"Pinochet. Biografia militar y política": de l'assaig socialista d'Allende al cesarisme militar

En l'àmplia panòplia de dictadors que va donar el segle XX destaca la figura d'Augusto Pinochet Ugarte, protagonista del cop d'Estat ocorregut a Xile l'11 de setembre de l'any 1973 contra el president Salvador Allende, que va posar violent punt final a la primera experiència de socialisme democràtic a Amèrica Llatina.

La catarata repressiva que va seguir va convertir a el nou règim en un empestat en el context internacional i va motivar incomptables protestes i condemnes. Tot això va fer del general un personatge sinistre del que, tanmateix, no disposàvem d'una biografia veraç, documentada i imparcial.

Amb el seu llibre Pinochet. Una biografía militar y política (Penguin Ramdon House), el professor i periodista Mario Amorós cobreix amb tota dignitat aquesta mancança. Amorós ens descobreix l'extraordinària duplicitat d'un personatge que es va mantenir fins a poc abans de la data del cop d'Estat fidel a la legalitat constitucional, dins la qual va arribar a ocupar els càrrecs de cap de l'Estat Major general de l'Exèrcit, primer i comandant en cap de l'Exèrcit, després, havent fins i tot participat en la repressió del pronunciament protagonitzat pel coronel Souper.

Tot això no va ser obstacle perquè quan li van temptar seus companys d'armes, no només se sumés a ells en el seu intent d'enderrocar el president Allende, sinó que aconseguís formar part amb els altres companys d'armes, Mendoza, Leigh i Merino, de la Junta Militar que va usurpar el poder constitucional. Amb una insospitada capacitat, va aconseguir a més, a poc a poc, fer-se amb tot el poder, primer com a president de la Junta -càrrec que es preveia rotatori entre els seus membres, però que mai ho va ser-, després com a cap suprem de la Nació i finalment com autoproclamat president de la República.

L'autor subratlla la patològica obsessió anticomunista de Pinochet i descriu amb tot detall la profunda i generalitzada repressió no només dels membres d'aquest partit i dels altres moviments d'esquerra, sinó també de qualsevol dissident amb el nou estat de coses (entre d'altres, la pròpia jerarquia catòlica). Consigna la instrumentació de la terror amb la sinistra institució de la DINA, culpable d'innombrables tortures, desaparicions, empresonaments i assassinats perpetrats per tot el país ("entre 1974 i 1978 hi va haver almenys quaranta 'vols de la mort' i en cada un d'ells van ser llançats a l'oceà entre vuit i quinze cossos").

Es va executar fins i tot a personalitats tan destacades com el general Prats -a qui Pinochet havia el seu ascens a la màxima dignitat de l'Exèrcit i amb qui l'unia amistat personal-, l'expresident Frei i els exministres José Tohá -que va ser superior de Pinochet com a titular de Defensa- i Orlando Letelier. Explica així mateix el seu propòsit de redreçar el rumb econòmic dins d'un sistema neoliberal, recolzant-se en els xilens que havien estudiat als Estats Units -els «Chicago Boys»-, les mesures dels quals van contribuir a augmentar les diferències socials i a empobrir a les classes més desfavorides.

Relata l'intent de donar continuïtat al règim amb una certa institucionalització, el que va aconseguir no sense algun contratemps, com la pèrdua del plebiscit de 1988 (va haver de ser l'únic dictador incapaç de guanyar una consulta d'aquest tipus). Pinochet, que va patir un atemptat que va posar en perill la seva vida el 1986, va poder a la fi abandonar el palau de La Moneda aparentment sense problemes, tot i que es va complir, un cop més, el de qui sembra vents, recull tempestats. L'esperava una detenció de 503 dies a Londres motivada per la petició d'extradició del jutge Garzón i nombroses demandes en el seu propi país abans de la seva mort en 2006.

La biografia d'Amorós no eludeix cap tema i ofereix una abundància de dades tal que permet que cadascú jutgi el personatge segons el seu propi criteri. L'autor fins i tot evita una valoració final i deixa la sentència en mans del lector.