La pel·lícula 'Sense Sostre' reflecteix el drama de viure al carrer

 

Joan és un home de mitjana edat que viu als carrers de Barcelona acompanyat del seu gos, l'alcohol i la solitud. Fa a mà figuretes de filferro que ven per obtenir algunes monedes i passeja per la ciutat sense més propòsit que arribar viu a l'endemà.

Aquest és l'argument de 'Sense Sostre', una pel·lícula protagonitzada per una persona que durant anys va saber el que era viure al carrer, Enric Molina, i que pretén donar visibilitat a les persones sense llar.

Després de l'èxit obtingut la setmana passada a Barcelona, aquest cap de setmana arriba també a Madrid i Gijón, amb debats i xerrades en què participen Molina i els directors de l'film, Xesc Cabot i Pep Garrido.

'Sense Sostre' mostra el dia a dia de qui necessita menjar en albergs i dormir al parc, amb el conseqüent grau de perillositat, ja que sovint les persones sense llar són víctimes d'agressions.

Són pocs els diàlegs i molts els tossits que apareixen en la pel·lícula, com a mostra de la rutina de les persones sense llar, que solen parlar poc i emmalaltir molt.

La pel·lícula, que compta també entre els actors secundaris amb altres persones que van viure al carrer, ajuda a trencar estereotips i a acostar a la ciutadania el drama humà de no tenir aixopluc.