Espanya respon Bolívia amb l'expulsió de diplomàtics bolivians destinats a Madrid
El ministre de Govern de Bolívia, Arturo Murillo, ha anunciat que demanarà a la presidenta interina de Bolívia, Jeanine Áñez, l'expulsió de tots els membres de la missió diplomàtica espanyola després de l'incident de l'Ambaixada mexicana.
El Govern espanyol ha respost les expulsions de membres de la delegació diplomàtica espanyola a La Paz amb l'expulsió de tres diplomàtics bolivians destinats a Madrid. La resposta és una mesura de reciprocitat habitual en aquesta mena de casos.
Aquest dilluns la presidenta de Bolívia, Jeanine Áñez, ha donat 72 hores a la diplomàtica espanyola que va visitar el divendres l'ambaixadora de Mèxic a La Paz així com a aquesta última perquè abandonin el país després de l'incident ocorregut arran d'aquesta visita.
"El Govern constitucional que presideixo ha decidit declarar persona non grata l'ambaixadora de Mèxic a Bolívia, María Teresa Mercado, a l'encarregada de negocis d'Espanya a Bolívia, Cristina Borreguero, el cònsol d'Espanya a Bolívia, Álvaro Fernández, i el grup dels presumptament diplomàtics encaputxats i armats", ha assenyalat.
"Aquest grup de representants dels governs de Mèxic i d'Espanya ha lesionat greument la sobirania i la dignitat del poble i del govern constitucional de Bolívia", ha sostingut Áñez, segons informen els mitjans locals.
En aquest sentit, ha assegurat que "la conducta hostil intentant ingressar de manera subreptícia i clandestina a la residència de Mèxic a Bolívia desafiant els oficials policials bolivians i els propis ciutadans són fets que no podem deixar passar".
L'encarregada de negocis d'Espanya a Bolívia, Cristina Borreguero, va acudir a primera hora del matí del divendres a l'ambaixadora de Mèxic, en el que el Govern espanyol ha definit de "visita de cortesia", després que el país asteca hagués denunciat un increment de la presència policial boliviana entorn de la residència de Mercat i la pròpia Ambaixada en dies anteriors, desencadenant un encreuament de retrets entre els dos països.
La visita va ser vista per alguns sectors al país andí com un intent de treure d'allí els asilats polítics, cosa que des del Ministeri d'Afers exteriors espanyol s'ha descartat rotundament.
Al final de la visita, els vehicles en els quals va arribar Borreguer no van poder tornar fins a la residència de l'ambaixadora mexicana per a recollir-la, ja que la Policia boliviana li ho va impedir, presumptament per la presència de persones encaputxades en ells i "presumiblement armades", segons va denunciar la canceller boliviana, Karen Longaric.
Davant aquests successos, el Ministeri que dirigeix de manera interina Margarita Robles va anunciar l'obertura d'una recerca, però això no va aplacar els ànims a Bolívia, on l'expresident Jorge 'Tuto' Quiroga, delegat presidencial davant la comunitat internacional, va fer el diumenge unes dures declaracions i va demanar al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que es disculpi amb Bolívia.
"Que penós que Pedro Sánchez estigui fent operatius amb rambos per extreure criminals, delinqüents blancoides i fraudulents que coneixen del projecte castrista i chavista", va sostenir Quiroga, en referència als quatre policies que van acompanyar la delegació diplomàtica espanyola en la visita.
Jeanine Áñez, presidenta interina de Bolívia / Arxiu
Mèxic manté acollits en aquestes dependències a La Paz a deu antics membres de Govern d'Evo Morales, contra alguns dels quals pesen ordres d'arrest de les noves autoritats que governen el país després de la renúncia del mandatari el passat 10 de novembre. El Govern d'Andrés Manuel López Obrador ha defensat en tot moment la seva tradició de país d'asil.
El sindicat SPP, majoritari en l'escala de comandaments de la Policia Nacional, ha defensat la professionalitat i actuació exemplar dels policies del Grup Especial d'Operacions (GEO) desplegats a Bolívia, censurant tant el "silenci injustificat" de Govern com l'ús amb "fins espuris d'autoritats bolivianes i d'alguns polítics espanyols" .
LA VISITA DE LA POLÈMICA
Enmig d'l'encreuament de retrets entre els dos governs, el divendres es va produir la visita de l'encarregada de negocis, un gest que va ser vist per alguns sectors al país andí com un intent de treure d'allà als asilats polítics, cosa que des el Ministeri d'Afers Exteriors espanyol s'ha descartat rotundament.
A l'acabament de la visita, els vehicles en els quals va arribar Borreguero no van poder tornar fins a la residència de l'ambaixadora mexicana per recollir-la, ja que la policia boliviana li ho va impedir, presumptament per la presència de persones encaputxades en ells i "presumiblement armades", segons va denunciar la cancellera boliviana, Karen Longaric.
Davant aquests successos, el Ministeri que dirigeix de manera interina Margarita Robles va anunciar l'obertura d'una investigació, però això no va aplacar els ànims a Bolívia, on l'expresident Jordi 'Tuto' Quiroga, delegat presidencial davant la comunitat internacional, va fer diumenge unes dures declaracions i va demanar al president de Govern espanyol, Pedro Sánchez, que es disculpi amb Bolívia.
"Què penós que Pedro Sánchez estigui fent operatius amb rambos per extreure a criminals, delinqüents blancoides i fraudulents que coneixen de el projecte castrista i chavista", va sostenir Quiroga, en referència als quatre policies que van acompanyar la delegació diplomàtica espanyola a la visita.
MÈXIC DEMANA AL SEU AMBAIXADORA QUE TORNI
Així les coses, el Ministeri d'Exteriors mexicà ja ha informat que ha donat instruccions al seu ambaixadora a Bolívia perquè torni a país asteca "amb la finalitat de protegir la seva seguretat i integritat", segons ha informat el departament que dirigeix Marcelo Ebrard en un comunicat.
L'Ambaixada de Mèxic a Bolívia, ha precisat a la nota, quedarà a càrrec d'Ana Luisa Vallejo, actual cap de Cancelleria de la missió i "continuarà operant amb normalitat després d'aquest moviment".
Així mateix, el Govern de López Obrador ha recalcat que l'ambaixadora "sempre va complir amb els principis de política exterior consagrats en la Constitució" mexicana i en el Dret Internacional, "pel que considera que aquesta decisió és de caràcter polític".
Escriu el teu comentari