Un nou estudi recomana evitar els dolços per fugir de la tristesa nadalenca

Un nou estudi d'un equip de psicòlegs clínics de la Universitat de Kansas (Estats Units) suggereix que el consum de sucres agregats, comuns en molts aliments propis del Nadal, pot desencadenar processos metabòlics, inflamatoris i neurobiològics relacionats amb malalties depressives, segons publiquen a la revista 'Medical Hypotheses'.

Juntament amb la disminució de la llum a l'hivern i els canvis en els patrons de son durant les festes, l'alt consum de sucre podria provocar una "tempesta perfecta" que afecta negativament la salut mental, adverteixen els investigadors.

"Per a moltes persones, l'exposició reduïda a la llum solar durant l'hivern alterarà els ritmes circadians, interromprà el somni saludable i empenyerà del 5 al 10% de la població a un episodi complet de depressió clínica", assenyala Stephen Ilardi, professor associat de Psicologia Clínica de la Universitat de Kansas.

Ilardi, coautor de l'estudi amb els estudiants de postgrau de KU Daniel Reis, Michael Namekata, Erik Wing i Carina Fowler, apunta que aquests símptomes de "depressió d'inici en l'hivern" podrien portar a les persones a consumir més dolços.

"Una característica comuna de la depressió d'inici en l'hivern és l'ànsia de sucre --precisa--. Per tant, tenim fins al 30% de la població que pateix al menys alguns símptomes de depressió d'inici en l'hivern, el que fa que anhelin els carbohidrats, i ara s'enfronten constantment amb dolços nadalencs".

Ilardi assegura que evitar el sucre dietètica addicional podria ser especialment complicat perquè el sucre ofereix un impuls inicial de l'estat d'ànim, el que porta a algunes persones amb malalties depressives a buscar una elevació emocional temporal.

"Quan consumim dolços, actuen com una droga --insisteix--. Tenen un efecte immediat d'elevació de l'estat d'ànim, però en dosis altes també poden tenir una conseqüència paradoxal i perjudicial a llarg termini d'empitjorar l'estat d'ànim, reduir el benestar, elevar la inflamació i causar augment de pes".

Els investigadors van arribar a les seves conclusions analitzant una àmplia gamma d'investigacions sobre els efectes fisiològics i psicològics del consum de sucre agregada, inclòs l'Estudi d'Observació de la Iniciativa de Salut de les Dones, l'Estudi de Dieta i Salut de NIH-AARP, 1 estudi de graduats universitaris espanyols i estudis de Bevedors de refrescs australians i xinesos.

Ilardi adverteix que podria ser apropiat tenir en compte el sucre afegit, en nivells prou alts, com física i psicològicament perjudicial, igual que beure massa licor.

"Tenim bastants indicis que una beguda alcohòlica al dia és segura i podria tenir un efecte beneficiós per a algunes persones --admet--. L'alcohol és bàsicament calories pures, energia pura, no nutritiva i súper tòxica en dosis altes. Els sucres són molt similars. Estem aprenent que quan es tracta de la depressió, les persones que optimitzen la seva dieta han de proporcionar tots els nutrients que el cervell necessita i principalment evitar aquestes toxines potencials".

Els investigadors van trobar que la inflamació és l'efecte fisiològic més important del sucre en la dieta relacionat amb la salut mental i el trastorn depressiu.

Un gran subconjunt de persones amb depressió té alts nivells d'inflamació sistèmica --afegeix Ilardi--. Quan pensem en la malaltia inflamatòria, pensem en diabetis o artritis reumatoide, malalties amb un alt nivell d'inflamació sistèmica, però normalment no pensem que la depressió estigui en aquesta categoria, però resulta que realment ho està, no per a tots els que estan deprimits però aproximadament si per la meitat.

"També sabem que les hormones inflamatòries poden portar directament al cervell a un estat de depressió severa --prossegueix--. Per tant, un cervell inflamat és típicament un cervell deprimit. I els sucres agregats tenen un efecte proinflamatori en el cos i cervell".

Ilardi i els seus col·laboradors també identifiquen l'impacte del sucre en el microbioma com un possible contribuent a la depressió. "Els cossos alberguen més de 10 bilions de microbis i molts d'ells saben com 'hackejar' el cervell", apunta Ilardi.

"Les espècies microbianes simbiòtiques, els microbis beneficiosos, bàsicament pirategen el cervell per millorar el nostre benestar. Volen que prosperem perquè puguin prosperar.

Però també hi ha algunes espècies oportunistes que poden considerar-se més purament paràsites --afegeix--. No tenim en ment el nostre millor interès. Molts d'aquests microbis paràsits prosperen amb sucres agregats i poden produir químics que empenyen al cervell a un estat d'ansietat, estrès i depressió. També són altament inflamatoris".

Així, Ilardi recomana una dieta mínimament processada rica en aliments d'origen vegetal i àcids grassos Omega-3 per a un benefici psicològic òptim. Pel que fa al sucre, aconsella precaució no només durant les festes, sinó durant tot l'any.

"No hi ha un enfocament únic per predir exactament com reaccionarà el cos de qualsevol persona a un aliment donat a una dosi determinada -apunta Ilardi--. Com una guia conservadora, basada en el nostre estat actual de coneixement, podria haver algun risc associat amb la ingesta de sucre en dosis altes, probablement una mica per sobre de la guia de l'American Heart Association, que és de 25 grams de sucres agregats per dia".