Els crítics de Ciutadans són exclosos del Consell General

 

Les conclusions principals de la cita de Ciutadans les va fer Melisa Rodríguez, portaveu de l'actual gestora que va afirmar que el Consell havia aprovat per "aclaparadora majoria" el reglament proposat per a la pròxima Assemblea General i les ponències a debatre en l'assemblea extraordinària taronja: estatuts i estratègia però no ideari polític.

L'assemblea taronja tindrà lloc el proper 15 de març, s'inclourà el sistema de votació mixt per a les primàries amb vot telemàtic i es podran sol·licitar urnes sota condicions expresses, però no hi haurà, un cap ponència relativa a l'ideari de la formació com sí la va haver el 2017.

Aquest dissabte, un dels focus estava posat a l'ala crítica que, finalment, no ha comptat amb cap presència, és a dir, el Consell General ha decidit tirar pel dret i ha evitat possibles tibantors limitant l'entrada a consellers i membres de la gestora, retirant la invitació a membres de l'Executiva sortint i altres càrrecs, com és el cas de Francisco Igea.

Una decisió polèmica presa per la Mesa de Consell General, composta pel portaveu de Ciutadans Madrid, César Zafra; la diputada taronja al Parlament andalús per Màlaga, Teresa Pardo; la regidora d'el grup municipal de Cs a Balears, Joana Capó; l'advocat David Heredia i, el també president de el Consell i de la gestora, Manuel García Bofill.

Davant aquesta decisió molts no entenen com ni per què s'ha declinat enviar les invitacions a crítics que van donar la nota discordant en l'anterior Consell i que veuen en coses com aquesta un mal senyal i un gest més de com continua perpetuant el 'riverismo' mentre s'ofeguen a les veus que demanen renovació. De fet han afirmat que "un partit que tem el debat no és més que un partit de tall soviètic. S'ha expulsat a la dissidència i se l'ha considerat com la sospitosa de el debat, com si el que discuteix fos un traïdor", assegurant que si no es procedeix a una renovació de l'organització el partit està condemnat a morir. Per als crítics un error comès per Rivera va ser que "no tenir ningú al voltant que li digués que estava equivocat. Amb aquesta estructura, el que estigui en la cúspide acabarà en un núvol, perdut respecte a la realitat".

Malgrat les afirmacions de la portaveu de Ciutadans al debat d'aquest dissabte no va ser fàcil per a determinats consellers que van defensar la necessitat d'implantar el sistema de vot secret en urna com l'únic possible "en minoria", enfront d'un Consell àmpliament "riverista" que defensa les bondats de el sistema telemàtic. Diversos consellers van intentar convèncer, sense èxit, que "el sistema de vot dual és un disbarat".

La implantació d'un sistema de votació mixt és la primera de les cessions de la recentment constituïda gestora per respondre a el malestar d'unes bases que exigien la fi de el sistema de votació telemàtic d'acord amb els casos de 'tupinada' a Castella i Lleó, Múrcia o Madrid.

El reglament aprovat implica que la formació habilitarà urnes en aquelles províncies en què el nombre de sol·licituds per votar de forma presencial superi el 5% dels militants inscrits en el cens o si en conjunt sumen més de 25 peticions. Però per als crítics perpetuar el sistema de votació telemàtic "és molt greu i molt perillós per a la pròpia Inés", ja que sortiria escollida per un mètode que "no reuneix totes les garanties", ja que s'ha demostrat judicialment que no garantia el secret ni la neutralitat, sinó tot el contrari: permetia conèixer i permetia intervenir ".

Com a anècdota de la jornada ha destacat la votació d'una de les esmenes, sobre la proposta de que els afiliats perdin el seu dret de sufragi actiu o passiu si se'ls obre un expedient, encara que la decisió no sigui ferma. La proposta ha comptat amb una majoria de cartolines verdes. Però una cartolina vermella "destacava" entre la majoria: la de l'responsable d'organització, Fran Hervías. Un membre de la gestora ha cridat a repetir la votació i "per art de màgia" totes les cartolines han passat de verd a vermell.