria, Rosana Alonso, ha denunciat que es pretenia "arreglar el partit" a la regió i "guanyar per golejada" mitjançant una "tupinada" en les primàries convocades per triar al candidat a la Presidència de la Comunitat en les eleccions de maig de 2019.

Tot va arribar als Jutjat i posteriorment l'Audiencia de Cantàbria va desestimar el recurs de Podem, que ratificava la sentència de Jutjat de Primera Instància número 6 de Santander que va declarar nul·la la resolució del Comitè Electoral de la formació que va servir per apartar de les primàries autonòmiques a l'exsecretària general, Rosana Alonso, i dos membres del seu equip, l'exsecretari d'Organització, David González i l'exsecretària de Feminismes, Belén Milà.

La sentència, validava les seves candidatures per participar en un procés intern que mai va arribar a celebrar-se per a la confecció d'unes llistes en les que sí que apareixia, la número tres, l'exdiputada Verónica Ordóñez, que havia rivalitzat amb Alonso pel control de la formació estatge a Cantàbria, i que havia estat impulsora de les denúncies internes per assetjament de què es va valer el Comitè Electoral per purgar als seus oponents.

En la seva resolució l'Audiència rebutja tots els arguments del recurs de Podem, reitera que un partit polític ha de "respectar les exigències constitucionals, evitant la indefensió, i respectant els principis de tipicitat i legalitat". I va certificar la indefensió d'Alonso, González i Milà, que considera "palmària" i "evident", perquè no eren part "ni denunciant ni denunciada" en l'informe del Comitè de Seguretat i Salut Laboral que va servir per apartar-los de les primàries. En aquest sentit, rarifica que a cap d'ells els va prendre declaració el partit ni van intervenir com a testimonis en la investigació interna de Podem per les denúncies d'assetjament contra l'exdiputat José Ramón Blanco.

Aquell informe, "sense haver-los donat cap tipus d'audiència", concloïa amb l'afirmació que "pels seus greus faltes de respecte i autoritarisme", Alonso, González i Millán "no haurien de poder ostentar càrrec de responsabilitat en el partit". Això va ser utilitzat pel Comitè Electoral per "privar-los del dret de sufragi passiu", ja que no complien el requisit intern de "no tenir informes desfavorables en relació amb la seguretat i salut laboral". En el judici, membres de l'esmentat comitè van admetre que van plantejar aquesta sanció sense que hi hagués denúncia prèvia contra ells i que ni tan sols se'ls prengués testimoni perquè poguessin matisar o rebatre aquestes acusacions. El partit morat ara només compta amb dos regidors en els 102 ajuntaments de Cantàbria: un a Castro Urdiales -lloc d'origen de Ordóñez- i un altre a Bezana -on és regidor d'Urbanisme l'últim candidat de les eleccions generals, Luis del Piñal.

Seguirem informant ...