Tres magistrats del Constitucional consideren que es van vulnerar els drets de Junqueras

 

Tres magistrats del sector progressista del Tribunal Constitucional (TC) defensen que el Tribunal Suprem va haver de imposar a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras durant la instrucció i judici pel Procés una mesura "menys lesiva" que el seu manteniment en presó preventiva, ja que això " hagués tingut menor afectació "al seu dret de representació política.

Així ho assenyalen els magistrats Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés en el vot particular de la sentència en la qual, tot i això, la majoria del tribunal de garanties desestima el recurs de Junqueras contra la seva permanència a la presó provisional durant el judici.

La sentència, el contingut íntegre ha estat donat a conèixer aquest parts, va suposar per primera vegada la ruptura unanimitat dels dotze magistrats de TC havien mantingut fins al moment en els assumptes relacionats amb el conflicte independentista.

Segons el parer d'aquests magistrats "era possible adoptar una decisió que, tot i no enervant totalment el risc que s'intentava controlar amb el manteniment de la presó provisional, fos menys lesiva per als interessos constitucionals vinculats a el dret de representació política del recurrent". En optar per no aplicar aquestes mesures, el seu dret "es veia anul·lat", afegeixen.

En el seu vot, que s'estén al llarg de 17 pàgines, els discrepants sostenen que ha existit una vulneració del dret a exercir les funcions representatives per no haver-se realitzat degudament el judici de proporcionalitat que requeria l'afectació d'aquest dret.

Consideren que hagués estat necessari ponderar adequadament els interessos constitucionals concurrents en la decisió de mantenir la situació de presó provisional del recurrent i la intensitat amb què quedava afectat cadascun d'ells.

També retreuen l'absència per part dels seus companys d'un raonament sobre si les mesures alternatives a la presó -que Junqueras va sofrir des del 2 de novembre de 2017, quan va declarar en instrucció davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela-, podien permetre o no un control prou del que, no obstant això, reconeixen era un "intens del risc de reiteració delictiva".

Semblava, a més, necessari valorar segons aquests magistrats el fet que la decisió havia de prendre's en un context en què aquelles conductes havien provocat ja l'excepcional aplicació del mecanisme de l'article 155 de la Constitució Espanyola, "la qual cosa havia suposat, entre altres coses, el cessament del recurrent en el seu càrrec de vicepresident de la Generalitat i la dissolució del Parlament del qual el recurrent era diputat", recorden.

"Aquestes consideracions ens porten a entendre que hagués estat procedent, al nostre judici, estimar l'empara i anul·lar les resolucions impugnades amb la finalitat que la Sala de Recursos del Tribunal Suprem, al seu lliure criteri, efectués una nova valoració ponderant els elements que han quedat assenyalats en aquest vot particular, i qualssevol altres que poguessin ser rellevants per a completar el judici de proporcionalitat", conclouen.