Els PGE de 2018 es prorroguen demà per segon any consecutiu

 

Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del l'any 2018 elaborats pel Govern de Mariano Rajoy es prorroguen automàticament aquest dimecres, 1 de gener, a l'espera que es formi un Executiu amb plenes funcions i pugui presentar unes noves comptes públics de 2020, el projecte de llei del qual espera poder presentar el Govern espanyol "com més aviat possible", segons han indicat fonts governamentals.

Es tracta de la vuitena pròrroga pressupostària de la democràcia, ja que va succeir anteriorment amb els comptes de 1978, 1982, 1995, 2011, 2016, 2017 i en dues ocasions els de 2018, cosa que no havia succeït anteriorment. Sota el Govern de Pedro Sánchez l'Estat es veu de nou obligat a prorrogar els Pressupostos de 2018 (elaborats pel PP), davant la falta de suports per aprovar el projecte de llei dels comptes públics de 2019.

D'aquesta manera, el Consell de Ministres va adoptar divendres un acord amb els criteris d'aplicació de la pròrroga per a 2020 dels pressupostos vigents en l'any 2019 (els comptes públics de 2018 elaborades per Cristóbal Montoro), que ascendeixen a 277.933.000 d'euros .

La mesura compleix amb l'article 134 de la Constitució Espanyola, en el qual es recull que, si en arribar l'1 de gener no hi ha una nova Llei de Pressupostos, es consideraran automàticament prorrogades els comptes públics de l'exercici anterior.

El pressupost de l'Estat que es prorroga per al 2020 ascendeix a 277.933.000 d'euros, que és el resultat de prorrogar el pressupost inicial de l'Estat vigent en 2019. Els pressupostos dels organismes autònoms que es prorroguen per al 2020 ascendeixen en conjunt a 38.949.000 d'euros .

L'Executiu de Pedro Sánchez va estar diversos mesos negociant amb les diferents formacions per intentar recollir els suports suficients per aprovar els Pressupostos de 2019, acordats amb Units Podem, si bé van ser rebutjats al febrer, el que va provocar les eleccions generals d'abril. La manca de suports per ser investit president després d'aquests comicis va propiciar una nova cita electoral al novembre.

De cara al 2020, la intenció del Govern central és poder aprovar el límit de despesa no financer (sostre de despesa) i els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del el nou exercici "com més aviat millor", segons han indicat fonts de l'Executiu. Per a això, Pedro Sánchez haurà d'aconseguir els suports necessaris per ser investit president i posteriorment haurà de recollir els suports suficients perquè el projecte de llei de Pressupostos tiri endavant al Parlament.

En tot cas, fins que no es produeixi el debat d'investidura aquest mes de gener i es constitueixi un Govern amb plenes funcions, l'Executiu no revalorar les pensions el 0,9% previst per a aquest exercici ni aprovarà la pujada del 2,3% del salari dels funcionaris. Tampoc veurà la llum l'alça del Salari Mínim (SMI), pendent del que s'acordi en el diàleg social.

AJUST DE MÉS DE 6.000 MILIONS I MESURES

Per al nou exercici l'Executiu preveu una alça del 1,8%, dues dècimes menys que 2019, mentre que estima un dèficit del 1,1%, a polítiques constants, o del 1,7% amb mesures, davant el 2% que calcula que tancarà a l'exercici 2019, de manera que haurà d'escometre un ajust d'entre tres i nou dècimes.

Brussel·les ja va advertir que el projecte pressupostari del Govern espanyol per 2020 conduïa a una millora del dèficit estructural -sense tenir en compte el cicle econòmic- equivalent al 0,1% del PIB, allunyat de l'esforç estructural recomanat del 0,65%, al temps que avisava que el projecte recollia un creixement nominal de la despesa pública primari del 3,8%, enfront del 0,9% màxim recomanat per la UE.

A l'espera que es configuri i vegi la llum el projecte de llei de Pressupostos de 2020, és previsible que en les futures comptes públics es recuperin algunes mesures del fallit projecte de 2019, com la limitació en les exempcions i el tipus mínim del 15 % de la base imposable en l'impost de societats o les noves figures impositives per gravar determinats serveis digitals ('Taxa Google') ia les transaccions financeres ('Taxa Tobin'), al costat de l'augment de la tributació del dièsel per equiparar-lo a la gasolina.

Altres de les possibles mesures són l'augment de l'IRPF a les rendes altes, l'alça del 1% a l'Impost de Patrimoni, la limitació dels pagaments en efectiu, o diverses rebaixes, com la del 25% al 23% del tipus en Societats per pimes que facturin menys d'un milió d'euros, el 21% al 10% en l'IVA dels serveis veterinaris o del 10% al 4% en l'IVA dels productes d'higiene femenina.